dilluns, 31 de maig de 2010

Diumenge 30 de maig – Morioka (Japó)

Avui fem diumenge; no ens llevem aviat: només a ¾ de 8.
Abans de les 9 ja sortim del Ryokan i marxem cap al centre de Morioka a esmorzar. És diumenge, i clar, no hi ha gaire gent; realment això no és Xina, on sempre i a tota hora hi havia gent pel carrer. Fem un volt pels carrers de vianants del centre i pel parc del castell.

Avui que fa un dia clar, veiem que Morioka està envoltada de muntanyes altes i encara amb restes de neu. Per això l’aire és tant fred!

A les 11:06 agafem el tren per anar a passar la resta de dia a la platja. No perquè faci un dia d’estiu, sinó per visitar una platja que està dins el rànquing de les 100 millors de Japó i ha guanyat la distinció d’estar dins les 12 més maques. És la platja de Jodogohama, a 4 Kms de Miyago a la costa del Pacífic.
Us heu fixat que aquests japonesos tot ho classifiquen?; tot està dins un ordre: els 3 més escènics, les 12 més maques, els 10 més .....
Avui fa sol, tot i que segueix fent més aviat “fresqueta”. Anem abrigats i gaudim del dia.


Passegem, dinem i llegim tranquil·lament davant del mar amb les vistes del “top 12”. Un dia fantàstic de vacances.



Cap a les 18h pleguem veles ja que ens espera un llarg camí de retorn; unes 2 hores i mitja entre bus i tren.

Aquests dos dies han estat diferents, sense temples ni visites culturals; només paisatge. Demà ja marxem cap a Tokyo i a partir de 2/4 d’11 ja estarem en una de les ciutat més vives, actives i impressionants del món. Bé, això diuen.

APUNTS:
Aquí a Japó hi ha dos tipus d’autobús. Uns on el cost del trajecte és fix i uns altres que és variable en funció del trajecte que facis. En aquests, quan entres a l’autobús has d’agafar un tiquet on consta el número de parada on puges. Al costat del conductor, enlairada, hi ha una pantalla digital que va indicant el cost del teu trajecte si baixessis en aquell moment.
Per tant quan baixes has de mirar la casella del teu número i ja saps quant has de pagar. Sempre s’ha de pagar amb l’import just. Però això no és cap problema, ja que en tots els busos o tramvies hi ha una màquina per fer canvi.

Enyorem molt el cafè. Tenim ganes de fer un bon expresso, però no amb una “melita”.


PUBLICA: Isabel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada