Dissabte 15 de maig – Kyoto (Japó)

Tornem a repetir el bon i complet esmorzar que donen a l’alberg per un mòdic preu de 680 Yens. És tipus buffet i així marxem carregats de piles per aguantar el dia.

Comencem el dia fent la ruta pel barri de Higashiyama , un dels típics de Kyoto.
Un trajecte de 5 Kms que nosaltres el completem en 3 hores; clar que visitant temples, jardins i badant amb les mil paradetes de records, artesania i te, roba, .... que hem trobat en dos carrers típicament del Kyoto antic del recorregut (casetes de planta baixa i tradicionals).
El primer que hem visitat ha estat el cementiri més impressionant de la ciutat.

I realment ens ha impressionat: vist des de dalt i des de dins sembla una ciutat de gratacels en miniatura. Parlant allà amb un senyor japonès ens ha comentat que és molt i molt car comprar una petita parcel·la allà.

Part dels temples del recorregut només els hem vist per fora, però el que sí hem visitat és el Temple de Kiyomizu, també anomenat de l’aigua pura (600 Yens per persona). Aquest temple està fet completament de fusta, i situat a dalt d’un penya-segat i aguantat per una estructura feta integrament de fusta, en la que suposadament no es va utilitzar ni un clau.

En aquesta visita hem tornat a veure que els japonesos són molt supersticiosos, en el sentit que a tots els temples visitats fins ara hi ha unes paradetes on pots comprar com uns amulets per diferents coses: per tenir bona sort, per conduir segur, per quedar embarassada, per tenir sort en l’amor, per tenir bona relació amb la família, per evitar la mala sort, ... tot pagant religiosament per després poder-los penjar en llocs concrets destinats per aquest fi.
També hi ha la possibilitat de comprar unes tires de paper on s’escriu el que vols deixar, superar, oblidar, ... i que llavors es posen en uns recipients d’aigua on la tinta es desenganxa del paper (simbòlicament el problema o el que vols superar desapareix de la teva vida).

Una altra opció és comprar la teva fortuna (una tira de paper on hi ha escrit ... el que serà la teva fortuna); si no t’agrada el que serà la teva fortuna (el que posa el paper) que t’ha sortit pots lligar el paper en una mena d’estenedors per així evitar que succeeixi, encara que la guia ens va comentar que també la lligaven perquè succeís si era una cosa bona. La qüestió, deixar-la lligada (també hem vist gent que en lloc de lligar-la la llença a la paperera ... no els hi devia ni agradar ni desagradar)

Concretament en el temple de Kiyomizu, al final del recorregut hi ha tres fonts d’on pots veure aigua; cadascuna d’elles aporta una cosa diferent (llarga vida, prosperitat econòmica i social i la darrera intel·ligència). N’has d’escollir només una, ja que si en veus de més d’una diuen que la desgràcia cau sobre teu. Per poder beure de les fonts s’ha de pagar 200 Yens, i era increïble la cua de japonesos que hi havia. Supersticiosos ?

A les 13.30h teníem hora reservada per visitar el Sento Palace, antiga residència dels emperadors retirats. De fet només es visiten els jardins. Aquests jardins són un conjunt de llacs, ponts, un salt d’aigua, plantes i una casa de te. Tot molt ben cuidat en un espai on es respira pau i tranquil·litat. La visita ha durat una hora, amb un guia japonès i una “audio-guia” en anglès.

Sortint del Sento Palace hem fet un parèntesis per menjar alguna cosa abans de continuar amb les visites (30 minuts de menjar i descansar). Hem agafat el bus 59 i al cap de 30 minuts hem arribat al Temple Kinkaku, conegut com el temple d’or, anomenat així perquè realment està recobert d’or. Està situat enmig d’un estany i envoltat de jardins; un lloc maquíssim i ple de japonesos de visita. Juntament amb el que hem visitat al matí, estan considerats els 2 temples més bonics i més visitats de Kyoto.

Per canviar de tema, en sortir del Kinkaku hem anat a l’estació de trens, una construcció d’acer i vidre digne del segle XXI, una futurística catedral del transport.

Hem pujat fins a la planta 11a per un seguit d’escales mecàniques exteriors, des d’on es pot veure la curiosíssima cúpula i l’interior de l’estació, a banda d’una vista sensacional de la ciutat.

ENS HA ENCURIOSIT:
1.- que les bicicletes circulin per la vorera a tota màquina. Ens imaginàvem que un país tan ordenat com Japó tindria carrils bici. A Kyoto com a mínim no n’hem vist cap, i les bicis van bastant lleugeres, i tocant el timbre sembla que tinguin prioritat. Només hem trobat carril bici per creuar la carretera en els semàfors. Allà sí, però enlloc més. Una mica ridícul ?

2.- les benzineres aèries (batejades per nosaltres). Potser per estalviar espai, els surtidors de benzina pengen del sostre de la benzinera, i a terra no hi ha res. En farem un seguiment a les altres ciutats ...

PUBLICA: Isabel