dissabte, 22 de maig de 2010

Divendres 21 de maig – Beppu (Japó)

Avui anem a visitar el Mont Aso, el volcà actiu. Ens llevem a les 6.45h, perquè a les 7.46h ja agafem un dels moderns trens japonesos que ens ha de portar fins al poble d’Aso.


El trajecte dura gairebé 2 hores i mitja, però la veritat és que el paisatge és maco: passes per molts túnels, entremig de boscos, pel costat de camps d’arròs ...
Arribem a les 10.17h a l’estació de Aso, i comprem el bitllet del bus (540Y pp) que ens ha de portar fins a dalt la muntanya. El bus surt a les 10.40h, i tarda poc més de mitja hora en puja-hi.
Però ... a les 10.40h arriba un bus petit (unes 30 places), i esperant aquest bus resulta que som una seixantena de persones.
I què passa? Doncs que el bus dona la volta i se’n va sense parar-se. Els que estem esperant quedem al·lucinats. Però al cap d’uns segons ja apareix un senyor de dins l’estació i ens explica que com que hi ha més gent de la que cap al bus, el conductor ha anat a canviar el bus petit per un de gran. Ah, si és així, ja quedem més tranquils.
Total, que acabem sortint a les 11h del matí.


Arribem a dalt a 2/4 de 12. Des de la parada del bus tens dues opcions, ja que et deixa al peu d’un telecabina que puja fins a tocar el crater en 4 minuts (1000Y pujar i baixar), o també tens la opció de pujar caminant fins al cràter (uns 25 minuts, la nostra opció).

Però tenim una sorpresa desagradable: l’accés al cràter està tancat per culpa de les emissions de gasos tòxics del volcà. La naturalesa té aquestes coses ...

Ja havíem llegit que això podia passar, però també sabíem que les condicions canvien ràpidament, i que encara que ara estigui tancat pot ser que d’aquí una hora obrin l’accés al cràter, per tant decidim esperar i provar sort.
I bingo, al cap de ½ hora pels altaveus diuen alguna cosa en japonès, i obren les barreres perquè es pugui pujar caminant, en cotxe i amb el telecabina.
La vista del cràter del volcà és espectacular: a baix hi ha una mena de piscina d’aigua verda bullint, i van sortint gasos sense parar.

Un espectacle de la naturalesa.


Al lateral del cràter hi ha uns búnquers de formigó perquè en cas d’una erupció sobtada et puguis amagar a dins fins que et vinguin a rescatar.

Després d’estar un parell d’hores per allà voltant, tornem a agafar el bus que ens porta fins a l’estació del tren, on agafem el que ens torna en unes 2h (mitja hora menys que a l’anada) fins a Beppu.
Aprofitem el que queda de tarda fent un bon bany a l’onzen de l’alberg.


PUBLICA: Isabel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada