Dijous 27 de maig – Nikko (Japó)

No plou. Comencem bé el dia, tot i així està força tapat. Veurem com avança el dia.
Avui fem un extra, i ens llevem a quarts de 8; sense presses.

Després d’un bon esmorzar marxem de nou cap a la zona dels temples.
No desistim i tornem a parar a l’oficina d’informació per intentar saber d’on surten els busos per anar al Llac Chuzenji (si cal tornar a l’estació de trens o no, on és la parada més propera a la zona de temples, ... ). Avui tenim més sort, i la noia que ens atén, amb un bon anglès, ens indica les parades que ens interessen, ens dóna horaris, preus,..... vaja, el mínim d’un lloc d’informació per al turista. (Passi bus fins a Llac Chuzenji 2.000Y/pp; un bitllet des la zona dels temples a dalt llac Chuzenji 950Y/pp i del llac Chuzenji fins a estació tren 1.150 Y/pp)

Arribem a la zona de temples. Comprem una entrada combinada (1.000 Y/pp) per visitar el temple de Rinnoji, Toshogu, Futurasan, el mausoleu Taiyuinbo i Yakushido. A banda pots visitar més coses però pagant entrades a part.
Nosaltres només visitem el que entra amb l’entrada combinada que no és poc.

L’interior d’aquests temples és molt maco, amb una decoració molt carregada plena de gravats, pintures, ... en la que no et cansaries de trobar-hi detalls i detalls.

A dins tot és sagrat. Fonts d’aigua sagrada (per rentar-te les mans i tot seguit veure’n),

un cavall blanc sagrat, pedres sagrades, .... i com sempre un munt de racons sagrats per poder-hi fer les donacions . Per exemple : en un dels edificis hi ha una pintura d’un drac al sostre i un monjo es posa a sota i pica dos pals; tot seguit se suposa que el drac rugeix (que de fet és el ressò del so dels dos pals al haver-los picat) i com que el drac ha rugit per tu aleshores pots fer alguna donació i tot seguit comprar una boleta de drac que fa “dring-dring” pel mòdic preu de 1.000Y. I apa, ... a comprar boles de drac.

Trobem molts i molts escolars. De fet cada dia anem on anem i sigui el dia de la setmana que sigui trobem molts i molts escolars. Encara que sigui diumenge, van amb el seu uniforme i els seus professors a fer les visites culturals. Increïble. Increïble també, amb quina educació i ordre van pels llocs aquests escolars. (per exemple el dia de Hiroshima era diumenge i n’hi varem trobar molts).

Cap a les 12h, com que el cel sembla que no amenaça pluja decidim marxar cap amunt per passejar pel llac Chuzenji i veure la cascada de Kegon.
El dia s’ha aclarit i surt el sol. Fruïm d’unes meravelloses vistes d’aquest llac que està a 1.250 metres d’alçada i de les muntanyes que l’envolten.

Ens sorprèn la variada “paleta” de colors verds del paisatge.

Tot i que les vistes són maques creiem que l’elevat preu de l’autobús no s’ho val.
Llavors fem una petita caminada fins al mirador de les cascades Kegon. La curiositat és que si vols anar fins el peu de les cascades només hi pots anar agafant un ascensor que costa 530Y. I no hi ha cap més opció; no hi ha escales pels que volen fer exercici o no pagar més calerons.

A mitja tarda tornem a agafar el bus per tornar a Nikko.
Sembla un poble ben diferent al d’ahir. No plou i fa un sol tímid: els colors són ben diferents i sembla que la gent s’ha animat a sortir el carrer. Tampoc penseu que hi ha un ambient de boig; és un poblet i hi viu poca gent.


PUBLICA: Isabel