Diumenge 17 de maig – Kyoto (Japó)

Avui com que és diumenge és animem a llevar-nos ben d’hora; a les 6:30h del matí per tal de visitar dos pobles dels voltants.

Agafem el tren de bon matí i amb poc de 10 minuts arribem a Fujimi-Inari per tal de visitar el fantàstic santuari de Fushimi Inari. Construït en el segle VIII per tal de venerar als déus de l`arròs i el “sake” .
El santuari Fushimi Inari és un dels més famosos del centenar de temples/santuaris dedicats a Inari. Inari és el Déu shinto de l’arròs i les guineus són les seves missatgeres; per això es poden veure tantes guineus en els temples Inari.
És espectacular per la gran quantitat de toriis que estan al llarg d’ un recorregut circular de 4 Km (amb 200 mtrs de desnivell) que puja fins al cim del turonet.

La gràcia és que tot el camí està ple de torii (estructura en forma de porta de color taronja que marca l’entrada a un santuari sintoista) ; un darrera l’altra i en alguns trams estan tant enganxats que si plogués quasi no et mullaries. És un impressionant passeig “de color taronja” en el qual es fantàstic passejar-hi.

Els torii tenen uns noms gravats en lletres negres que són els de les empreses o particulars que han pagat cadascun dels torii com a ofrena als deus per tal que els seus negocis siguin tant pròspers com ho varen ser les primeres collites d’arròs que van servir per construir el santuari.

Gràcies als consells d’uns amics que hi varen venir el novembre passat hem arribat a Fujimi Inari a primera hora del matí i això ens ha permès fer el recorregut sense gairebé ningú i encara ha fet el passeig més impressionant. Per no haver-hi, no hi havia ni les botiguetes de records obertes.

NOTA: en aquest santuari es varen gravar escenes de la pel·lícula “memòries d’una gheisha”.
Al cap de dues hores ja hem agafat el tren cap a la nostra nova destinació : Nara.
Nara ocupa l’emplaçament del que va ser la primera capital fixa de l’imperi japonès del 710 al 784. Abans de Nara, les capitals canviaven d’emplaçament amb el canvi d’emperador, però això va resultar ser poc pràctic. Tot i el breu període de temps que en va ser la capital, en comparació amb Kyoto, ho va ser en un període de màxima esplendor i per això el llegat històric és impressionant.

Les distancies a Nara són curtes i per tant decidim fer-ho tot a peu i passar del bus; tot i així al final del dia estem cansadíssims.
Primer de tot, normés sortint de l’estació hem baixat pel carrer Sanjo-dori; carrer de vianants ple de comerços i restaurant/cases de te que et donen la benvinguda i et guien fins el gran parc de Nara on es troben gran part dels temples a visitar.
Aquest parc té la peculiaritat que està ple de cérvols que corren lliurament pel parc. Són molt amigables i passegen tranquil·lament entre la gent. Ara... són molt espavilats; el que busquen és que els turistes els hi ofereixin galetes salades que es poden comprar a qualsevol de les mil parades de galetes escampades per tot el parc . Però si no els hi dónes galetes, no volen saber res de tu.

NOTA : els cérvols aquí al Japó, per influència xinesa, son considerats des de l’antiguitat animals divins que compleixen la important missió de ser els missatgers dels déus d’acord a la religió sintoista.
Al llarg del parc de Nara , visitem per fora el temple de Kofuku per tal de poder veure la pagoda de cinc plantes, amb una alçada de 50 metres; la segona més alta del país.
Tot seguit anem cap el temple de Todai, un dels més important del país ja que des de la seva fundació el 733 es va convertir en una de les grans seus del budisme nacional. A l’interior hi ha un gran buda que mesura 16 metre d’alçada i pesa 450 tones . És impressionant la seva façana davantera i tot l’interior, i més perquè està construït enterament en fusta.

Finalment continuem el passeig del parc per arribar al santuari Kasuga; la cosa més curiosa són el centenars de llanternes de pedra que estan a banda i banda del camí per arribar-hi. També el visitem per fora.

Són prop de les 3 de la tarda i encara no hem dinat. Potser perquè ja estem una mica cansats i decandits aquest darrer santuari no ens ha agradat gaire o més ben dit no ens ha emocionat .
Per tant comencem el camí de tornada cap a l’estació on parem a dinar a un restaurant japonès que trobem al carrer de Sanjo-dori .
En acabat ja anem a buscar el tren per tornar cap a Kyoto.
Estem cansadíssim i per avui decidim deixar de fer el turista i anem cap a l’alberg.


Avui us tornem a il·lustrar amb una de les moltes formes que tenen els japonesos de vetllar pel seu futur que hem trobat en el Santuari de Fushimi Inari. Allò que dèiem ahir de supersticiosos. Has de comprar un tall de fusta on hi has d’escriure el teu desig i penjar-ho a un lloc preparat davant del Déu (en aquest cas davant del déu Inari ). Tot seguit t’has de posar davant del Déu i picar dues vegades amb les mans per tal que Déu sàpiga que estàs allà i tot seguit has de fer dues petites reverències amb el cap. Si us hi heu fixat, les fustes tenen la forma d’un cap de guineu, que és la missatgera del deu Inari.

PUBLICA: Isabel