Diumenge 23 de maig – Kyoto (Japó)

Efectivament, avui tornem a anar a dormir a Kyoto. Volíem anar a dormir a Osaka, però no hem trobat res que ens satisfaci de preu (resulta que el Yen està molt fort, i l’Euro ... que us hem d’explicar que no sapigueu ...)

Com va sent costum, ens llevem abans de les 7 del matí, per esmorzar al ryokan. Des d’ahir a la nit que no ha parat de ploure. Després d’esmorzar, acabem de fer la bossa i agafem el ferry de les 8.40h que ens porta fins a terra ferma, on agafem el tren de les 9.11h que ens portarà fins a Hiroshima en poc més de 25 minuts.

Aquí farem la visita obligada al Parc de la Pau, el símbol de la ciutat, construït molt a prop d’on va esclatar la bomba atòmica el 6 d’agost de 1945.
Aquí hi ha l’edifici més famós d’Hiroshima , l’emblema de l’esperit de lluita de la ciutat; la Cúpula de la Bomba Atòmica (Genbaku Dome).

Aquest edifici està situat pràcticament a l’epicentre on va esclatar la bomba (la bomba va esclatar a uns 160 metres d’aquest edifici, però a 600 metres d’alçada, i va destruir pràcticament tot el que hi havia en un radi de 2.2km).

Aquí també hi ha el Monument de la Pau dels Nens, inspirat per una nena que va morir de leucèmia provocada per la radioactivitat al cap d’11 anys.
Hem estat una estona al voltant d’aquest monument, i ens ha impressionat molt que només feien que arribar autobusos d’escolars que anaven a fer-hi ofrenes de flors i també a fer cants i a resar.

La veritat és que el lloc impressiona pel que representa, i més quan veus com ho viu la gent que ho visita (cants, ofrenes, reverències, ...). Impactant i trist serien les paraules.
De camí cap al Museu Memorial de la Pau (un museu sobre la història d’Hiroshima abans i després de la bomba, també molt corprenedor) passem per davant de la Flama de la Pau, una flama que cremarà fins que l’última arma atòmica de la Terra sigui destruïda.

Acabades les visites, anem de nou cap a l’estació, a buscar un altre dels moderns trens japonesos (Shinkansen) que ens portarà fins a Kyoto.

Abans d’arribar veiem que varem fer la reserva de l’alberg per internet fa 3 dies i no tenim la direcció, només varem apuntar el nom. En arribar a l’estació anem a Informació, on ràpidament ens busquen l’adreça i ens diuen com arribar-hi.
En aquests moments és quan pensem en les aventures que havíem de viure a la Xina cada vegada que necessitàvem aconseguir una informació, comprar uns bitllets, arribar a algun lloc ... i no trobàvem ningú que ens entengués, que sabes de què parlàvem, ... un altre mon, vaja. Al Japó les coses realment són més fàcils (molt més fàcils).

Aquesta vegada dormim al Chita Guest Inn, molt familiar i petitó.
Com que segueix plovent bastant, i visitar Kyoto se’ns fa feixuc (ja hi havíem passat 4 nits), ens dediquem a planificar els propers 5 dies de viatge (recorregut, trajectes en tren, llocs per dormir, ... tota una feinada que es va modificant segons les necessitats).
Realment en aquest alberg som molt pocs i s’hi està molt tranquil.
Tota manera, aquí s’ha repetit una cosa que ja ve sent habitual: hem trobat una parella amb la que havíem coincidit en el mateix alberg de Beppu (no deixa de ser curiós retrobar-se aquí a Kyoto, una ciutat on hi ha tants i tants llocs per dormir, amb gent amb la que varem coincidir ja fa dies en un altre alberg, i això després de fer itineraris diferents). Tant a Xina com a Japó ens ha passat això vàries vegades.

PUBLICA: Isabel