Dilluns 12 d’abril: Tunxi

Avui teníem previst anar a la muntanya sagrada de Huang Shan.
El temps d’ahir i les males previsions per avui , ahir quan varem arribar del tour, ens varen fer decidir anul·lar els plans i no anar al Mt. Huang Shan.
Els pics d’aquesta muntanya (patrimoni de la Unesco) diuen que són fascinants. Són uns pics de granit, amb pins recargolats i quasi sempre entre els mars de núvols, cosa que fa que aquest lloc estigui a la llista dels 10 millors punts d’interès de la Xina (segons la Lonely Planet). El problema és que amb el temps que està fent, no es veuria un xino a tres passes Això per no parlar dels preus, ja que l’accés sol ja son 230Y, el desplaçament també porta la seva complicació, i després si agafes algun dels telefèrics que hi ha per baixar part del trajecte de cents i cents d’escalons (per culpa del genoll de la Roser). O sigui, que pel mal temps i pel que ens costaria la broma per no veure res, varem decidir no anar-hi.
Crec que varem encertar, ja que uns veneçolans que ens varen dir que hi anaven, al migdia els varem tornar a trobar a l’alberg. Havien anat fins a les portes on pagues per entrar a la muntanya, i feia tan mal temps que varen haver de recular.

Per tant dia de relax. El matí mandrejant per l’alberg, i buscant per internet informació pels propers dies (desplaçaments, albergs, ...).
Per la tarda voltem per carrers de Tunxi. Anem a visitar un dels edificis d’interès turístic de Tunxi : el “Chengshi sanzhai”; un esplèndid exemple d’arquitectura residencial huizhou de la dinastia Ming, d’una gran elegància i tota la ornamentació característica.
No us sabríem transmetre en paraules on estava situat. Tot el que hi havia al voltant eren runes de construccions tirades a terra. Passaves per uns corriols amb petites construccions que eren cases on vivia la gent. I quan semblava que estaves perdut del tot ... tatxàn!! Unes iaiones ens varen assenyalar cap al fons d’un caminet, que és on hi havia l’edifici. Per tant, no eren els primers occidentals que veien fent aquells camins buscant edificis històrics ...

Després de la visita, tornem al centre, al nostre carrer Lao jie, i a sopar al nostre restaurant.