Dimecres 26 de maig – Nikko (Japó)

Avui ens tornem a acomiadar de Kyoto.
A les 8:29h (per no haver de matinar gaire) surt el nostre primer tren del dia rumb a Nikko. Avui hem de canviar 3 vegades de tren : Kyoto-Tokyo (3h de tren bala), Tokyo-Utsunomiya (49 minuts més) i Utsunomiya-Nikko (42 minuts).
Arribem cap a les 14h i el nostre alberg està molt aprop de l’estació; per tant amb poc més de cinc minuts som a lloc.
No ens poden donar l’habitació fins a les 15h; per tant decidim anar a dinar i avançar feina abans de començar a fer el turista per Nikkō (日光市, Nikkō-shi, literalment ‘llum del sol’).
També ens apropem a l’oficina d’informació turística per recollir mapes i informació detallada dels passis a comprar tant dels temples com dels busos per si demà anem cap als afores (llac de Chuzenji i voltants). I com a cosa curiosa, la noia que ens ha atès no parlava anglès ni tampoc hi ha posat gaire interès. Ens ha donat un mapa, i apa....

Ahir al vespre a Kyoto va començar a ploure i aquest matí encara ho feia. En arribar a Nikko també plovinejava. Està tot força tapat de boira i les temperatures han baixat.
Ja sabem que molts de vosaltres us esteu ofegant de calor, que aquí a Girona fa calor de valent; però aquí a Nikko tot el contrari : nosaltres hem tornat a treure l’abrigall (màniga llarga, forro polar i paravents impermeable).

Deixem els trastets a l’habitació i ens abriguem que hem agafat fred.
Per anar a on es concentren els temples pels quals Nikko va ser declarat per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat cal caminar uns 20 minuts.
El Pont Shinkyo (el pont dels deus) marca l’inici de la zona i en el seu moment es va convertir en punt de referència pels practicants d’un budisme que integrava la tradició sintoista. A banda de la història que té, està pintat de vermell i contrasta amb el verd del darrera; la veritat un pont ben bonic però que no s’utilitza per creuar el riu. Ara si el vols trepitjar has de pagar 300 yens. El millor és fotografiar-lo des del pont del costat, que és el que hem fet.

Passat el riu, ja et pots endinsar cap a la zona declarada Patrimoni de la Humanitat. Ja son quarts de cinc i la veritat ja no hi ha ni una ànima per aquestes contrades. Comencem a pujar escales amunt, però no veiem res que ens faci pensar en temples. Sabem que estem en el lloc correcte perquè a l’inici de l’escalinata posava “world heritage site”, però seguim pujant i no trobem ni cap indicació ni cap temple; trobem de forma aïllada alguna vivenda i un hotel. La situació no deixa de ser divertida. Finalment topem amb la primera senyal del que podria ser un temple. Ja estem en la direcció correcta; sembla que havíem marxat massa cap a la dreta.

Evidentment ja tot s’està tancant, però entre la poca gent que hi queda (som 6 en total) i la lluminositat d’un dia de pluja al capvespre, fa que el lloc sigui totalment místic. L’entorn és increïble, amb una vegetació exuberant.

Segueix plovinejant però voltem els 3 temples per fora i tornem cap a l’alberg. Ara ja hem pres nota i demà a primera hora (a les 8:30h) els anirem a visitar per dins. I si fa bo, aprofitarem la resta del dia per visitar els voltants: llac Chuzenji, cascada Kegon, .... i ja veurem.
Ara que, està plovent força i ja en parlarem si demà ja s’haurà acabat la pluja o continuarà plovent ...


PUBLICA: Isabel ;-)