Dilluns 24 de maig – Kyoto (Japó)

Avui tenim previst anar a passar el dia a Osaka.
Tenim una reserva de tren a les 08:02h (que amb 30 minuts et plantes a l’estació d’Osaka) per anar i una a les 20:10h per tornar de nou a Kyoto.

El despertador sona a ¾ de 7. Segueix plovent amb intensitat des d’ahir al vespre, i pensem que voltar gaires hores per Osaka amb aquesta pluja no és gaire atractiu. Per tant decidim quedar-nos més estona al llit mentre sentim ploure i ja agafarem un tren més tard.
Uau.... quin plaer...

Al final arranquem cap a les 10 h i segueix plovent amb força. Però toca anar a fer el turista.
Agafem el primer tren local que passa i amb 39 minuts arribem a Osaka; a l’estació d’Osaka de
JR. Ja són ¼ de 12.
Però quin entramat de passadissos amunt i avall. Estem súper despistats. Busquem l’oficina de turisme per aconseguir un plànol de la ciutat i moure’ns amb facilitat. Trobem una primera oficina d’informació però només és de la zona d’Osaka&Umeda –on ens trobem, al voltant de l’estació -. Ens envien a la d’informació de tota la ciutat en general, però semblem un ramat de dues ovelles perdudes. Amunt i avall... finalment la trobem. Encara tardem una estona més a situar-nos.

Primer anem a veure l’Umeda Sky Building

un edifici de 40 plantes i 173 metres d’alçada on des de dalt diuen que hi ha una impressionant vista de la ciutat i de tota la vall de Kansai. Però decidim no pujar ja que està molt tapat i segurament la vista seria gairebé nul·la. Voltem una mica pels carrers i de tornada a l’estació d’Osaka anem a un edifici anomenat “Hep Five” on des del qual també hi ha un bon punt d’observació. Puges fins a la planta 7 i des d’allà pots pujar a una nòria bastant alta –i de color vermell- . També descartem la nòria pel tema de la vista, però contemplem l’edifici, les botigues i l’entramat de carrers. Tot passejant veiem un autobús digne de fotografiar. Mireu-lo.....

Tornem a l’estació d’Osaka per anar a una altra banda de la ciutat: a la zona de Namba. Per moure’ns aprofitarem el nostre passi de tren de JR. Hi ha una línia de tren circular que volta la ciutat d’Osaka i que ens és útil per moure’ns pels diferents punts de la ciutat sense haver de pagar ni un yen.
Ara ja anem més airosos; ja estem situats en el mapa i hi arribem fàcilment.
Primer visitem la zona de Nipponbashi (també anomenada Den-Den Town): la zona de botigues d’electrònica per excel·lència.

No és tant per comprar, sinó com a lloc curiós per visitar. Hi ha botigues de DVS i CD’s de segona mà. Hi ha botigues amb en “Mazinger Z” (us en recordeu??? ).

Ens hi estem una estoneta .
Llavors anem a visitar la zona de “Dotonbori”;

un barri ple de restaurants (amb raó l’anomenen la cuina de Japó) i amb molt d’ambient.

Hi hem passejat pels carrers i hem gaudit d’allò més veient com vesteixen el joves japonesos. Realment súper moderns i atrevits. Tot súper fashion.

Entremig d’aquests carrerons, al més pur estil de la pel.licula de Blade Ranner, hi ha el temple Hozen (Hozenji)

on la gent s’hi para per fer donacions, pregar i refrescar amb aigua sagrada una imatge budista ben plena de molsa. Tot plegat ben curiós.

Aquesta zona rep el nom del canal que hi passa: el canal de Dotonbori. Doncs aquest canal és un dels més contaminats del món. Els experts en contaminació ambiental afirmen que té una quantitat de dioxines i contaminació 5.000 vegades per sobre dels límits acceptats perquè el ser humà s’hi banyi. Però malgrat això ,i els advertiments de les autoritats nipones, pels okinesos és un lloc per celebrar victòries esportives com pot ser la font de canaletes a Barcelona. O sigui, que a vegades s’hi llencen....

Per veure coses més curioses anem cap a una altra zona: l’Amerika Mura (poble americà, traduït literalment) on està ple de botigues, bars, restaurants.... a l’estil americà; l’emblema del que els joves japonesos imaginen que deuen ser els Estats Units.

Ja estem bastant esgotats i són cap a les 6 de la tarda. Decidim anar a sopar aprofitant que tornen a oferir menús a bon preu. Entrem a un japonès, on sense entendre-hi res, escollim un dels menús que hi ha a l’aparador i ens és atractiu. La veritat mengem súper bé: és molt complet i bo.

Fem un últim vol per “la ciutat subterrània” que hi ha sortint de l’estació de Namba. Increïble. Rep el nom de “Namba walk” i és un llarg carrer de botigues i restaurants de gairebé 600 metres de llarg.
Finalment ja comencem el camí de tornada cap a Kyoto.

PUBLICA: Isabel :)