Dijous 13 de maig – Kyoto (Japó)

Avui matinem de veritat. A 2/4 de 6 ja sortim cap a l’aeroport de Beijing (havíem contractat el servei al mateix alberg per 240Y ; potser una mica caret, però molt còmode perquè a aquelles hores ens han vingut a buscar a la porta).

Passem els controls de sortida del país sense cap problema, i l’avió surt puntualment a les 8.40h. És un vol de només 3 hores. – Els bitllets internacionals ja els havíem comprat des de casa per internet -.
Igualment en arribar a Japó hem passat els controls d’immigració que consisteixen en : empremtes dels dos dits índex, ens fan una fotografia i escanegen el passaport. Control de malalties, i a buscar les motxilles (que evidentment ja feia estona que estaven aparcades al costat de la cinta, perquè hem perdut 45 minuts fent cua a immigració).

Arribem a l’aeroport de Osaka (Kansai), però nosaltres ens desplacem a Kyoto. Ja teniem clar que la forma més econòmica d’arribar a Kyoto era comprar un passi de tren d’un dia del JR Kansai Area Pass per 2000 Yens per passi. Encara que només sigui per fer un trajecte, surt més a compte agafar el passi d’un dia que el bitllet senzill. Això passa perquè aquests passis del JR només el poden comprar els turistes estrangers (queden exclosos els estrangers residents al Japó). Al comprar-lo has d’ensenyar el passaport i demostrar que tens bitllet d’avió per sortir del país.
El viatge ha durat 78 minuts, que és el que havia de durar. Els trens japonesos van més a l’hora que els rellotges suíssos. Si el tren arriba amb un minut de retard, es fan l’harakiri !!
Els trens són nets, amples, silenciosos, ... una meravella. O potser estem tan impressionats perquè venim de la Xina ... La gent no corre per arribar-hi !! És un altre país i una altra gent.

Arribem a l’estació central de Kyoto, i anem a demanar una mica d’informació de la ciutat. Ens entenen en anglès !!!!!!!! Quina passada !!
Anem a buscar l’alberg, que està a 10 minuts de l’estació central de trens. Estem al K’s House Kyoto, un alberg amb totes les de la llei. Net, polit, endreçat, ... i per entrar, t’has de treure les sabates i deixar-les en una taquilla (que és personal amb clau), i agafes unes espardenyes per voltar per l’alberg. Anem tots més macos amb espardenyes blanques ...

Aquí a l’alberg hi ha gent de tot el mon, perquè una de les coses que es fan als albergs, és preguntar : where are you from? (d’on ets?) I a partir d’aquí, a xerrar ...

Ja són les 16h, i no podem esperar més; deixem els trastos a l’habitació, i marxem a passejar. Per començar anem a passejar pel barri de “Gion Corner” – el barri de geishes i cases de tè-. Ens havien dit que entre les 18h i les 19h podies veure autèntiques geishes anant caminant amb els quimonos i a petites passes cap als llocs on ofereixen els seus serveis –generalment restaurants i cases de te de la zona-.

I tenim sort i en veiem 7 o 8, unes arribant en taxi, les altres a peu, ... Cal dir que davant de la casa de te on entraven, hi havia una gran expectació; estava ple de turistes amb la càmera de fotos a punt, com nosaltres.

Després hem anat cap al carrer de “Pontocho”, un carrer molt estret i molt entranyable ple de restaurants. I finalment ens hem arribat a treure el nas al carrer comercial de “Kawaramachi” i als carrers coberts de “Shinkyogoku i Teramachi”. Són llargs carrers coberts i plens de botigues i restaurants. Hem vist que hi havia molt per veure, i hem decidit que ja ho veuríem un altres dia (o no ...).
Per acabar hem tornat cap a l’alberg, ja que encara ens quedaven 30 minuts de caminada.

PUBLICA: Isabel