diumenge, 9 de maig de 2010

Dissabte 8 de maig – Beijing

Mentre esmorzàvem hem decidit que avui ens dedicarem a passejar tranquil•lament pel centre de la ciutat.
Primer hem visitat la Plaça Qian Men, on hi ha la porta frontal de les antigues muralles interiors que separaven la Ciutat Prohibida de la Ciutat Xinesa. Aquesta porta consta de 2 torres: la Zhengyang Men

i la Jian Lou.


Llavors hem visitat la plaça de Tiananmen : aquesta plaça és l’espai públic més gran del mon, amb més de 400.000m2. En Mao Zedong, amb el seu deliri de megalòman va fer construir la plaça perquè projectés la grandesa del partit comunista. Tot i ser un espai públic, la plaça està més en mans del govern que del poble; està vigilada mitjançant un circuit tancat de càmeres de televisió i de policies (també de paisà, que els hem vist), a punt de tallar de soca-rel qualsevol espurna de queixa o disconformitat.

Hem quedat impressionats de l’elevat control que hi ha per accedir a la plaça: la plaça està vallada, i per entrar-hi només es pot passar per uns passos subterranis que estan controlats per la policia i per escàners. Al voltant de la plaça també hi ha bastant militar controlant la zona. Una dada curiosa és que per la plaça no es pot circular en bicicleta; només es pot anar caminant.
Al sud de la plaça s’hi va construir el mausoleu de Mao Zedong, on el mantenen congelat i és lloc de peregrinatge de milers de xinesos. Com que nosaltres no teníem cap intenció de visitar la tomba d’un dictador, no ho hem fet.

Tot seguit hem anat a visitar la Ciutat Prohibida


Construïda entre els anys 1406 i 1420, és el conjunt d’edificis antics més gran i més ben conservat de Xina (formada per 6 palaus principals així com altres molts edificis més petits que allotjaven a l’emperador, les esposes, les concubines, els eunucs, els ministres, ... en total disposava de més de 9000 sales i habitacions).

En total mesura 900 metres de llarg per 750 metres d’ample, i en aquest complex hi varen viure més de 24 emperadors durant gairebé 500 anys, en temps de les dinasties Ming i Qing. Al 1949 va ser oberta al públic. El cost de l’entrada és de 60Ypp, i la nostra visita ha durat unes 4 hores, tot i que la veritat és que t’hi podries passar un dia sencer escoltant les informacions de l’audioguia en espanyol que hem llogat per 40Ypp, i que comença dient : “apleciados tulistas ...”.


Sortint per la porta nord hem creuat el fossar, i hem anat a visitar el parc de Jing Sang (5Ypp), ja que a dalt de tot hi ha un pavelló anomenat Wancheng Ting des d’on es té una vista privilegiada de la Ciutat Prohibida i de Beijing en general (bé, fins on la contaminació deixa veure ...)


Ja cansats de cames, decidim tornar a peu fins a l’alberg, tot i que molts conductors de rickshaws ens oferien el trasllat. En arribar a la plaça de Tiananmen hem aprofitat per veure la baixada de la bandera, una cerimònia molt militar i molt poc vistosa, i tot sota l’atenta mirada del retrat d’en Mao, un gran retrat que hi ha penjat sobre la Porta de la Pau Celestial (accés sud a la Ciutat Prohibida). I per cert, en acabar la baixada de bandera, la gent ja surt de la plaça i la policia i els militars en tanquen l’accés. Al vespre la plaça queda tancada del tot (no volen sorpreses) .

Hem anat a fer un bon àpat d’ànec rostit amb acompanyaments, un plat típic de Beijing.

Nota curiosa: avui hem fet de models per unes quantes fotografies. No sabem per que als xinesos els hi fa tanta gràcia fer-se fotos amb nosaltres, i de fet avui no és el primer dia que ens passa. La més divertida ha estat al final del dia, esperant la baixada de bandera, quan se’ns ha acostat un home i en perfecte xinès ens ha explicat alguna cosa. Com que ens pensavem que ens volia vendre alguna cosa, nosaltres li anàvem dient en català que “sí, si, ara veurem la baixada de bandera ...”. L’home ha marxat i al cap de poc ha tornat amb un fotògraf professional (els que es dediquen a fer fotos a llocs turístics i et venen la foto), i s’ha fet una foto amb nosaltres. La Roser ha anat a mirar si havíem quedat bé, i fins i tot li han regalat una còpia de la foto. Aquests xinesos ... al final els hi agafarem estima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada