Divendres 14 de maig – Kyoto (Japó)

Hem canviat de país i ha canviat la temperatura. Si a Beijing teníem màximes de 26 ó 27 graus, aquí la màxima és de 18. Hem tornat a treure la roba d’abrigall i quan s’amaga el sol cal abrigar-se.

El que també ha canviat són els preus. Realment aquí tot és molt més car. Per exemple a Beijing el bitllet bus costava uns 0,10 € i aquí a Kyoto costa uns 2€.

Abans de començar a passejar per la ciutat fem un bon esmorzar a l’alberg. Ens hem informat i per moure’s per Kyoto és molt millor moure’s en bus que en metro, ja que només hi ha dues línies de metro. I en canvi, la xarxa del bus és amplíssima i et permet arribar a tots els racons. Per economitzar hem comprat una targeta de bus vàlida per un dia, per un import de 500 Yens (el bitllet simple val 220Y). Això et permet agafar tots els busos que vulguis.

Comencem anant a visitar el Palau Imperial de Kyoto (Kyoto gosho), al centre de Kyoto. Resulta que des d’avui fins el dilluns 17 està tancat perquè es celebra un festival (Aoi matsuri) demà dissabte, que consisteix en una desfilada de milers de persones amb vestits tradicionals que passegen des del Palau Imperial fins al santuari de Kamigamo. Però hem tingut sort, perquè sí que ens hem pogut apuntar per demà a una visita guiada (i gratuïta) al Sento Palace, que està dins el recinte del palau imperial. Per aconseguir aquestes visites (Palau Imperial o Sento Palace) s’ha de sol·licitar prèviament un permís omplint una sol·licitud i presentant el passaport ; tot súper controlat, com sempre.
Avui ens hem conformat amb passejar pel gran parc que envolta el palau imperial, i ens hem pogut fer una idea de la gran riquesa de l’època en que va ser construït.

Sortim dels jardins i anem cap al Nijõ Castle (castell de Nijõ), fent enllaços d’autobusos. Aquest castell és una fortalesa construïda el 1603, que va servir de residència oficial del shogun leyasu Tokugawa (un paio important ...)

Entrem dins el castell, i per visitar el palau de Ninomaru ens hem de descalçar. Passegem per tot de passadissos amb un terra de fusta flotant, que al trepitjar-lo fa un soroll com de xiulets d’ocell, i ja el varen dissenyar així perquè els habitants fossin advertits en cas d’una possible visita d’un enemic. El conjunt del palau el composa un altre palau que no es pot visitar (Honmaru) i els seus elegants jardins.

A les 15h ja ens esperen a l’alberg perquè ens hem apuntat a un tour guiat per visitar a fons 2 districtes de geishes. Bé, cal fer un aclariment: aquí a Kyoto les geishes s’anomenen “Geiko”, quant a la resta de Japó les anomenen geisha. A banda, hi ha tres nivells diferents dins l’escala : les Geiko/Geisha, les Maiko (són aprenentes de geisha) i les aprenents de Maiko. És una feina molt dura, i cada vegada hi ha menys geishes; actualment n’hi ha unes 200 a Kyoto, quan en els moments d’esplendor n’hi havia prop de 1000.
El motiu pel qual les geishes es maquillen la cara i el coll de blanc, és perquè fa centenars d’anys, quan no hi havia llum elèctrica i l’única il·luminació era amb espelmes, les refinades cares de les geishes no es veien quan actuaven, cantaven, feien la cerimònia del te ... i per tant, es pintaven la cara de blanc perquè se’ls hi reflectís la llum. I la tradició continua així.

Hem passejat dues hores per aquests districtes, i hem pogut veure les cases on viuen les geishes; a l’entrada de la casa està indicat el nom de cada geisha que hi viu amb unes fustes.

També hem aprofitat la visita per veure temples i jardins de religió “zen”.

Després de la visita hem continuat passejant pel centre, i ens hem arribat a l’estació central de trens per activar el nostre JR Pass. Això és el carnet personal que ens permetrà viatjar durant 21 dies amb tren per tot Japó. Podrem utilitzar tots els tipus de tren de la companyia JR (la majoritària al país) inclosos els famosos trens bala. Només en queda exclòs el més modern, el Nozomi.

Després d’això i de passar tot el dia caminant, tornem a l’alberg.

PUBLICA: Isabel