Dimarts 11 de maig – Beijing

Avui anem a visitar el Palau d’Estiu. Després d’esmorzar agafem el metro, la manera més fàcil i ràpida d’arribar-hi, ja que es troba a 12 km del centre. Després de 40 minuts en metro, arribem a l’estació de Yiheyuan, que està a 400 m. de l’entrada al Palau d’Estiu. L’entrada val 60Ypp, amb accés a les diferents parts que hi ha a l’interior. També hi ha una entrada de 30Ypp, però llavors has de pagar apart per entrar a la Torre de l’encens del Buda, al carrer Suzhou, a la Galeria Wanchang i al Jardí de la virtuositat i l’harmonia. O sigui, que val més agafar l’entrada sencera. Hem comprat un mapa per moure’ns per dins, ja que és immens.

Antigament era un lloc d’esbarjo de la cort imperial que hi anava a l’estiu per marxar de la calor de Beijing. Al mig hi ha el llac Kunming que ocupa ¾ parts de tot el recinte. Aquest llac antigament era més petit, però un dels últims emperadors el va fer ampliar posant-hi a treballar més de 100.000 persones per aconseguir-ho.
Dins el Jardí de la virtuositat i l’harmonia, que no és pròpiament un jardí, sinó un seguit de d’edificacions, un dels emperadors va fer construir una òpera per poder veure representacions durant les seves vacances d’estiu.

Mentre hi érem hem tingut l’oportunitat de gaudir d’una representació de 3 actuacions diferents en aquest marc incomparable: música, dansa i kung-fu.

El Palau d’Estiu és una de les atraccions més visitades de Beijing, i no us podeu ni imaginar la quantitat de tours que hi hem trobat; més fins i tot que dins la Ciutat Prohibida.
Nosaltres hi hem estat poc més de 4 hores, però també n’hi podíem haver estat unes quantes més, ja que pots passejar en barca pel llac, donar-hi la volta sencera ...

A més, i potser gràcies al vent que feia, el dia era perfecte, amb un sol espatarrant i amb una visibilitat perfecta (màxima de 26º).
Llavors hem tornat cap al centre, i hem estat passejant per carrerons del Hutong on estem dormint.

Apunt: Aquí, com a moltes d’altres ciutats de Xina, hem vist i hem comentat que els blocs de pisos creixen com bolets (amb 30 o 40 pisos d’alçada) i en gran quantitat. Aquest vespre escoltant la televisió (l’únic canal en anglès de la televisió xinesa) parlaven de la inflació a la Xina i de la pujada de preus dels pisos; la dada que ens ha sobtat és que al més d’abril el preu ha pujat en un 12.8%. I l’altra cosa que deien és que la gent no en compra perquè no té prou diners. Nosaltres la veritat és hem vist molts edificis nous de trinca, i pràcticament a cap no hi vivia ningú.
No us recorda a una cosa anomenada “bombolla immobiliària” que hem viscut fa no massa temps al nostre país ?

PUBLICA: Isabel