Dimecres 5 de maig – Pingyao

Avui marxem cap a Pingyao, a 543 Kms de Xi’an.
Varem comprar els bitllets de bus només d’arribar a Xi’an. I varem escollir l’opció del bus perquè era més ràpida que el tren tot i que una mica més cara. Amb el tren són unes 10 hores i cal passar-hi la nit, i amb el bus són 6 hores i de dia. Cada bitllet costa 150Y.

Ens llevem una mica preocupats, o més ben dit amb la incertesa de com arribarem a Pingyao. Sí, sí, varem comprar els bitllets de bus fins a Pingyao, però ahir a la nit varem assabentar-nos, gràcies a un correu que ens havien respost els de l’alberg de Pingyao, que l’autobús que agafàvem per venir aquí, ens deixaria a l'autopista i no entraria al poble. I en el correu ens deien que els telefonéssim 20 minuts abans d’arribar i ens vindrien a buscar a l’autopista. Nosaltres varem quedar primerament alarmats. Com?????
Ja eren les 11h de la nit i decidim telefonar-los per veure si hi ha alguna altra possibilitat; no sé potser a on ens deixen tenim l’opció d’agafar algun tuc-tuc o un taxi. I la resposta que ens varen donar va ser que li diguéssim al conductor que 20 minuts abans d'arribar-hi telefonés a l'alberg on ara estem i així ens enviarien un taxi, tal com deien en el correu.Una cosa sense gaire sentit, ja que si tots parlen en xinès com els hi pots explicar aquestes històries. A més, un taxi no entrarà a l’autopista a buscar-te.
No sé, però estàvem una mica negres. Intentàvem que ens escrivissin en un paper en xinès alguna cosa així per poder-li donar al conductor. Ni ells sabien ben bé que escriure. Com li expliques això al conductor? I ell ens deixarà el mòbil per trucar?
Sort que al final va venir la jefecilla , que parlava bon anglès, (ens va demanar el bitllet del bus i la reserva de l’alberg de Pingyao -on estem ara-) i va telefonar a no sé qui i ens va dir que ja ho havia solucionat, que quan ens deixessin a l'autopista ja ens esperaria un taxi.I ben convençuda que ho va dir.La Roser s’ho volia creure, però en Gerard no s'ho creia, ja que pensava que era més per treure-se’ns de sobre que per solucionar el problema.

Bé, doncs aquest matí arribem a l’estació, i agafem el bus, que surt puntualment a les 9h. Llavors comença el ritual de sempre, anant a poc a poc per la ciutat i carregant gent pels carrers (gent que ja sabia que el bus es pararia, com si tinguessin la reserva). Ens parem en una altra estació de busos, i finalment arrenquem a les 10h.
Al llarg del trajecte, el bus ha anat carregant gent a l'autopista i també n’ha descarregat. El més curiós és que carregava gent que no sabíem com havia arribat al mig de l’autopista, i en descarregava al mig del no-res. La Roser, sincerament, estava una mica nerviosa. Pensava: què hi farem al mig de l'autopista? I com en sortirem? ... Sort que seran les 3 de la tarda i tindrem temps de fer alguna cosa abans no es faci fosc.I quin descans, per començar no ens deixa al mig de l'autopista, ens deixa en el peatge.

I quan travessem a peu el peatge trobem unes noies amb un paper que posa “Gerard”. QUINA IL·LUSIÓ. I això que hem arribat amb ½ hora de retard, a 2/4 de 4.Hem anat els 4Km que hi ha fins al poble amb un tuc-tuc (ja sabeu, aquelles motos elèctriques que porten un carret enganxat per transportar gent). Al final, la noia de l’alberg de Xi’an sí que havia fet la gestió.

Pingyao és una altra cosa. És una població de només 40.000 habitants, amb una part antiga emmurallada i que és patrimoni de la humanitat des del 1997. Va ser fundada al segle XIV, i conserva part de la seva arquitectura original de l’arquitectura Ming i Qing, a banda de la muralla original construïda al 1370. Se la considera la ciutat emmurallada més ben conservada de Xina.

I realment, no sabem si ho és, però quan ets a dins sembla que hagis retrocedit en el temps. Els carrers són de llambordes, adornats amb fanalets vermells, les cases són d’estil tradicional amb amplis patis, ...

Només d’arribar hem pogut copsar la tranquil·litat que s’hi respira, i és una delícia poder passejar tranquil·lament pels carrers.

Una gran part d’aquests carrers està tancada al trànsit, i només s’hi circula en bicicleta o bicicleta elèctrica, per cert molt comuna a la Xina.

I una cosa sorprenent : veiem el cel de color blau !! A aquestes alçades del viatge, hem vist poques vegades el cel blau, majoritàriament per culpa de la contaminació.

Ens allotgem a l’alberg “Yamen Hostel”, per 80Y la nit. Aquest alberg està situat en una antiga residència Ming, per ser exactes, les oficines del govern del comptat, amb preciosos patis interiors, i amb mobiliari de l’època. Molt recomanable, i molt tranquil.

Després de dinar, el primer que fem és anar a comprar els bitllets del tren que ens portarà a Beijing d’aquí 2 dies. A l’alberg ens han informat que hi ha trens ràpids que fan el trajecte des d’un poble que està a 70km d’aquí (Taiyuan) fins a Beijing en només 3 hores. Nosaltres ens pensàvem (per la informació que teníem) que només hi havia el tren nocturn, que tarda 10 hores en fer el trajecte d’uns 715 km.
El noi de l’alberg ens ha escrit en un paper que volíem bitllets per anar a Taiyuan i des d’aquí a Beijing. Hem ensenyat el paper a la venedora, i “voilà”, així de fàcil ens els han venut.

Hem dedicat la resta de la tarda a passejar per aquest tranquil poble.

APUNT del dia : cal dir que el trajecte de Xi’an a Pingyao l’hem fet per una autopista perfectament asfaltada (una novetat) de 2 i 3 carrils, i en un autocar dels de veritat (una altra novetat). I una altra cosa, ens varem parar en una àrea de servei, i els lavabos estaven impecables !!! Res a veure amb els que us varem comentar ahir.
SEGON apunt del dia: en tots els busos que hem agafat, petits, grans, moderns, antics, ... sempre reparteixen bosses de plàstic. I no és tant per el mareig, com perquè la gent hi pugui escopir a dins, una altra gran tradició de la Xina. La gent pràcticament no fa servir mocadors, sinó que sempre treuen totes les mucositats escopint sorollosament. Ja pot ser dins un bus (hem passat hores al costat de gent que ho fa), als restaurants, al carrer, ... a tot arreu. El que s’estalvien en mocadors de paper ...

PUBLICA: Isabel