dilluns, 24 de maig del 2010

Dissabte 22 de maig – Miyajima (Japó)

Avui marxem de l’illa de Kyushu, la tercera illa més gran de Japó (amb 44.440 quilòmetres quadrats).

Tornem a pujar cap el nord de Japó.
A les 8:12 ja agafem el tren, que amb una combinació de 3 trens i un curt tram de ferry, ens portarà fins a la nostra destinació d’avui: Miyajima.
Arribem a lloc cap a les 13h. I en cinc minuts arribem al Ryokan que tenim reservat per passar aquesta nit (Ryokan Kawaguchi).

Miyajima és una petita i atractiva illa i té la fama de ser un dels tres llocs més bonics del país, juntament amb “Amano Hashidate” i Matsushima.
La principal atracció de Miyajima és el famós santuari Itsukushima.

A mesura que t’acostes a l’illa amb el ferry ja el comences a veure juntament amb el seu torii flotant (a dins l’aigua), que marca l’entrada al temple. Aquesta illa s’ha considerat un lloc sagrat des dels inicis de la història japonesa.

Una altra cosa curiosa és que la illa també està plena de cérvols en estat salvatge, que es dediquen a “pidolar” menjar a la gent que passeja. Ja sabeu que els cérvols al Japó són considerats missatgers divins segons la religió Sintoista. Així mateix es conserven a Miyajima textos on queda palès que els cérvols has estat durant segles animals protegits, i que fins el 1958 els gossos estaven prohibits a l’illa perquè no poguessin mossegar als cérvols i encomanar-los la ràbia .

Avui no fa gaire bon dia, la previsió és de pluja pel vespre i està bastant tapadot. Per tant descartem pujar fins a dalt del Mont Misen, ja que no tindrem gaires bones vistes i preferim dedicar la tarda per passejar tranquil·lament pel centre: temples, pagodes, i les vistes del lloc.

Anem a visitar primer de tot el temple Daishõ In, als peus del Mont Misen; és un temple que ens sorprèn perquè és molt i molt maco, està impecablement conservat, i a més és de franc !!! Cosa insòlita al Japó !
Les escales que pugen al temple estan plenes de rodes d’oració (600 en total). Tocar les 600 rodes d’oració diuen que porta la bona fortuna.

El que ens sorprèn moltíssim cada vegada que visitem un temple és com la gent dona gran quantitat de diners a cada petit “altar” o “capella” que troba dins aquests temples, sempre per demanar tenir bona sort, bona fortuna, o moltes altres coses que desconeixem. Estem segurs que els japonesos són l’enveja de l’església catòlica: si vinguessin i ho veiessin, els hi cauria la baba ...
Després hem entrat al temple de Itsukushima-jinja (300Y pp), per veure la vista del torii flotant des del davant amb la marea alta (ja l’havíem vist des de la platja amb la marea baixa). Realment, l’únic interès d’aquest temple és la vista que es té del torii flotant, perquè pràcticament només és una carcassa, sense res a dins.


Passegem pel carreró principal de botigues de records i restaurants. I a partir de les 18h, quan tots els turistes (de dia) han marxat de l’illa, les botigues i els restaurants tanquen i sembla un altre poble. La veritat és que la tranquil·litat del vespre fa el lloc més especial.
En fer-se de nit, hem tornat a fer unes fotos nocturnes del famós torii, tot i que ja ha començat a ploure i acabem el passeig aviat.


PUBLICA: Isabel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada