dijous, 27 de maig de 2010

Dimarts 25 de maig – Kyoto (Japó)

Avui agafem el tren a les 8:02 h per anar cap a Himeji (50 minuts amb Shinkansen).

A Himeji visitarem el castell de HImeji, conegut com el castell de la grua (l’ocell) pel blanc immaculat dels seus murs i Patrimoni de la Humanitat des del 1993.

El castell millor conservat del país.
Es va construir originàriament el 1349 amb funcions defensives. Va patir diferents transformacions fins adquirir la forma actual que s’ha conservat intacta durant els darrers 400 anys. Això ha estat possible ja que mai es va utilitzar per la batalla.

El castell de Himeji no és famós tant sols el seu edifici principal ( que concretament no hem pogut visitar perquè està en procés de restauració) , sinó també pel seu disseny defensiu, increïblement complicat i segons els experts, invencible. La fortalesa és un complicat laberint de galeries.
Durant la visita hem pogut passejar per un complex sistema de galeries, a diferents alçades, pujant i baixant escales, entrant i sortint de diferents portes defensives dins el mateix recinte del castell. Tot i no haver pogut entrar dins l’edifici principal i pujar a la torre de 46,4 metres, ens ha encantat i no ha sigut gens frustrant la visita.
** El procés de restauració es va iniciar l’any passat i té previst finalitzar d’aquí a 4 anys, l’any 2014. Aquest procés inclou fer com una cúpula que cobrirà en la seva totalitat l’edifici principal per fer bé els treballs de restauració, i serà llavors quan no es podrà veure el castell i tant sols es veurà una estructura de fusta que l’envoltarà. Per sort, aquesta cúpula encara no està feta i nosaltres hem pogut veure la majestuositat del castell però sense poder-hi entrar a dins.**

A les 12:10h ja tornem a agafar el tren (shinkansen) per tornar a kyoto.
Quan arribem a Kyoto, durant el camí per dins l’estació central per anar de la zona dels trens ràpids fins al vestíbul, trobem una botiga tipus pastisseria on veiem que venen pa. Sí, si... pa com el que mengem aquí. Aquí, això del pa no es porta. Oooh.... paaa.... ens mirem i decidim comprar-ne mitja barra. És com una baguette que fa “crec-crec”. Ummmmm......
Avui dinarem al nostre hostel i l’acompanyarem amb pa. Ja només faltava un copeta de bon vi.

A les 15h ja estem a punt per tornar a passejar per Kyoto. Hi ha tantes coses per visitar que ens faltarien més dies, malgrat que ha hi havíem estat.
Primer anem al Temple Kenninji, el temple més antic del budisme zen a Kyoto. (El zen és una de les branques del budisme més estrictes; on segons la seva filosofia i pràctica qualsevol pot aconseguir la il·luminació mitjançant disciplina i meditació rigorosa).
En aquest temple es respira un aire de tranquil·litat diferent que en altres temples que hem visitat. No hi ha gaires llocs per donar ofrenes i la gent que el visita passa llargues estones observant els seus jardins –alguns descansant, altres meditant, reflexionant,....-. Jardins que es caracteritzen per la seva abstracció on les roques representen muntanyes o núvols mentre que la sorra blanca simbolitza l’aigua. Nosaltres també ens hi passem una bona estona.

Un cop ben relaxats marxem cap a una zona comercial.

Passegem per la zona de Kawaramachi on tornem a trobar les marques més exquisides del mercat (ens recorda la Xina amb aquelles avingudes amb edificis propis de Louis Vuitton, Prada, Emporio Armani, ...). I ens endinsem dins el “Nishikikoji Food Marquet” ple de paradetes de menjar especialment peix i verdures avinagrades; menjar que no ens desperta cap interès. Això sí, és agradable de veure com ho tenen posat i veure’n la gran varietat.

Ja esgotats de cames tornem cap al hostel (una llarga caminada de 35 minuts, per acabar d’estirar les cames...... ).

Si mentre dinàvem ens faltava la copeta de vi, sopant l’hem tingut. Bé, han aparegut una parella d’australians amb una ampolla de vi (cabernet sauvignon) xilè. Tot parlant de les coses típiques dels albergs (d’on sou, quant temps viatgeu, on heu estat, ...) ens han convidat a una copeta del seu vi. No us ho perdeu, una parella d’australians de la nostra edat que viatge per un any donant la volta al món, després que ell s’ha venut la seva empresa i ella ha deixat la seva feina. Mmmmmmm ... ens els escoltem amb una enveja ... (sana, això sí).

APUNTS :
- Cotxes : avui en Gerard no ha donat l’abast veien cotxes de gamma alta : Aston Martin, Maserati, Lamborghini, Porsche, ...
- L’altre cotxe que es veu molt pels carrers és el Toyota Prius (l’híbrid, ja sabeu ...). Aquests japonesos són molt ecològics. També es veuen alguns Honda Insight (l’híbrid d’Honda, també ho sabeu ...). Però sentint-ho pels d’Honda, els Prius guanyen per golejada ...

- Lavabos: com ja varem explicar, a la Xina la cosa dels lavabos era un mon apart. Necessitaves tota la inspiració del mon per entrar-hi, i uns pulmons immensos per no respirar-hi a dins. Doncs bé, al Japó, la cosa és bastant diferent: aquí t’haurien de donar un manual d’instruccions a l’entrar-hi (per les multi funcions de la tassa del vàter: música, sortidors d’aigua per netejar els baixos, sortidors d’aire per assecar, calefacció, ...) i això fins i tot en els lavabos públics !

- Telèfons mòbils al tren: està prohibit parlar pel mòbil dins els vagons. Si et truquen, has de sortir a l’espai entre vagons a parlar. Només d’entrar als trens, un missatge pels altaveus diu que has de posar el telèfon en silenci. En tots els trajectes que fem en tren hi ha un silenci gairebé absolut, i mai sens ni mòbils ni gent parlant. Realment és un bon moment per relaxar-te, dormir, contemplar el paisatge (a 300 km/h en trens bala, això sí). Hem pogut veure com el revisor feia aixecar i sortir del vagó un senyor que parlava en veu baixa pel mòbil al davant nostre, i nosaltres no l’havíem ni sentit parlar !


PUBLICA: Isabel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada