divendres, 21 de maig de 2010

Dijous 20 de maig – Beppu (Japó)

Com sempre, a les 5h del matí ja és clar, però ens resistim a aixecar-nos i a començar la dura tasca del turista ... cosa que allarguem fins a les 7h del matí.
Comencem el matí visitant dos dels vuit inferns que té Beppu. Què són això dels inferns? Com explicavem ahir, Beppu és el centre termal més gran del país, una ciutat sota els carrers de la qual hi corre aigua bullint.

Per diferents llocs de la ciutat pots veure sortidors de vapor des de les clavegueres, i cada dos per tres trobes els “onzen” privats on pots entrar a fer un bany d’aigües termals. I als afores, la naturalesa ha generat petits estanys, o basses, amb sortidors d’aigua bullint i amb diferents qualitats i colors, que han rebut el nom d’inferns.

Nosaltres hem visitat el més gran -Umi Jigoku- (literalment significa l’infern del mar, pel color blau cel de les seves aigües, que bullen a 98º centígrads), i també el –Shiraike-jigoku- (bassa blanca de l’infern).

La veritat és que ens ha decebut una mica, ja que els havíem idealitzat pensant que aquests inferns estarien en plena naturalesa, com alguna de les zones geotermals que havíem visitat a Nova Zelanda. Aquí, per visitat cadascun d’aquests inferns entres en un recinte tancat (pagant, evidentment), i en el segon, per exemple, podies veure els edificis que tenies al voltant. Al visitar aquest, hem decidit posar punt i final a la visita dels inferns. Amb això no volem dir que no siguin interessants de veure, ja que això sempre dependrà del punt de vista de cadascú. El primer, de fet, era molt maco i envoltat de jardins.

Són quarts d’una, i encara ens queda temps per fer altres coses, i decidim anar cap a Usuki, uns 40 km al sud de Beppu, on hi ha una impressionant col·lecció de budes de pedra esculpits directament a la roca de la muntanya, de més de 1000 anys d’antiguitat .
Com que tenim el JR Pass, anar en tren no és cap problema (ja està tot pagat ...). Arribem a Usuki en 40 minuts, i a l’estació ja ens espera una noia molt amable que ens informa detalladament de com arribar fins als budes, de què visitar a la ciutat, i ens facilita tot de mapes i horaris.
Diem que sembla que ens espera perquè allà no hi ha cap oficina; ens ha vingut a rebre abans de sortir de l’estació i ens ha acompanyat fins a la porta del bus que ens havia de portar fins als budes de pedra. Devia estar contenta, perquè no hem trobat cap altre turista voltant per aquí, i potser li ha fet il·lusió poder-nos informar.

Visitem els budes de pedra (530Yens pp); aquestes figures es varen esculpir a les roques que varen ser expulsades pel volcà del Mont Aso en una de les seves erupcions (Ep! demà anem al volcà Aso, un volcà encara actiu).

Després de visitar aquests budes de pedra (una visita molt recomanable) visitem el poble,

que ens sorprèn gratament, amb un important nucli de temples budistes molt ben conservats i uns carrers amb cases tradicionals de la zona.

Completem la visita fent un cop d’ull a les restes de l’antic castell d’Usuki ( i tota aquesta part sense pagar ni un Yen!)
Tornem a agafar el tren, i en 40 minuts arribem de nou a Beppu.

PUBLICA: Isabel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada