divendres, 30 d’abril de 2010

Dimarts 27 d’abril fins divendres 30 d’abril – Kangding i Tagong

Avui ens llevem a ¼ de 7, per sortir de l’alberg a les 7h i agafar el bus 28 (2Ypp) per anar a l’estació de busos a buscar el que ens portarà a Kangding.

De 7h a 9h del matí, hi ha un carril exprés pels busos, i tot i el volum de trànsit que hi ha, arribem a l’estació al cap d’1/4 d’hora. Això si, com a sardines dins els bus, ja que a aquella hora ja està ple de gent i sobretot d’escolars.

A les 8h surt el bus, un autocar normal (no una furgoneta) . Són 8 hores de trajecte, tot i que pel camí les vistes fan que estiguis entretingut. La carretera puja i baixa muntanyes, i és una mica desastrosa; esllavissades, molts clots, obres a la carretera, els xinesos que es paren on els hi dona la gana, ...

Arribem a Kangding a les 16h, i com que som a l’estació de busos, intentem esbrinar com marxar demà cap a Tagong. Avui que ho portem escrit en un paper, a l’estació ens diuen que no hi ha bus, que hem d’anar en taxi. En taxi? No ho veiem clar, i voltant per l’estació li preguntem a un noi jove si parla anglès: tenim sort. El noi torna anar a preguntar sobre aquest bus, i les venedores de tiquets li diuen que no, però que el que haurem de fer és agafar un bus fins un altre poble, i des d’allà agafar una furgoneta local que ens porti fins a Tagong. El noi ens escriu el nom d’aquest poble d’enllaç on hem de canviar de bus. També s’ofereix a acompanyar-nos a un alberg que coneix. I així acabem al Dengba hostel (100Y la nit).

La resta de la tarda la dediquem a passejar per Kangding, que per cert no té res d’interessant, sinó fos perquè ja s’hi respira ambient tibetà.
Abans d’anar a dormir, li tornem a preguntar com anar a Tagong a la noia de l’alberg. Ella ens diu que sí, que hi ha un bus, però que surt a les 5h del matí de l’estació de busos (la conversa és molt curiosa i divertida, perquè ella ens explica les coses mitjançant el traductor del Google, ja que no parla anglès). A les 5h del matí? Li preguntem nosaltres. Ella insisteix i ens diu que sí, que a les 5h hi ha un bus. –Com sempre les informacions són confuses, ja que a l’estació de busos ens diuen que no hi ha bus, la guia Lonely ens diu que n’hi ha un a les 6h del matí, i aquesta noia molt convençuda ens diu que n’hi ha un a les 5h-. Decidim que demà matinarem, i li fem escriure a la noia en xinès que busquem un bus per anar a Tagong, i que el preu (segons ella) a pagar són 50Y per persona.

Dimecres ens llevem a les 4.20h del matí. Això són vacances? I només de llevar-nos, la primera sorpresa: l’edifici tremola. Què ha passat? Doncs resulta que ha estat un petit terratrèmol ! No sabem on ha estat l’epicentre, però segur que no ha estat a sota nostre.

No sabem si ha sigut per culpa d’això, però a 2/4 de 5, en sortir de l’alberg, el carrer està ple de gent. Estem al·lucinant. Hi ha tanta gent que sembla ple dia, però encara és negra nit. Nosaltres apressem el pas cap a l’estació, i a ¾ de 5 ja estem a punt per veure que passa amb el bus. L’estació està tancada, però a fora està ple de gent.

També es comença a veure el moviment de les petites furgonetes (7 seients més conductor) que són les que fan el transport “local”, és a dir, fora de les línies de bus regulars.

Doncs bé, preguntem a 2 o 3 persones ensenyant-los el paper que portem escrit per indicar on volem anar. Uns diuen que a dintre l’estació podrem comprar el bitllet, altres només ens contesten : ah Tagong, tagong ... Obren l’estació, i fem cua per mirar si comprem el bitllet. Abans que ens toqui el torn, un noi a qui havíem preguntat ens crida i ens diu : Tagong, Tagong, i ens assenyala una furgoneta de les de fora, i parla amb el conductor. El conductor ens diu : Tagong, confirmant la destinació final i ens posem d’acord amb el preu (50Ypp). Les converses no són llargues, només es diu el nom del destí i s’escriu el preu en un paper. Doncs apa, cap a dins la furgoneta. Omplim els 7 seients disponibles, i arrenquem cap a Tagong (com que el tema del bus no l’havíem aclarit, hem optat per aquesta opció).

El trajecte transcorre sense problemes, i el paisatge (quan clareja) fa que el viatge sigui distret. A més, els 3 personatges que tenim asseguts al davant, són autèntics: ens tenen entretinguts pel que fan , per com parlen, perquè van bevent cervesa i fumant dins la furgoneta ... I quan un dels 3 ha tingut una “necessitat”, ha fet una mena de crit en xinès i el conductor ha parat de cop perquè el noi pogués satisfer-la. Sí que on ens hem parat hi havia una mena de lavabo, i quan ha sortit d’allà ha hagut de pagar diners a una senyora que ha aparegut d’una casa de l’altre costat. A més, quan quedava més o menys una hora per arribar, encara hem carregat 2 avis tibetans que estaven al costat de la carretera i s’han assegut amb els 3 personatges que teníem al davant: és a dir, 5 persones en 3 seients. I els 3 personatges, tot i estar apilonats, encara tenien espai per anar fumant i bevent ! Des de darrera (la nostra posició), la situació era ben còmica.

Al cap de 3 hores hem arribat a Tagong. Portàvem una targeta de la “Snowland Guesthouse” per anar-hi a dormir, on en anglès indicava que era el lloc perfecte per impregnar-se de la vida familiar tibetana, i alhora podies gaudir al “Sally’s Kham restaurant and bar” de menjar tibetà, xinès o occidental. La guesthouse l’hem trobat de seguida al costat del monestir a la plaça del poble (una habitació correcte, amb bany i aigua calenta les 24h, per 70 Y), però hem dubtat si ho era per la mala indicació i perquè ens han atès 2 senyores tibetanes autèntiques, que no parlaven ni una paraula d’anglès. Nosaltres buscàvem la Sally, però hem deduït que deu estar de vacances perquè no li hem vist el pel, tot i així hem estat molt ben atesos per les senyores tibetanes.

Descarreguem les motxilles, i les senyores ja ens preparen un bon esmorzar: la Sally els hi ha escrit en anglès i tibetà tots els plats i begudes per oferir.

Fem un bon esmorzar, i marxem a passejar. Fa sol, tot i que no fa calor. De fet, el poble està a 3800 m. sobre el nivell del mar, i el paisatge de prats, muntanyes i monestirs és espectacular.Passem el dia passejant pels voltants i també pel poble.




Són súper simpàtics i ens ho passem molt bé veient i observant la seva manera de fer. Ells volen parlar amb nosaltres, i de fet ho fan; malgrat que no entenem ni una sola paraula.


Al migdia s’ha tapat el cel, i fins i tot han caigut quatre volves de neu. Llavors s’ha tornat a aclarir, i quan ja ha començat a fosquejar, ens hem endreçat a l’habitació (abans mengem a ca la Sally, o sigui amb les senyores tibetanes). Per sort, a cada llit, hi ha una manta elèctrica que ens salva de passar molta fred durant la nit. La temperatura dins l’habitació és de 7 graus!

Dijous no volem matinar i ens llevem tranquil·lament a quarts de 9. Hem dormit força bé i no hem passat gens de fred.

Torna a fer sol. Fem un bon esmorzar a ca la Sally i aprofitem el matí per tornar a voltar pel poble i voltants. No ens en cansaríem, l’ambient és fantàstic i es respira pau i tranquil·litat. Val a dir, que també es respira molta pols i això ja no és tant agradable.

Ens varen informar que per tornar a Kangding –que és la nostra intenció- hi havia un bus a les 8h matí, o bé l’opció de parar les furgonetes a la plaça del poble entre 1 i 2 del migdia, ja que baixen d’un poble de més amunt. Com que no volem matinar, i ens fa il·lusió acabar de gaudir del lloc decidim marxar cap el migdia utilitzant una furgoneta tal com varem fer per venir.

No ens costa res aconseguir una furgoneta, al cap de res d’estar a la plaça ja s’en para una i ens ofereix anar a Kangding. Acordem el preu i arranquem.

Però....... quan portem 1 hora de trajecte, ens parem a un poble perquè sembla que la furgoneta té problemes. Això ens ha explicat un nen del poble en anglès i s’ha excusat en nom del conductor per deixar-nos allà, però també ha dit que ja ens buscarien alguna altra furgoneta o vehicle per continuar el trajecte fins a Kangding. Al final, ens oferien coses molt cares o ens volien fer anar 4 a darrera d’un cotxe, i ens hem espavilat pel nostre compte per trobar transport. Això sí, hem perdut 1 hora al poble i per mala sort hem aconseguit la furgoneta més lenta de la xina ... Una furgoneta de 1000 cm3, i un conductor que semblava molt novell. Però ha fet la feina al preu acordat, tot i que fins i tot els camions ens avançaven per la carretera. Hem passat per un pas de 4300 m. sobre el nivell del mar, i pensàvem que hauríem de baixar a empènyer la furgoneta.

El trajecte que l’altre dia va ser de 3hores avui per tornar ha sigut de 4’30h amb parada inclosa per netejar la furgoneta .

Avui hem buscat un bon hotelet al centre del poble: per 180Y i una habitació fantàstica, per preparar-nos per les 8h de bus de demà fins a Chengdú

Divendres ens llevem a les 7h del matí, per anar a buscar el bus per tornar a Chengdu. Comprem els bitllets i vinga, cap al bus. En aquell moment no sabíem el que ens esperava. El trajecte de l’anada de 8 hores s’ha convertit en un malson de tornada de 10 hores. Un trànsit infernal, cues a les carreteres, obres, i col·lapses varis. I tot això sumat a una calor insuportable que ens ha fet tenir un viatge pesadíssim.

Un cop a l’estació de busos de Chengdu, hem agafat el bus urbà núm. 28 que ens portarà a l’alberg. Resulta que els dies 1,2 i 3 de maig són festius a Xina, i no us podeu ni imaginar com estan les carreteres i quanta gent va d’un costat a l’altre. Per entrar al bus, el tercer que ha passat per davant nostre, hem hagut d’empènyer literalment els que teníem al davant i els que hi havia dins el bus per poder-hi entrar. Però amb el crit de “pit i collons” hem entrat al bus.

Finalment hem arribat a l’alberg a les 20h.

Una cosa curiosa és que encara que el bus estigui ple a vessar, i la gent entri per la porta de darrera, passen tant els diners com els carnets personals de viatges cap endavant, i el que està davant de tot en aquell moment, s’encarrega de posar els diners al calaix o bé de marcar els carnets un per un. Una vegada fet això, torna a enviar els carnets cap enrere perquè la gent els recuperi. Tothom paga, cosa increïble en un país així.

Tot i el llarg camí que hem recorregut, val la pena i compensa anar fins a Tagong. Una altra opció hagués estat arribar a Tagong, i continuar fins a Danba, i des d’aquí tornar a Chengdu. Potser amb algun dia més de marge, o en una altra visita a la Xina ...

Una cosa hem de dir de la tecnologia xinesa, i és que tot i passar per molts ports de muntanya de fins a 4300 m. d’alçada, els mòbils mai perden la cobertura. La gent es passa el dia parlant pel mòbil, fins i tot en els racons més allunyats de la civilització, com per exemple Tagong. Una estampa molt curiosa era veure els monjos tibetans anant en moto pel poble i parlant pel mòbil sense parar.


PUBLICA: Isabel

dimarts, 27 d’abril de 2010

Dilluns 26 d’abril – CHENGDU

Ens llevem a quarts de 7, ja que el tour dels ossos panda comença a les 8h, i encara hem d’esmorzar abans de sortir.
Sortim puntualment a les 8h, i en 30 minuts ens plantem al centre de reproducció i cria.
El conductor/guia ens comença a fer anar d’un costat a l’altra per dins el recinte, buscant els llocs estratègics per veure els ossos.
No ens perdem l’hora d’esmorzar dels petits. Ha estat divertidíssim.

Després veiem ossos panda adults, veiem el museu i un reportatge sobre el centre, i tornem a l’alberg cap a les 12h.

A la tarda hem fet una passeig pel centre sense trobar-hi gaire res d’interessant. És una ciutat molt i molt gran i moderna. No hem visitat cap dels 2 temples que potser mereixen una visita per la seva arquitectura: el budista de Wenshu yuan i el taoista de Qingyang gong. Potser ho deixarem per quan tornem dels 4 dies per les muntanyes.
Per anar al centre i per tornar hem agafat el bus urbà, ja que les distàncies són molt llargues. El trànsit és infernal i caòtic.
Hem tornat a gaudir d’una lliçó pràctica d’educació vial: des de dalt d’un pont en una cruïlla molt transitada, hem vist com la policia i una mena de controladors de cruïlles intentaven a toc de xiulet fer creure els centenars de ciclistes, vianants i conductors, per tal que respectessin els semàfors i els espais. Veure-ho per creure-ho ...
Comencem a preparar les motxilles, que demà a les 7 del matí marxem cap a la zona de muntanya tibetana (Kanding i els prats de Tagong).


PUBLICA: Isabel
Diumenge 25 d’abril – CHENGDU
Ahir al vespre, només d’arribar, varem intentar planificar les activitats que podem fer des d’aquí. Varem tenir clar que ,tot i el nostre desig d’anar a la regió autònoma del Tíbet (Lhasa), finalment no hi aniríem. La raó principal és el preu. Ens havien de muntar un tour privat, i el preu s’allunyava molt dels preus que teníem de referència d’altres viatgers que hi havien anat .
En canvi, podem marxar 4 dies pel nostre compte a la regió tibetana de la província de Sichuan, i no necessitem ni permisos ni gastar tants diners.
El que si que ja varem lligar per avui mateix és una “excursió” a un poble antic d’aquesta zona: PingLe.




De fet el que et proporciona l’alberg és la possibilitat d’exposar el que vols fer, i permetre que altra gent s’apunti a fer el mateix que tu compartint el cost de la furgoneta i el conductor que necessites pel trasllat (500Y en aquest cas). En aquest cas, una parella d’australians havia manifestat la intenció d’anar avui a PingLe, i si 2 o 3 persones més s’hi apuntaven, podien compartir la despesa del transport. I això és el que varem fer: apuntar-nos-hi.

A les 9 del matí ens trobem a la recepció amb els australians. Però resulta que també s’hi apunten (però sense compartir despeses) dues treballadores de la recepció de l’alberg, una de les quals és d’aquest poble, i els seus pares hi viuen i tenen una plantació de té. I, casualment, és la que ahir ens va comentar la opció de compartir les despeses de la furgoneta per anar a PingLe.
Doncs marxem tots 6 i el conductor cap al poble (2h de camí). Allà aprofitem que tenim una guia d’excepció. Ens ensenya els racons d’aquest poble, i fins i tot ens presenta els seus parents que tenen paradetes al mercat del poble.



També ens ha convidat a dinar a casa els seus pares, enmig d’una plantació de té. Total, que hem dinat amb la família de la noia de l’alberg. Ha estat un dinar autèntic amb menjar realment típic de la zona, i compartint un moment tant familiar. En acabar, preguntem a la noia què podem oferir als seus pares per agrair-los que ens hagin convidat a dinar. Acordem que donarem 25Y per cap (els 4 guiris).
Val a dir que a mig matí ha començat a ploure, i després de dinar no hem pogut passejar pel mig de la plantació de té i recollir-ne, que era una de les activitats que volíem fer a la tarda. Hem allargat la sobretaula amb una conversa xinesa-anglesa que la noia va traduint sobre la marxa. Tot i que sobretaula és un dir, ja que els xinesos mengen amb una esgarrapada i tot seguit s’aixequen com si tinguessin punxes al cul.
Hem arribat a l’alberg cap a les 19h, i hem estat organitzant la resta de la setmana: hem comprat bitllets d’avió pel proper diumenge cap a Xi’an, hem preparat la ruta de 4 dies per la zona tibetana, hem encarregat les 2 nits que tornarem a passar a Chengdu, i ens hem apuntat al tour que demà al matí ens portarà a veure un centre de reproducció i cria d’ossos panda.



PUBLICA: Isabel
Dissabte 24 d’abril – GUILIN - CHENGDU


Avui tornem a gaudir del fantàstic esmorzar que donen a l’alberg (26Y pp, llet amb cereals, suc de taronja, ous ferrats amb bacó, torrades amb mantega i melmelada i té o café). Abans de marxar de Guilin anem a visitar el Fubo Shan, un petit turó càrstic que hi ha al mig de la ciutat (entrada 15Y). Per arribar al cim s’han de pujar 325 escalons. Des de dalt podem veure una part de la gran ciutat de Guilin i els altres cims que l’envolten (res a veure amb la sensació que es percep a Yangshuo, on els turons estan literalment dins la ciutat).

Llavors tornem a passejar pels llacs, i anem a dinar i preparar les motxilles per anar a l’aeroport per volar cap a Chengdu.
A 2/4 de 5 ens ve a buscar el taxi (80Y). L’avió surt puntual, i amb 1,5 hores de vol ens plantem a Chengdu.
Hem contractat el servei de pick-up de l’alberg on ens allotgem, i tant bon punt sortim amb les maletes ens recullen i ens hi porten (uns 45 minuts). Paguem 60Y. Ens allotgem en el súper recomenat i súper recomanable Sim’s Cozy Garden Hostel (hab.doble 160Y). La veritat és que és encantador, ja que la infraestructura i l’atenció són de primera. Hi ha un veritable ambient d’alberg i està pensat per ajudar als viatgers que s’hi allotgen.
PUBLICA: Isabel
Dijous 22 i divendres 23 d’abril – PING’AN
Ens llevem aviat, perquè avui marxem cap Ping’An, en el bell mig de les Terrasses d’arròs de Longji.

Ens caldrà agafar 3 busos diferents: de Yanshuo a Guilin (1’30 h . 18Y), de Guilin a Longsheng (2h o 3h depenent del bus. 22 Y) i finalment de Longsheng a Ping’An ( 1,15h . 8Y).

Anem a l’estació de busos a buscar el bus de les 7.55h, ja que ahir varem mirar els horaris de sortida cap a Guilin (el preu eren 15Y, els que varem pagar per venir) . En arribar, hi ha un bus just a la sortida de l’estació i un noi que diu : Mister, mister, Guilin? En Gerard diu que sí i nosaltres cap amunt. Realment mai saps si l’encertes o no; sempre vas una mica venut, ja que amb ells no t’acabes d’entendre mai. Per començar ens demanen 18Y; i per tant nosaltres creiem que serà més ràpid -potser finalment hem trobat el regular que tardava 1h segons la Lonely-. De fet l’autobús sortia de dins l’estació, per tant era un bus “oficial”. Però només d’arrencar i sortir de l’estació es comença a parar al carrer -fent parades de potser 5 minuts- intentant convèncer a la gent perquè pugi. Vaja, no ho entenem però es pot deduir pels gestos i les entonacions. De mica en mica va convencent gent i així anem omplint el bus. Ara, no avancem gens. Comencem a estar una mica negres, perquè hem de fer 2 trams de bus més i passa el temps. No hi podem fer res; tant sols relaxar-nos i intentar fruir de la situació (aprendre de com funciona el transport a la Xina i de les relacions socials). Finalment arribem a Guilin després d’1 hora i 45 minuts
Arribem a Guilin i ens deixa a una estació de busos diferent. No és l’estació de busos de llarga distància; sinó que és una de més petita que està davant l’estació de trens. Tardem una miqueta a situar-nos. Allà mateix sembla que ens ofereixen transport per anar a Longsheng, però preferim anar l’estació i comprar a taquilles tiquet per autocar .
Finalment comprem tiquet. Sort, són les 9.55h i el bus surt a les 10:10h. Costa 22Y. Sembla que anem bé. Torna a ser difícil saber quin bus és el que has d’agafar. Vas preguntant fins que algú et diu que sí i t’indica amb el dit quin és el teu.
Aquest cop hem comprat el tiquet de bus a la taquilla de l’estació de busos, i no sé , tornem a pujar a un mini bus d’aquells que pel camí puja i puja més gent (d’aquells que porten tamborets de plàstics i els van posant al mig del passadís per anar enquibint gent). Potser té 20 seients i al final hi anem 27 persones assegudes en tamborets i en un banc de fusta.Torna a ser un viatge lent de quasi 3 hores. Cada un d’aquest mini busos que va agafant gent pel camí porta un cobrador a banda del conductor. Aquest organitza l’equipatge i va indicant on s’ha de seure la gent; i també si cal pacta el preu del tall de trajecte que fa cada persona.
En aquest cas la “cobradora” veu que volem anar a Ping’An perquè en una de les parades li diem : Ping’An??? I ella diu : no, no... indicant amb la mà que és més endavant. Però tot seguit telefona amb el mòbil i ens sembla entendre entre les paraules en xinès, una cosa com Ping’An. Serà que s’està preocupant per nosaltres??. Doncs sí, només d’arribar a Longsheng ja fa senyals a una altra “cobradora”, que ens ve a buscar corrents i ens indica el mini bus que hem d’agafar. Sort,perquè ja eren les 13h i sortia ja; el proper era a les 15h. Realment aquests xinesos són sorprenents; t’has de deixar portar tot i que mai saps que t’espera. A vegades surt molt bé.
Anem cap a l’hostal que teníem encarregat via internet (Liqing Hostel -150Y hab.doble, de les recentment renovades). Realment no feia falta reservar res ja que el poblet està ple d’allotjament.
El poble està dins les terrasses d’arròs de Longji, a uns 800 metres sobre el nivell del mar. Aquestes terrasses es varen començar a construir durant la dinastia Yuan (1271-1368), i s’han anat mantenint durant els anys amb els treballs de les minories que hi viuen (Zhuang, Yao i Dong). Les diferents terrasses d’arròs es reguen a través d’un complexa sistema de canals que han anat millorant amb els anys, i reben l’aigua dels rius i rierols de la muntanya. El quadre escènic es completa amb uns camins empedrats que connecten el poble amb les diferents terrasses d’arròs i fins els punts més alts, on estan situats els miradors.
Dinem al mateix hotel i sortim a passejar; tot i que plou. Anem a fer la volta per les terrasses; una volta que està molt ben indicada que passa pel mirador 1 i mirador 2 . Són les 16 h i li preguntem a la senyora de l’hotel si tindrem temps abans no es faci fosc. Diu que sí.
De totes formes agafem els frontals per si ens ve de gust entretenir-nos. Després de delectar-nos força estona amb el paisatge emboirat i plujós, baixem al poblet que ja s’està fent fosc. Ens asseiem en unes cadires, i veiem passar la gent del poble que torna cap a casa. A aquesta hora ja només quedem els del poble i els 4 que ens hem quedat a dormir. S’hi està de meravella.
Anem a sopar a un dels “restaurants”, i amb l’ajuda dels frontals que portem, arribem caminant fins a l’hostal. És fosc com una gola de llop, ja que els camins no tenen cap mena d’enllumenat. I així, ens n’ anem a dormir.

El divendres ens llevem a les 7h, perquè tenim ganes d’anar a passejar per les terrasses d’arròs altra vegada. I ... sorpresa! Fa SOL !!! No ens ho podem creure. Esmorzem a l’hostal, i anem a fer la mateixa volta que el dia anterior, però al revés, aprofitant que encara no ha arribat l’allau de turistes que venen a fer el tour amb autobús.
A les 13h, tornem a agafar un bus que ens porta cap a Longshen per tornar cap a Guilin. La sorpresa és que el bus, enmig de la carretera, quan encara falta una estona per arribar a Longshen, es creuar amb un altre bus i es paren tots 2 a la carretera. La cobradora del nostre bus ens mira i ens diu: Guilin? -Yes, diem nosaltres. I ens senyala que anem a l’altre bus. I dit i fet; canviem de bus enmig de la ruta, i cap a Guilin. Aquí les coses funcionen així ...
A Guilin acabem de passejar, anem a visitar els dos llacs que queden al centre de la ciutat, on hi ha les pagodes del sol i de la lluna. I després de sopar, i passejar una estona pels carrers il·luminats, tornem a l’alberg.
REFLEXIÓ : després d’haver passat per Yangshuo, Ping’an i Guilin, potser muntaríem la ruta de diferent manera. En el poble de Yangshuo encara es respira un ambient de poble, per no parlar dels pobles del voltant com Xinping, Yangdi, ... en canvi, Guilin és una gran ciutat que nosaltres eliminaríem del recorregut, ja que moltes de les activitats típiques al voltant del descens del riu Li, es poden fer fàcilment des de Yangshuo.


PUBLICA: Isabel

dijous, 22 d’abril de 2010

Dilluns 19 , dimarts 20 i dimecres 21 d’abril : Yangshuo


Aquests tres dies els hem passat a Yangshuo.
Per variar el dilluns al matí estava plovent amb ganes; per tant no correm per fer maletes. Fem un bon esmorzar en el mateix alberg i fem temps mentre esperem que pari de ploure. Com que no para, cap allà a les 12h decidim arrencar. Agafem el bus número 2 (1Y) que ens deixarà a l’estació d’autobusos (3 parades).
Comprem bitllet de bus a Yangshuo (nosaltres només hem trobat els “expresso” tot i que la Lonely parla d’uns de “regulars” que van més ràpids) : 15 Y el bitllet i 80 minuts de trajecte.

Per sort quan arribem a Yangshuo no plou. Anem directes a l’alberg Backstreet que ja teníem reservat des del mateix alberg de Guilin. És un senzill alberg, amb poques habitacions i amb bany xinès (o sigui que no hi ha tassa; és un forat). Està cèntric (West Street –de vianants-), molt net i a la recepció parlen anglès. Tot això per 45Y/habitació doble.

Encarreguem dos tours: un pel mateix dia a la tarda (veure com pesquen amb cormorans; una tècnica de pesca molt d’aquí) , i un altre per l’endemà per baixar amb barca de bambú pel riu Li des de Yangdi a Xingping.

Voltem pel poble, i tornem a l’alberg per anar a veure la pesca amb cormorans. Primer revés: com que ha plogut tant, el nivell del riu ha pujat molt i està molt mogut. Per tant, els cormorans no s’hi deuen veure, i s’anul·la aquesta activitat. A veure si l’endemà al vespre tindrem més sort.




La nit de dilluns a dimarts ha estat plovent amb ganes. Ens llevem a les 7h per anar al tour pel riu Li, però tal i com ens temíem ... segon revés: s’anul·la l’activitat per culpa del cabal del riu. Bé, al mal temps bona cara. Decidim agafar un bus i anar a passejar pel poble de Fuli (el bus fins allà costa 3Y pp, i tarda uns 25 minuts).
El poble en si no té gaire encant, per no dir gens. Molta gent va fins allà en bicicleta (uns 8km) per tornar pel riu amb barques de bambú i les bicis carregades a la barca. Nosaltres , pel mal temps, hi anem en bus.
Un cop allà, veiem que arriba una barca de bambú amb 4 passatgers.

**Les barques de bambú vindrien a ser com una balsa feta amb 8 tubs llargs de bambú (que realment són de plàstic pintat, que no ens enganyin ... que ho hem vist), amb una mena de tendal a sobre, i al mig hi ha com unes cadires de vímet per 4 o 6 persones**.

Total, que aprofitant l’avinentesa, li demanem al barquer si ens portarà en barca a Yangshuo, i a quin preu. Acordem que li pagarem 60Y, i ben pinxos pugem a la barca. La veritat és que ha sigut una experiència mística: érem els únics que navegàvem pel riu; hi havia un cabal de la hòs ... (considerable); pel riu baixava molta brutícia (troncs d’arbres i altres restes); hi havia una boira sobre el riu que a estones no es veia res de res; el motoret de la barca a vegades li costava anar contracorrent, això quan no se li enganxaven coses a l’hèlix i havia de parar arran de vora per treure-la i netejar-la, i tornar-la a muntar ...
Vaja, que la Roser estava a estones una mica “acollonida” i amb ganes d’arribar. Ja es veia que no havia de passar res, però la feina que tenia el barquer era considerable, i encara ho feia més “especial” ésser els únics en navegar pel riu.
Ha estat una experiència molt gratificant.
Fins i tot li hem donat propina al barquer per la feina ben feta, i per ser l’únic que s’ha atrevit a treure el bot a passejar ... i a donar-nos la possibilitat a nosaltres de poder navegar pel riu.
Amb la feina feta, anem a fer un bon tec.

Evidentment, l’activitat dels cormorans del vespre es torna a anul·lar per culpa del nivell de l’aigua i del cabal. I uns espectacle impressionant que volíem veure (Impression Liusanjie Light show), un espectacle sobre el riu Li on participen més de 600 actors, també s’anul·la.

Dimecres ja no ens llevem aviat per fer el tour de bambú que tenim encarregat des del primer dia, ja que les noies de l’alberg al vespre ja ens diuen que no es farà.
Doncs molt bé, decidim agafar el bus per anar a Xinping, a passejar i veure els paisatges d’allà.
No us penseu, a la nit ha estat plovent fort, i al matí a primera hora encara dura.
Marxem en bus a Xinping (7Y pp), i uns 45min. El trajecte de bus entre Fuli i Xinping ens ha agradat molt. Veus realment com és la vida a les zones rurals d’aquesta part de la Xina.
En arribar, veiem que hi ha força activitat nàutica a la vora del riu.
Decidim provar d’agafar un bot i fer una volta pel riu. Finalment contractem un bot a una senyora que corria per allà, pel preu de 200Y (anar i tornar a un poblet just abans d’arribar a Yangdi, que era el que volíem fer amb el tour organitzat).
Total, que hem tingut el bot privat per nosaltres dos sols. Aquest cop no era una barca “de bambú”, sinó una barqueta coberta i amb un motoret més potent.
Hem arrencat que acabava de caure un diluvi. Durant el trajecte s’ha aclarit el cel i ha sortit el sol i s’ha aixecat la boirina del riu. Hem descapotat la barca, per gaudir encara més del paisatge espectacular de les muntanyes càrstiques que ens envoltaven. En definitiva, genial.






Llavors hem passejat una estona per Xinping (aquest poble sí que té encant), hem dinat allà, i hem tornat en bus a Yangshuo.


A mig camí ha començat a ploure, i en baixar del bus hem hagut d’esperar uns 20 minuts a l’estació, perquè tornava a diluviar.
La resta de tarda ha passat entre diluvi i diluvi, amb petites parades per enganyar a la gent.
La veritat és que mai havíem vist ploure tant i amb tanta intensitat com ho fa aquí; l’arròs déu estar la mar de content amb tanta aigua ...


PUBLICA: Isabel

dilluns, 19 d’abril de 2010

Diumenge 18 d’abril - GUILIN

Ens llevem i aprofitem el dia per voltar per Guilin. Primer volem anar a veure el Pic de la bellesa solitària. De fet ens quedem a l’entrada (és una mena de ciutadella antiga, amb el pic al bell mig), perquè hi ha una boira baixa que no deixa veure res. Com que hem de tornar a dormir aquí mateix d’aquí uns dies (tornant de Yanhgshuo i Ping’an), hem decidit que intentarem fer la visita si fa més bon temps a la tornada. Es tracta de pujar un turonet des d’on es té una vista molt bona de la ciutat i els cims del voltant. Avui no es veia ni el turonet ...
Llavors anem a visitar la Cova de la Flauta de Canya. Per arribar hem d’agafar el bus núm.3, i teòricament baixar a l’última parada. Anem fent parades, fins que el conductor es para en una (que no era l’última) i fa senyals perquè algú baixi. Com que veiem que ningú més baixa, decidim que ens ho diu a nosaltres, i baixem allà. Tot i que no li havíem dit on anàvem, estava clar que uns guiris com nosaltres només podíem agafar aquell bus urbà per anar a visitar la cova.
És una cova molt gran i maca, plena d’estalactites i estalagmites, amb il·luminació, i espectacle de música i làser inclòs. Hi ha una sala tant gran que diuen que pot acollir més de 1000 persones juntes.
L’entrada val tant com 90Y per persona; això sí, inclou una guia que fa un munt d’explicacions durant tot el recorregut. L’única pega és que la guia era xinesa, i les explicacions també ...
Acabada la visita, tornem a agafar el bus per anar cap al centre, i busquem un restaurant per dinar. Atenció! En trobem un on fan bistecs a la planxa, i també pots gaudir pel mateix preu d’un buffet d’acompanyaments i postres. Carai, avui sí que fem un dinar de carn i guarnició pel mòdic preu de 122Y.
Acabem de voltar pel poble, entre pluges i ruixats, fins que tornem a l’alberg.
Des de la recepció de l’alberg ja ens han encarregat les 3 properes nits a Yangshuo, i pel nostre compte hem encarregat,per internet, la nit que volem dormir a Ping’an, a la zona de les terrasses d’arròs de Longgji.
Amb la feina feta anem a dormir. I continua plovent amb intensitat a la Xina ...

Publica: ISABEL
Dissabte, 17 d’abril Hong Kong – Guilin
El matí encara l’aprofitem per l’illa de Hong Kong.
Anem a dalt del Victoria Peak, una muntanya des d’on es té una vista meravellosa de la ciutat (Tiquet del funicular + pujada a la torre amb vista panoràmica per 56 HKD cada un) a 552m d’alçada. El dia encara està força clar i veiem tota la vista de l’illa de Hong Kong i de Kowloon. La veritat, espectacular.
Fem una darrera volta per Causeway Bay i cap a les 14h anem a l’hostal a recollir l’equipatge.

Tenim bitllet d’avió per anar a Guilin des de Shenzhen (el varem comprar a l’aeroport de Hangzhou el passat 14/04 ; el dos bitllets per 860 Y amb taxes incloses). Aquest cop anem a buscar l’avió a la ciutat de Shenzhen, que ja és de Xina, perquè així al ser vol nacional ens surt molt més econòmic. L’aeroport és relativament a prop de Hong Kong.
Ahir, com que varem anar a Kowloon en ferry, just a l’anar a agafar-lo varem descobrir que hi ha un bus que va directe des de Causeway Bay ( a la parada de busos de Wan Chai –d’on surten els ferrys- ) a l’aeroport de Shenzhen per 100 HKD el bitllet i tarda unes 2 hores. Varem tenir clar que agafaríem aquest bus per comoditat .
Sortim de l’hostal i agafem allà a tocar, a la Henessy Rd, el bus 8P que ens porta a la parada de busos de Wan Chai (també el 2A ó el 2X porten a Wan Chai). Tenim sort, ja que només d’arribar, surt el bus que va a l’aeroport (de fet, en surt un cada ½ hora). Ens donen tot de papers, tiquets i un adhesiu que entenem que ens l’hem d’enganxar.
Hi ha unes mini instruccions en anglès de com hem de procedir pels passos fronterers (primer el de sortida de Hong Kong i llavors el de tornar a entrar a la Xina). Intentem seguir les instruccions i el que fa l’altra gent i cap problema: pel camí fem 2 canvis d’autobús, cada vegada que passem una de les fronteres. Sort de l’adhesiu que portem penjat, ja que així ens indiquen quin bus hem d’anar a agafar per seguir el viatge cap a l’aeroport de Shenzhen.
Sí senyor, en dues hores hem arribat a l’aeroport, i això comptant la lentitud dels guàrdies fronterers.
Ara resulta que l’avió va amb retard. Sortirà una hora més tard.
Sort que tenim l’alberg encarregat i que ens venen a buscar a l’aeroport. Tot i així volem avisar a la gent de l’alberg, ja que un taxista ens estarà esperant. Primer hem intentat trucar a l’alberg amb el nostre mòbil; no acaba d’anar bé (hem esbrinat com telefonar-nos de mòbil a mòbil; però ens pensàvem que telefonant del mòbil a un número local de Xina ja aniria bé ... i no). Busquem un telèfon públic dins l’aeroport i no en trobem cap. Potser ens posem en algun lloc que no acaba de ser del tot correcte, o potser fem cara de perduts, ... cosa que fa que una noia treballadors de l’aeroport ens vingui a preguntar que busquem. Intentem explicar-li què ens passa i ens deixa el seu mòbil perquè telefonem. Genial !!!!!. Podem contactar amb l’alberg. Però la noia llavors ens diu que podem aconseguir un altre vol que arribi a Guilin a l’hora prevista. No acabem de veure-ho clar, però ella insisteix que és possible i per cap preu i ens fa seguir-la. Tornem a sortir fins la zona de facturació darrera d’ella . Anem a un mostrador i ella es posa a parlar amb el noi. Busca a l’ordinador, parlen ,..... i nosaltres sense acabar d’entendre res (perquè si ja teníem les maletes facturades per aquell avió, com s’ho farien per recuperar-les?? No sé un embolic).
Total que no hi ha cap vol, i la noia ens diu que li sap molt de greu i hem de tornar a passar tots els controls per entrar a la zona d’embarcament.
Bé, hem passat una estona.
Finalment l’avió surt una hora i quinze minuts més tard i arribem a l’aeroport de Guilin a quarts d’onze de la nit.
Sortim i com uns senyors ja tenim un taxista que ens espera amb el nostre nom.
Ja teníem habitació reservada per dues nits a l’alberg “Backstreet Youth Hostel” (200 Y habitació doble amb llençols i tovalloles les dues nits). Hi ha molt bon ambient i es agradable; recomanable.
Plou, i tenim boira baixa.


Publicat: ISABEL

divendres, 16 d’abril de 2010

Divendres 16 d'abril: Hong Kong
















Avui hem agafat el ferry (2,5 HK cada trajecte) per anar a l'altra banda, al Kowloon.
Hem passejat per l'avinguda de les estrelles, hem visitat grans centres comercials, hem pujat per la Nathan Road i hem anat passejant per diferents carrers.
Cap a les 18h hem anat a veure el Temple Market, que en principi és de nit però a aquesta hora ja està quasi tot muntat.















Passejant veus constantment que conviuen edificis nous i vells.

Tot i que això també passa a l'illa de Hong Kong, pensem que és molt més maco allà que aquí a la zona del Kowloon. Suposo que va a gustos.














A les 20 h sempre fan un espectacle de llum i so des de l'avinguda de les estrelles. És increïble. Dura uns 15 minuts i tot el passeig s'omple de gent. Després de l'espectable hem tornat a agafar el ferry per anar de tornada a l'illa de Hong Kong.








dijous, 15 d’abril de 2010

Dijous dia 15 - Hong Kong

















Avui hem passejat per l'illa de Hong Kong. Primer hem anat a la zona de Sheung Wan. Hem agafat el tramvia (els centenaris tramvies de Hong Kong són la única flota de tramvies de 2 pisos i laterals de fusta que existeixen al mon. Cobreixen el recorregut de 16 km que va de est a oest de l'illa de Hong Kong pel mòdic preu de 2HKD el trajecte. Pagues al sortir)

A Sheung Wan hi ha moltes botigues de peix assecat, així com una zona d'herbes medicinals. Hem trobat a les botigues uns pots plens de bitxos rars, i d'altres de més coneguts com estrelles de mar, cavallets de mar, pops, calamarssets ... tots assecats i ben guardats.









Hem continuat la ruta anant cap a la zona del SoHo. Aquí hem fet un troç de les escales mecàniques més llargues del món (transporten la gent per un recorregut de 800 metres, des de Queen's road central pel SoHo fins a Conduit Road, en 20 minuts).
Hem visitat el Weastern Market, un mercat remodelat el 1906, ple de paradetes de roba i un restaurant a la part de dalt.Hem continuat fins a la zona de Central, per anar a veure la zona del port i la vista de l'altra banda : el Kowloon.
La veritat és que la vista s'assemblava a la de l'any passat a Àustria: és a dir una boira baixa i pixanera que no deixava veure gaire res. A banda que des del matí anava plovent i a la tarda l'ha deixat anar de veritat; per sort només una estona. Res a veure amb la pluja de Tunxi.













































La imatge de Hong Kong és la d'una ciutat en majúscules. Els edificis són espectaculars. També hi ha una part antiga amagada entre els moderns edificis de centres comercials. Pots trobar les botigues més imporants del món: n'hi ha que tenen edificis amb el seu nom !! Edifici Armani, Edifici Luis Vuitton, ... i a dins tot eren botigues de la seva marca (colònies, bombons, vestits, ... coses que nosaltres no sabiem ni que fabricaven ... je,je)
Alguns edificis de la part de Central es comuniquen els uns amb els altres amb uns passejos elevats i coberts que et permeten passar per sobre els carrers i per sobre el trànsit, i sense mullar-te.
I això per no parlar del nivell de vida: jo (Gerard) mai no havia vist en una ciutat ni d'Europa ni de la resta de món un parc automovilístic tant impressionant. Pel carrer, incomptables Mercedes Classe S, Audi A8, Lotus, Porsche, Bentleys, BMW Serie7, Lotus, algun Rolls Royce ... realment al·lucinant. La Roser mira dins les botigues mentre jo miro a fora el carrer. Cadascú el seu tema ...
Tot és desmesurat i a l'engròs. A banda que els centres comercials són diferents dels que coneixem a Catalunya: el format de les galeries, el disseny de les botigues, la grandiositat de tot en general. Això és tot a l'engròs. Hi ha molta gent occidental aquí, i es nota que estan vivint i treballant aquí.
Tot és ordenat, net, la gent és educada, ... només t'han de veure amb la guia a la mà mirant el nom del carrer, perquè et preguntin si et poden ajudar en alguna cosa ...
Bé, com veieu, Hong Kong també ens ha impressionat.

Dimecres 14 d'abril : anem a Hong Kong

Avui marxem cap a Hong Kong. Varem comprar el bitllet d'avió fa 5 dies en aquest mateix alberg. Clar que ens va sortir una mica caret, però clar, és tracta d'un vol internacional. Ja ho farem diferent per la sortida de Hong Kong, ja que no es tracta d'anar pagant tant.....

L'avió surt a les 15:35h. No hem de córrer. Ens llevem tranquilament, fem un bon esmorzar en el mateix alberg i després de fer maletes marxem cap a l'aeroport.
No volem agafar cap taxi, i per tant hi anirem amb bus seguint les indicacions que ens han donat el mateix alberg. Agafem el bus K12 (1,5 Yuan el bitllet) que para davant de l'alberg fins a Wullin Square (6 parades; el bus es para sempre i és fàcil contar-les). Un cop allà hem d'agafar el bus fins l'aeroport (20Yuans cada bitllet) que tardarà més o menys 1 hora.

Perfecte, ja som a l'aeroport.
Ja podem facturar.....

L'avió surt amb 1/2 h de retard, i arribem a Hong Kong una mica mes tard del que pensavem.
Control d'immigració, recollida d'equipatge, canvi de moneda i .... cap a l'illa de Hong Kong.
Varem decidir allotjar-nos a l'illa de Hong Kong, concretament a la zona de Causeway Bay (ens va semblar la millor opció ). Per tant agafem el bus A11 que per 40 HKD ens portarà prop del hostel que tenim reservat (el bus A11 és l'opció més econòmica i alhora còmoda ja que conecta l'aeroport amb els hotels i pensions més importants de l'illa de Hong Kong). Ens allotgem al "Hong Kong Hostel" antigamet anomenat Wang Fat; un lloc senzill, econòmic però molt cèntric.
A les 20h arribem al hostel. Descarreguem i anem a voltar. La ciutat ens espera. Hem passat d'un rigoròs hivern (a Tunxi i a Hangzhou) a una primavera-estiu (aquí a Hong Kong). Ens treiem tota la roba i amb una semarreta i sandalies sortim a voltar .
És brutal, quina ciutat: llums, gent, neons, ambient,..... tot sobredimensionat. No havíem vist res semblant.

Dimarts 13 d'abril: tornem a Hangzhou

Avui tornem a Hangzhou; ja que d'aquí haurem d'agafar una avió cap a Hong Kong.

Varem comprar el bitllet de bus en el mateix alberg de Tunxi (perfecte, ja que no varem tenir cap problema; amb l'anglès ens varem entendre). Ens costa 174Y els 2 bitllets (mateix preu que comprant-lo a l'oficina de correus de Hangzhou per venir a Tunxi), i a més ens venen a buscar al mateix alberg.

A 2/4 de 9 passen per l'alberg a buscar-nos. Ens carreguen en una furgoneta. Nosaltres pensem que ens portaran en l'estació d'autobusos; doncs no..... la furgoneta ens porta a l'entrada de l'autopista on hi ha un bus parat que sembla que ens està esperant per carregant-nos. Sense entendre res, deixem l'equipatge a baix i pugem a dalt. No té res a veure amb el bus amb el qual varem venir (aquell era molt més nou, més ample, més...... ). Més endavant carrega més gent; es para al voral de l'autopista. Ui....!!!! pensem nosaltres, anem arreglats... aquest trajecte pot durat 4 ó 5 hores (molt més que el temps utilitzat per venir). En fi,,,, que hi farem.
Seguim fent parades en les qual puja o bé baixa gent.
Sorprenent.... al cap de 2h 45minuts arribem a l'estació de busos de Hangzhou.
Agafem el bus K102 i per 1 yuan (45 minuts de bus) arribem a l'alberg (parada a la mateixa porta).

Ja és migdia. Deixem equipatge, dinem i ens dediquem la resta de dia per voltar per Hangzou.
Ens acomiadem del llac.




Dilluns 12 d’abril: Tunxi

Avui teníem previst anar a la muntanya sagrada de Huang Shan.
El temps d’ahir i les males previsions per avui , ahir quan varem arribar del tour, ens varen fer decidir anul·lar els plans i no anar al Mt. Huang Shan.
Els pics d’aquesta muntanya (patrimoni de la Unesco) diuen que són fascinants. Són uns pics de granit, amb pins recargolats i quasi sempre entre els mars de núvols, cosa que fa que aquest lloc estigui a la llista dels 10 millors punts d’interès de la Xina (segons la Lonely Planet). El problema és que amb el temps que està fent, no es veuria un xino a tres passes Això per no parlar dels preus, ja que l’accés sol ja son 230Y, el desplaçament també porta la seva complicació, i després si agafes algun dels telefèrics que hi ha per baixar part del trajecte de cents i cents d’escalons (per culpa del genoll de la Roser). O sigui, que pel mal temps i pel que ens costaria la broma per no veure res, varem decidir no anar-hi.
Crec que varem encertar, ja que uns veneçolans que ens varen dir que hi anaven, al migdia els varem tornar a trobar a l’alberg. Havien anat fins a les portes on pagues per entrar a la muntanya, i feia tan mal temps que varen haver de recular.

Per tant dia de relax. El matí mandrejant per l’alberg, i buscant per internet informació pels propers dies (desplaçaments, albergs, ...).
Per la tarda voltem per carrers de Tunxi. Anem a visitar un dels edificis d’interès turístic de Tunxi : el “Chengshi sanzhai”; un esplèndid exemple d’arquitectura residencial huizhou de la dinastia Ming, d’una gran elegància i tota la ornamentació característica.
No us sabríem transmetre en paraules on estava situat. Tot el que hi havia al voltant eren runes de construccions tirades a terra. Passaves per uns corriols amb petites construccions que eren cases on vivia la gent. I quan semblava que estaves perdut del tot ... tatxàn!! Unes iaiones ens varen assenyalar cap al fons d’un caminet, que és on hi havia l’edifici. Per tant, no eren els primers occidentals que veien fent aquells camins buscant edificis històrics ...

Després de la visita, tornem al centre, al nostre carrer Lao jie, i a sopar al nostre restaurant.




Diumenge 11 d'abril . TUNXI

Diumenge 11 d’abril. Tunxi

Per avui tenim contractat un tour als pobles de Xidi i Hongcun. Ho hem fet en el mateix alberg per 360Y tots dos. Ja ens varen advertit, però, que tot seria en xinès. El tour inclou les entrades als pobles (que poden pujar a 80 Y cada poble), el dinar, el transport, la guia i parada a una fàbrica de seda.
Teníem previst visitar aquests pobles i ho veiem complicat fer-ho d’altra manera. També hi ha altres pobles reconeguts per l’arquitectura “Huizhou” com Nanping, Guanlu ...... però no sé si els visitarem.

Tota la nit que ha estat plovent a samalades. Increïble quina tempesta de llamps i trons.
Pel matí segueix plovent; a veure que passarà amb el tour.......

A les 8:15h ens venen a buscar a l’alberg. La guia ens acompanya al bus, on ja està quasi ple de turistes xinesos. Ens seiem en dos seients buits i separats. Recollim algú més i amb l’autobús ple ja marxem cap a Hongcun. Ep!!! que en el bus també hi venen una parella de francesos.
A les 10 h ja arribem al primer poble Hongcun. Baixem del bus i la guia se’ns acosta i ens escriu al seu mòbil 12:00 i diu “bus” assenyalant la porta d’entrada. Entenem que tenim 2h per visitar el poblet i que ens espera a les 12h. (!!!!! altre cop els números són els nostres aliats).
Tot i així no ens separem del grup, ja que hem d’entrar al poblat i sabem que cal pagar entrada. Per tant, com la resta passem el control d’accés i llavors ja ens separem.












Havia parat de ploure. Però no portem ni 15 minuts dins del poble que torna a posar-s’hi amb ganes. Què hi farem: ben tapats i seguir la visita. Hongcun és patrimoni mundial, i aquest encantador poblat data de la època de les dinasties Song meridional.

És un entramat de carrerons estrets, ponts i un degoteig de cases tradicionals de l’estil Huizhou. (aquesta arquitectura és representativa de la classe comerciant que va dominar aquesta zona durant les dinasties Ming i Qing)




Arribem al bus a les 11.50h. Ja ens esperaven; som els últims. Arranquem i anem cap a Xidi a dinar (la guia crec que ha dit (“Xidi lunch”). A les 12:30 arribem a Xidi. Entrem al poblat i anem a un lloc a menjar. Mirem que fan els altres: es van seient en taules rodones de 12 (la gràcia es que sembla que tot ha de ser molt ràpid; ells criden i busquen cadira ràpid; crits... riures...). Ja han omplert 3 taules i nosaltres ens mirem els francesos i tots junts amb seiem en una taula buida que de mica en mica s’omple. Apa, el menjar el van posant al mig, i tots l’anem agafant amb els nostres pals (arròs, bolets, verdureta, peix.... i tot d’altres coses que no sabem). Amb 10 minuts ja han menjat i com nens petit d’escola que no poden estar més estona asseguts, s’aixequen i parlen amb la guia i sembla que acordin alguna cosa. La guia encara està asseguda menjant, igual que nosaltres i els francesos. 10 minutets més i ja s’aixeca la guia i nosaltres també. Apa, la guia fa un gest amb la mà com indicant que ja podem anar tirant, però abans ens escriu al mòbil 14:30 i diu “bus”.
Segueix plovent però toca visitar el poble. Sota la forta pluja també té un encant especial.


































Potser aquest poblet encara té més edificis dels mercaders que varen establir-se en aquesta zona.
De tornada a Tunxi, primer ens parem a una fàbrica de seda per visitar i comprar si algú s’anima. I una segona parada a un altre lloc de compres. Aquest cop ni baixem del bus i ens quedem amb la parella de francesos fent-la petar . Ells ja porten uns dos mesos de viatge per l’Índia, Vietnam i Cambodja; compartim experiències i tots coincidim que viatjar per la Xina és més complicat que per exemple Vietnam (i segons ells per l’Índia encara és més fàcil moure’s).

A les 17h arribem a Tunxi. Avui tornem a anar a sopar al mateix restaurant que ahir: conegut, bo el menjar i econòmic.