dilluns, 31 de maig de 2010

Diumenge 30 de maig – Morioka (Japó)

Avui fem diumenge; no ens llevem aviat: només a ¾ de 8.
Abans de les 9 ja sortim del Ryokan i marxem cap al centre de Morioka a esmorzar. És diumenge, i clar, no hi ha gaire gent; realment això no és Xina, on sempre i a tota hora hi havia gent pel carrer. Fem un volt pels carrers de vianants del centre i pel parc del castell.

Avui que fa un dia clar, veiem que Morioka està envoltada de muntanyes altes i encara amb restes de neu. Per això l’aire és tant fred!

A les 11:06 agafem el tren per anar a passar la resta de dia a la platja. No perquè faci un dia d’estiu, sinó per visitar una platja que està dins el rànquing de les 100 millors de Japó i ha guanyat la distinció d’estar dins les 12 més maques. És la platja de Jodogohama, a 4 Kms de Miyago a la costa del Pacífic.
Us heu fixat que aquests japonesos tot ho classifiquen?; tot està dins un ordre: els 3 més escènics, les 12 més maques, els 10 més .....
Avui fa sol, tot i que segueix fent més aviat “fresqueta”. Anem abrigats i gaudim del dia.


Passegem, dinem i llegim tranquil·lament davant del mar amb les vistes del “top 12”. Un dia fantàstic de vacances.



Cap a les 18h pleguem veles ja que ens espera un llarg camí de retorn; unes 2 hores i mitja entre bus i tren.

Aquests dos dies han estat diferents, sense temples ni visites culturals; només paisatge. Demà ja marxem cap a Tokyo i a partir de 2/4 d’11 ja estarem en una de les ciutat més vives, actives i impressionants del món. Bé, això diuen.

APUNTS:
Aquí a Japó hi ha dos tipus d’autobús. Uns on el cost del trajecte és fix i uns altres que és variable en funció del trajecte que facis. En aquests, quan entres a l’autobús has d’agafar un tiquet on consta el número de parada on puges. Al costat del conductor, enlairada, hi ha una pantalla digital que va indicant el cost del teu trajecte si baixessis en aquell moment.
Per tant quan baixes has de mirar la casella del teu número i ja saps quant has de pagar. Sempre s’ha de pagar amb l’import just. Però això no és cap problema, ja que en tots els busos o tramvies hi ha una màquina per fer canvi.

Enyorem molt el cafè. Tenim ganes de fer un bon expresso, però no amb una “melita”.


PUBLICA: Isabel
Dissabte 29 de maig – Morioka (Japó)

Avui deixem de banda els temples i les cases de samurais i/o de geishes i marxem cap a la costa del Pacífic, concretament al poble de Matsushima, a fruir del paisatge.
Matsushima (que literalment significa “l’illa dels pins”) està considerat com un dels tres llocs més escènics de Japó, juntament amb Miyahima (on varem estar el passat 22 de maig) i Amanohashidate (al nord de Kyoto i que no hi hem anat).

Agafem el tren a les 8:41h i arribem a Matsushima a les 10:15 (després d’un canvi de tren a Sendai).
Avui torna a fer un dia rúfol, plovineja i les temperatures són bastant fresques; realment és un dia d’hivern. Sort que hem agafat la roba d’abrigall.
Fem una passejada pels diferents racons que ens recomanen a l’oficina d’informació i així podem anar veient les diferents vistes.





Realment no sabem si és un dels 3 llocs més escènics, però si que és un lloc de costa agradable i amb unes formacions rocoses que jugant amb ponts vermells i petits temples fan que el lloc sigui realment bonic. Trobem que la marea està baixa i segur que perdem part de l’encant que té (i segur que amb un dia de sol seria molt més maco).




Tot i així ens agrada la visita. Visitem per fora la zona de temples, on hi ha un parc ple de coves funeràries (no volem pagar més, de moment, per visitar temples; entre Xina i Japó ja en portem un bon historial).







Com a curiositat: Date Masamune és un dels personatges amb més renom a la història de Matsushima. Era un poderós senyor feudal que va governar la regió el S.XVI i se’l coneixia amb el sobrenom de “el drac d’un sol ull” ja que de petit havia perdut l’ull dret. I diuen que la màscara de “Darth Vader” de “La Guerra de les Galàxies” va ser creada basant-se en l’armadura de Masamune.
Nosaltres que hem vist imatges de’n Masamune, sí que podem dir que hi ha semblances i és creïble aquesta afirmació.

A quarts d’una agafem el tren i marxem a Oku-Matsushima (a 11 Km i a 17 minuts en tren) per anar a l’illa de Miyato. Caminem poc més d’una hora (4,4 Kms ) per arribar a dalt del turó de Otakamori, des d’on es té una vista espectacular de part de les 260 illes que hi ha al voltant de Matsushima.


Desfem el camí per tornar a l’estació i agafar el tren que ens portarà a Sendai i d’aquí a Morioka.
Estem contents de la caminada que hem fet pel paisatge i les vistes que hem vist; ha valgut la pena, tot i que les fotos no en fan justícia.

A Morioka anem a fer un bon àpat d’un tipus de noodles típics d’aquesta zona, amb miso. Tot i que ahir varem dir que el miso no ens havia acabat d’agradar, la veritat que avui amb la verdureta i els noodles el plat estava realment bo.
(Ja ens han informat que el miso és una pasta de soja fermentada amb sal marina)

NOTA: els japonesos estan molt ben preparats tant pels terratrèmols com pels tsunami. Avui que hem estat a dues zones de la costa del pacífic hem vist constants rètols indicant quina és la millor zona d’evacuació en cas d’un tsunami.



PUBLICA: Isabel

divendres, 28 de maig de 2010

Divendres 28 de maig – Morioka (Japó)

Marxem més cap el nord; a la zona de Tohoku (la part més al nord de l’illa principal de Japó: Honshu). Ens instal·larem a Morioka per visitar diferents llocs del voltant, tot aprofitant el passi de tren de JR .
La regió de Tohoku és bàsicament muntanyosa. Se la considera la zona més rural i a on les tradicions s’han mantingut més arrelades; on millor s’ha conservat l’essència del Japó.

Sortim de Nikko a les 8:10h i arribem a Morioka a les 11:39h , després d’haver fet un canvi de tren a Utsunumiya.
Ens instal.lem al Ryokan on hi passarem les 3 properes nits... Ryokan Kumagai.
Tenim una excel·lent rebuda. En teoria el check-in és a les 16h però només d’arribar ja ens donen l’habitació. Tot seguit ens ensenyen les instal·lacions i ens conviden al seu bar/restaurant a un te i unes pastes; que més podem demanar?.

A les 14:24 agafem un tren bala shikansen fins a Kakunodate. En el tren fem l’activitat que fan molts japonesos: aprofiten per menjar i tot seguit dormir. Nosaltres també ho practiquem; ens comprem unes safates de menjar (que on ho compres t’ho escalfen, s’hi vols; i et donen els coberts i tovalló) i les hem menjat en el trajecte de Morioka a Kakunodate.
Hem de dir que durant el trajecte gaudim d’un paisatge de muntanya espectacular; també amb una paleta de colors verds increïble, i amb molts camps d’arròs. Una meravella.

Kakunodate és un altre d’aquestes petites poblets que conserven l’arquitectura de fa temps com si així retinguessin les glòries del passat. Fundat al S XVII és molt coquetó i la visita és molt agradable. Visitem un gran barri on tot són cases on vivien els samurais. En visitem la més important per dins, on també hi ha un petit museu de roba

i estris de la vida quotidiana de l’època.

Us ensenyem els vestits que es posaven a la nit per dormir: ja veureu que amb això no necessitaven gaire més abrigall (us ho assegurem, a part de grans, molt gruixuts).

Quines casasses.....

no vivien gens malament; pel fet de servir al seu cap com a recompensa rebien terres i diners.


També visitem una casa on fan “miso” i salsa de soja (tot i que no sabem que és el miso, sí podem dir que no ens ha acabat d’agradar el gust)

A les 17:52h tornem amb tren cap a Morioka.
Fem un petit vol per aquesta ciutat –que és més gran i per tant hi ha molt més ambient al carrer - i ens anem a endreçar al Ryokan.
Aquí les temperatures són molt més baixes i al carrer fa fresca. Es nota que estem més al nord i en una zona de muntanya. A banda el dia és rúfol i ha plovinejat a estones.

APUNTS:

El que més fem al dia és treure’ns i posar-nos les sabates. Cada vegada que entres a algun lloc: al Ryokan (o alberg, casa d’hostes,..), a les visites (cases samurais, de geishas, de qualsevol cosa....) , temples,..... cal que et treguis les sabates i et posis unes espardenyes per aquest us. Com que tot és de fusta o tatami cal que es conservi adequadament.
No us ho perdeu: al Ryokan et treus les sabates i et poses les espardenyes. Però per entrar pròpiament a l’habitació que és de tatami cal que et treguis les espardenyes i vagis descalç. I quan entres al lavabo t’has de canviar les espardenyes que portes per unes que hi ha especials per dins dels lavabos. És un no parar de canviar de sabates.

Seguim controlant el tema de les benzineres “aèries” . Encara les anem trobant tot i que n’hem trobat algunes de “terrestres”.


PUBLICA: Isabel
Dijous 27 de maig – Nikko (Japó)

No plou. Comencem bé el dia, tot i així està força tapat. Veurem com avança el dia.
Avui fem un extra, i ens llevem a quarts de 8; sense presses.

Després d’un bon esmorzar marxem de nou cap a la zona dels temples.
No desistim i tornem a parar a l’oficina d’informació per intentar saber d’on surten els busos per anar al Llac Chuzenji (si cal tornar a l’estació de trens o no, on és la parada més propera a la zona de temples, ... ). Avui tenim més sort, i la noia que ens atén, amb un bon anglès, ens indica les parades que ens interessen, ens dóna horaris, preus,..... vaja, el mínim d’un lloc d’informació per al turista. (Passi bus fins a Llac Chuzenji 2.000Y/pp; un bitllet des la zona dels temples a dalt llac Chuzenji 950Y/pp i del llac Chuzenji fins a estació tren 1.150 Y/pp)

Arribem a la zona de temples. Comprem una entrada combinada (1.000 Y/pp) per visitar el temple de Rinnoji, Toshogu, Futurasan, el mausoleu Taiyuinbo i Yakushido. A banda pots visitar més coses però pagant entrades a part.
Nosaltres només visitem el que entra amb l’entrada combinada que no és poc.



L’interior d’aquests temples és molt maco, amb una decoració molt carregada plena de gravats, pintures, ... en la que no et cansaries de trobar-hi detalls i detalls.



A dins tot és sagrat. Fonts d’aigua sagrada (per rentar-te les mans i tot seguit veure’n),

un cavall blanc sagrat, pedres sagrades, .... i com sempre un munt de racons sagrats per poder-hi fer les donacions . Per exemple : en un dels edificis hi ha una pintura d’un drac al sostre i un monjo es posa a sota i pica dos pals; tot seguit se suposa que el drac rugeix (que de fet és el ressò del so dels dos pals al haver-los picat) i com que el drac ha rugit per tu aleshores pots fer alguna donació i tot seguit comprar una boleta de drac que fa “dring-dring” pel mòdic preu de 1.000Y. I apa, ... a comprar boles de drac.

Trobem molts i molts escolars. De fet cada dia anem on anem i sigui el dia de la setmana que sigui trobem molts i molts escolars. Encara que sigui diumenge, van amb el seu uniforme i els seus professors a fer les visites culturals. Increïble. Increïble també, amb quina educació i ordre van pels llocs aquests escolars. (per exemple el dia de Hiroshima era diumenge i n’hi varem trobar molts).
Cap a les 12h, com que el cel sembla que no amenaça pluja decidim marxar cap amunt per passejar pel llac Chuzenji i veure la cascada de Kegon.
El dia s’ha aclarit i surt el sol. Fruïm d’unes meravelloses vistes d’aquest llac que està a 1.250 metres d’alçada i de les muntanyes que l’envolten.

Ens sorprèn la variada “paleta” de colors verds del paisatge.

Tot i que les vistes són maques creiem que l’elevat preu de l’autobús no s’ho val.
Llavors fem una petita caminada fins al mirador de les cascades Kegon. La curiositat és que si vols anar fins el peu de les cascades només hi pots anar agafant un ascensor que costa 530Y. I no hi ha cap més opció; no hi ha escales pels que volen fer exercici o no pagar més calerons.

A mitja tarda tornem a agafar el bus per tornar a Nikko.
Sembla un poble ben diferent al d’ahir. No plou i fa un sol tímid: els colors són ben diferents i sembla que la gent s’ha animat a sortir el carrer. Tampoc penseu que hi ha un ambient de boig; és un poblet i hi viu poca gent.


PUBLICA: Isabel

dijous, 27 de maig de 2010

Dimecres 26 de maig – Nikko (Japó)

Avui ens tornem a acomiadar de Kyoto.
A les 8:29h (per no haver de matinar gaire) surt el nostre primer tren del dia rumb a Nikko. Avui hem de canviar 3 vegades de tren : Kyoto-Tokyo (3h de tren bala), Tokyo-Utsunomiya (49 minuts més) i Utsunomiya-Nikko (42 minuts).
Arribem cap a les 14h i el nostre alberg està molt aprop de l’estació; per tant amb poc més de cinc minuts som a lloc.
No ens poden donar l’habitació fins a les 15h; per tant decidim anar a dinar i avançar feina abans de començar a fer el turista per Nikkō (日光市, Nikkō-shi, literalment ‘llum del sol’).
També ens apropem a l’oficina d’informació turística per recollir mapes i informació detallada dels passis a comprar tant dels temples com dels busos per si demà anem cap als afores (llac de Chuzenji i voltants). I com a cosa curiosa, la noia que ens ha atès no parlava anglès ni tampoc hi ha posat gaire interès. Ens ha donat un mapa, i apa....

Ahir al vespre a Kyoto va començar a ploure i aquest matí encara ho feia. En arribar a Nikko també plovinejava. Està tot força tapat de boira i les temperatures han baixat.
Ja sabem que molts de vosaltres us esteu ofegant de calor, que aquí a Girona fa calor de valent; però aquí a Nikko tot el contrari : nosaltres hem tornat a treure l’abrigall (màniga llarga, forro polar i paravents impermeable).

Deixem els trastets a l’habitació i ens abriguem que hem agafat fred.
Per anar a on es concentren els temples pels quals Nikko va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat cal caminar uns 20 minuts.
El Pont Shinkyo (el pont dels deus) marca l’inici de la zona i en el seu moment es va convertir en punt de referència pels practicants d’un budisme que integrava la tradició sintoista. A banda de la història que té, està pintat de vermell i contrasta amb el verd del darrera; la veritat un pont ben bonic però que no s’utilitza per creuar el riu. Ara si el vols trepitjar has de pagar 300 yens. El millor és fotografiar-lo des del pont del costat, que és el que hem fet.

Passat el riu, ja et pots endinsar cap a la zona declarada Patrimoni de la Humanitat. Ja son quarts de cinc i la veritat ja no hi ha ni una ànima per aquestes contrades. Comencem a pujar escales amunt, però no veiem res que ens faci pensar en temples. Sabem que estem en el lloc correcte perquè a l’inici de l’escalinata posava “world heritage site”, però seguim pujant i no trobem ni cap indicació ni cap temple; trobem de forma aïllada alguna vivenda i un hotel. La situació no deixa de ser divertida. Finalment topem amb la primera senyal del que podria ser un temple. Ja estem en la direcció correcta; sembla que havíem marxat massa cap a la dreta.


Evidentment ja tot s’està tancant, però entre la poca gent que hi queda (som 6 en total) i la lluminositat d’un dia de pluja al capvespre, fa que el lloc sigui totalment místic. L’entorn és increïble, amb una vegetació exuberant.

Segueix plovinejant però voltem els 3 temples per fora i tornem cap a l’alberg. Ara ja hem pres nota i demà a primera hora (a les 8:30h) els anirem a visitar per dins. I si fa bo, aprofitarem la resta del dia per visitar els voltants: llac Chuzenji, cascada Kegon, .... i ja veurem.
Ara que, està plovent força i ja en parlarem si demà ja s’haurà acabat la pluja o continuarà plovent ...


PUBLICA: Isabel ;-)
Dimarts 25 de maig – Kyoto (Japó)

Avui agafem el tren a les 8:02 h per anar cap a Himeji (50 minuts amb Shinkansen).

A Himeji visitarem el castell de HImeji, conegut com el castell de la grua (l’ocell) pel blanc immaculat dels seus murs i Patrimoni de la Humanitat des del 1993.

El castell millor conservat del país.
Es va construir originàriament el 1349 amb funcions defensives. Va patir diferents transformacions fins adquirir la forma actual que s’ha conservat intacta durant els darrers 400 anys. Això ha estat possible ja que mai es va utilitzar per la batalla.

El castell de Himeji no és famós tant sols el seu edifici principal ( que concretament no hem pogut visitar perquè està en procés de restauració) , sinó també pel seu disseny defensiu, increïblement complicat i segons els experts, invencible. La fortalesa és un complicat laberint de galeries.
Durant la visita hem pogut passejar per un complex sistema de galeries, a diferents alçades, pujant i baixant escales, entrant i sortint de diferents portes defensives dins el mateix recinte del castell. Tot i no haver pogut entrar dins l’edifici principal i pujar a la torre de 46,4 metres, ens ha encantat i no ha sigut gens frustrant la visita.
** El procés de restauració es va iniciar l’any passat i té previst finalitzar d’aquí a 4 anys, l’any 2014. Aquest procés inclou fer com una cúpula que cobrirà en la seva totalitat l’edifici principal per fer bé els treballs de restauració, i serà llavors quan no es podrà veure el castell i tant sols es veurà una estructura de fusta que l’envoltarà. Per sort, aquesta cúpula encara no està feta i nosaltres hem pogut veure la majestuositat del castell però sense poder-hi entrar a dins.**

A les 12:10h ja tornem a agafar el tren (shinkansen) per tornar a kyoto.
Quan arribem a Kyoto, durant el camí per dins l’estació central per anar de la zona dels trens ràpids fins al vestíbul, trobem una botiga tipus pastisseria on veiem que venen pa. Sí, si... pa com el que mengem aquí. Aquí, això del pa no es porta. Oooh.... paaa.... ens mirem i decidim comprar-ne mitja barra. És com una baguette que fa “crec-crec”. Ummmmm......
Avui dinarem al nostre hostel i l’acompanyarem amb pa. Ja només faltava un copeta de bon vi.

A les 15h ja estem a punt per tornar a passejar per Kyoto. Hi ha tantes coses per visitar que ens faltarien més dies, malgrat que ha hi havíem estat.
Primer anem al Temple Kenninji, el temple més antic del budisme zen a Kyoto. (El zen és una de les branques del budisme més estrictes; on segons la seva filosofia i pràctica qualsevol pot aconseguir la il·luminació mitjançant disciplina i meditació rigorosa).
En aquest temple es respira un aire de tranquil·litat diferent que en altres temples que hem visitat. No hi ha gaires llocs per donar ofrenes i la gent que el visita passa llargues estones observant els seus jardins –alguns descansant, altres meditant, reflexionant,....-. Jardins que es caracteritzen per la seva abstracció on les roques representen muntanyes o núvols mentre que la sorra blanca simbolitza l’aigua. Nosaltres també ens hi passem una bona estona.

Un cop ben relaxats marxem cap a una zona comercial.

Passegem per la zona de Kawaramachi on tornem a trobar les marques més exquisides del mercat (ens recorda la Xina amb aquelles avingudes amb edificis propis de Louis Vuitton, Prada, Emporio Armani, ...). I ens endinsem dins el “Nishikikoji Food Marquet” ple de paradetes de menjar especialment peix i verdures avinagrades; menjar que no ens desperta cap interès. Això sí, és agradable de veure com ho tenen posat i veure’n la gran varietat.

Ja esgotats de cames tornem cap al hostel (una llarga caminada de 35 minuts, per acabar d’estirar les cames...... ).

Si mentre dinàvem ens faltava la copeta de vi, sopant l’hem tingut. Bé, han aparegut una parella d’australians amb una ampolla de vi (cabernet sauvignon) xilè. Tot parlant de les coses típiques dels albergs (d’on sou, quant temps viatgeu, on heu estat, ...) ens han convidat a una copeta del seu vi. No us ho perdeu, una parella d’australians de la nostra edat que viatge per un any donant la volta al món, després que ell s’ha venut la seva empresa i ella ha deixat la seva feina. Mmmmmmm ... ens els escoltem amb una enveja ... (sana, això sí).

APUNTS :
- Cotxes : avui en Gerard no ha donat l’abast veien cotxes de gamma alta : Aston Martin, Maserati, Lamborghini, Porsche, ...
- L’altre cotxe que es veu molt pels carrers és el Toyota Prius (l’híbrid, ja sabeu ...). Aquests japonesos són molt ecològics. També es veuen alguns Honda Insight (l’híbrid d’Honda, també ho sabeu ...). Però sentint-ho pels d’Honda, els Prius guanyen per golejada ...

- Lavabos: com ja varem explicar, a la Xina la cosa dels lavabos era un mon apart. Necessitaves tota la inspiració del mon per entrar-hi, i uns pulmons immensos per no respirar-hi a dins. Doncs bé, al Japó, la cosa és bastant diferent: aquí t’haurien de donar un manual d’instruccions a l’entrar-hi (per les multi funcions de la tassa del vàter: música, sortidors d’aigua per netejar els baixos, sortidors d’aire per assecar, calefacció, ...) i això fins i tot en els lavabos públics !

- Telèfons mòbils al tren: està prohibit parlar pel mòbil dins els vagons. Si et truquen, has de sortir a l’espai entre vagons a parlar. Només d’entrar als trens, un missatge pels altaveus diu que has de posar el telèfon en silenci. En tots els trajectes que fem en tren hi ha un silenci gairebé absolut, i mai sens ni mòbils ni gent parlant. Realment és un bon moment per relaxar-te, dormir, contemplar el paisatge (a 300 km/h en trens bala, això sí). Hem pogut veure com el revisor feia aixecar i sortir del vagó un senyor que parlava en veu baixa pel mòbil al davant nostre, i nosaltres no l’havíem ni sentit parlar !


PUBLICA: Isabel

dimarts, 25 de maig de 2010

Dilluns 24 de maig – Kyoto (Japó)

Avui tenim previst anar a passar el dia a Osaka.
Tenim una reserva de tren a les 08:02h (que amb 30 minuts et plantes a l’estació d’Osaka) per anar i una a les 20:10h per tornar de nou a Kyoto.

El despertador sona a ¾ de 7. Segueix plovent amb intensitat des d’ahir al vespre, i pensem que voltar gaires hores per Osaka amb aquesta pluja no és gaire atractiu. Per tant decidim quedar-nos més estona al llit mentre sentim ploure i ja agafarem un tren més tard.
Uau.... quin plaer...

Al final arranquem cap a les 10 h i segueix plovent amb força. Però toca anar a fer el turista.
Agafem el primer tren local que passa i amb 39 minuts arribem a Osaka; a l’estació d’Osaka de
JR. Ja són ¼ de 12.
Però quin entramat de passadissos amunt i avall. Estem súper despistats. Busquem l’oficina de turisme per aconseguir un plànol de la ciutat i moure’ns amb facilitat. Trobem una primera oficina d’informació però només és de la zona d’Osaka&Umeda –on ens trobem, al voltant de l’estació -. Ens envien a la d’informació de tota la ciutat en general, però semblem un ramat de dues ovelles perdudes. Amunt i avall... finalment la trobem. Encara tardem una estona més a situar-nos.

Primer anem a veure l’Umeda Sky Building
un edifici de 40 plantes i 173 metres d’alçada on des de dalt diuen que hi ha una impressionant vista de la ciutat i de tota la vall de Kansai. Però decidim no pujar ja que està molt tapat i segurament la vista seria gairebé nul·la. Voltem una mica pels carrers i de tornada a l’estació d’Osaka anem a un edifici anomenat “Hep Five” on des del qual també hi ha un bon punt d’observació. Puges fins a la planta 7 i des d’allà pots pujar a una nòria bastant alta –i de color vermell- . També descartem la nòria pel tema de la vista, però contemplem l’edifici, les botigues i l’entramat de carrers. Tot passejant veiem un autobús digne de fotografiar. Mireu-lo.....

Tornem a l’estació d’Osaka per anar a una altra banda de la ciutat: a la zona de Namba. Per moure’ns aprofitarem el nostre passi de tren de JR. Hi ha una línia de tren circular que volta la ciutat d’Osaka i que ens és útil per moure’ns pels diferents punts de la ciutat sense haver de pagar ni un yen.
Ara ja anem més airosos; ja estem situats en el mapa i hi arribem fàcilment.
Primer visitem la zona de Nipponbashi (també anomenada Den-Den Town): la zona de botigues d’electrònica per excel·lència.

No és tant per comprar, sinó com a lloc curiós per visitar. Hi ha botigues de DVS i CD’s de segona mà. Hi ha botigues amb en “Mazinger Z” (us en recordeu??? ).

Ens hi estem una estoneta .
Llavors anem a visitar la zona de “Dotonbori”;
un barri ple de restaurants (amb raó l’anomenen la cuina de Japó) i amb molt d’ambient.
Hi hem passejat pels carrers i hem gaudit d’allò més veient com vesteixen el joves japonesos. Realment súper moderns i atrevits. Tot súper fashion.
Entremig d’aquests carrerons, al més pur estil de la pel.licula de Blade Ranner, hi ha el temple Hozen (Hozenji)

on la gent s’hi para per fer donacions, pregar i refrescar amb aigua sagrada una imatge budista ben plena de molsa. Tot plegat ben curiós.
Aquesta zona rep el nom del canal que hi passa: el canal de Dotonbori. Doncs aquest canal és un dels més contaminats del món. Els experts en contaminació ambiental afirmen que té una quantitat de dioxines i contaminació 5.000 vegades per sobre dels límits acceptats perquè el ser humà s’hi banyi. Però malgrat això ,i els advertiments de les autoritats nipones, pels okinesos és un lloc per celebrar victòries esportives com pot ser la font de canaletes a Barcelona. O sigui, que a vegades s’hi llencen....

Per veure coses més curioses anem cap a una altra zona: l’Amerika Mura (poble americà, traduït literalment) on està ple de botigues, bars, restaurants.... a l’estil americà; l’emblema del que els joves japonesos imaginen que deuen ser els Estats Units.

Ja estem bastant esgotats i són cap a les 6 de la tarda. Decidim anar a sopar aprofitant que tornen a oferir menús a bon preu. Entrem a un japonès, on sense entendre-hi res, escollim un dels menús que hi ha a l’aparador i ens és atractiu. La veritat mengem súper bé: és molt complet i bo.

Fem un últim vol per “la ciutat subterrània” que hi ha sortint de l’estació de Namba. Increïble. Rep el nom de “Namba walk” i és un llarg carrer de botigues i restaurants de gairebé 600 metres de llarg.
Finalment ja comencem el camí de tornada cap a Kyoto.

PUBLICA: Isabel :)

dilluns, 24 de maig de 2010

Diumenge 23 de maig – Kyoto (Japó)

Efectivament, avui tornem a anar a dormir a Kyoto. Volíem anar a dormir a Osaka, però no hem trobat res que ens satisfaci de preu (resulta que el Yen està molt fort, i l’Euro ... que us hem d’explicar que no sapigueu ...)

Com va sent costum, ens llevem abans de les 7 del matí, per esmorzar al ryokan. Des d’ahir a la nit que no ha parat de ploure. Després d’esmorzar, acabem de fer la bossa i agafem el ferry de les 8.40h que ens porta fins a terra ferma, on agafem el tren de les 9.11h que ens portarà fins a Hiroshima en poc més de 25 minuts.

Aquí farem la visita obligada al Parc de la Pau, el símbol de la ciutat, construït molt a prop d’on va esclatar la bomba atòmica el 6 d’agost de 1945.
Aquí hi ha l’edifici més famós d’Hiroshima , l’emblema de l’esperit de lluita de la ciutat; la Cúpula de la Bomba Atòmica (Genbaku Dome).
Aquest edifici està situat pràcticament a l’epicentre on va esclatar la bomba (la bomba va esclatar a uns 160 metres d’aquest edifici, però a 600 metres d’alçada, i va destruir pràcticament tot el que hi havia en un radi de 2.2km).

Aquí també hi ha el Monument de la Pau dels Nens, inspirat per una nena que va morir de leucèmia provocada per la radioactivitat al cap d’11 anys.
Hem estat una estona al voltant d’aquest monument, i ens ha impressionat molt que només feien que arribar autobusos d’escolars que anaven a fer-hi ofrenes de flors i també a fer cants i a resar.

La veritat és que el lloc impressiona pel que representa, i més quan veus com ho viu la gent que ho visita (cants, ofrenes, reverències, ...). Impactant i trist serien les paraules.
De camí cap al Museu Memorial de la Pau (un museu sobre la història d’Hiroshima abans i després de la bomba, també molt corprenedor) passem per davant de la Flama de la Pau, una flama que cremarà fins que l’última arma atòmica de la Terra sigui destruïda.

Acabades les visites, anem de nou cap a l’estació, a buscar un altre dels moderns trens japonesos (Shinkansen) que ens portarà fins a Kyoto.

Abans d’arribar veiem que varem fer la reserva de l’alberg per internet fa 3 dies i no tenim la direcció, només varem apuntar el nom. En arribar a l’estació anem a Informació, on ràpidament ens busquen l’adreça i ens diuen com arribar-hi.
En aquests moments és quan pensem en les aventures que havíem de viure a la Xina cada vegada que necessitàvem aconseguir una informació, comprar uns bitllets, arribar a algun lloc ... i no trobàvem ningú que ens entengués, que sabes de què parlàvem, ... un altre mon, vaja. Al Japó les coses realment són més fàcils (molt més fàcils).

Aquesta vegada dormim al Chita Guest Inn, molt familiar i petitó.
Com que segueix plovent bastant, i visitar Kyoto se’ns fa feixuc (ja hi havíem passat 4 nits), ens dediquem a planificar els propers 5 dies de viatge (recorregut, trajectes en tren, llocs per dormir, ... tota una feinada que es va modificant segons les necessitats).
Realment en aquest alberg som molt pocs i s’hi està molt tranquil.
Tota manera, aquí s’ha repetit una cosa que ja ve sent habitual: hem trobat una parella amb la que havíem coincidit en el mateix alberg de Beppu (no deixa de ser curiós retrobar-se aquí a Kyoto, una ciutat on hi ha tants i tants llocs per dormir, amb gent amb la que varem coincidir ja fa dies en un altre alberg, i això després de fer itineraris diferents). Tant a Xina com a Japó ens ha passat això vàries vegades.

PUBLICA: Isabel