divendres, 4 de juny de 2010

Divendres 4 de juny, Tokyo (Japó)

Dia 4 de juny, últim dia a Tokyo (Japó)
Avui comencem el dia anat a visitar l’estació central de Tokyo, construïda al 1914 imitant l’estació central d’Amsterdam; tot i que diuen que amb els edificis que l’envolta no lliga arquitectònicament. Nosaltres volem opinar sobre això, però ens trobem que l’estan restaurant i està completament tapada sota una lona. Quina decepció...
Després d’això decidim visitar els jardins del Palau Imperial, que és la única cosa que es visita del palau. Ens trobem que avui els jardins estan tancats. Carai quina mala sort.

Bé, continuem la nostra programació i anem cap a l’illa artificial d’Odaiba; una de les zones més modernes de la ciutat. Segur que algú és capaç de dir que aquesta illa té una certa semblança amb Nova York ...


Un cop deixes el tren de la línia JR, has d’agafar un monorail anomenat Yurikamome (sense conductor) que et transporta per tota l’illa.
Realment trobem la zona espectacular. Els edificis nous tenen un disseny molt modern: com per exemple l’edifici de la seu de la Televisió Fuji. També està ple de centres comercial, s’hi pot trobar una platja i hi trobem una altre macro centre de Toyota. Aquí tornem a gaudir dels simuladors de conducció i fins i tot conduïm un immens monovolum (un model que aquí no existeix, però faria les meravelles de tots).



Ens acomiadem de Tokyo i evidentment de Japó, fent l’última passejada per un dels barris que més ens has sorprès i que trobem divertit passejar-hi: Harajuku

Adéu-siau, ja que aquesta és la darrera crònica del nostre viatge. Demà només ens queda agafar un tren fins a l’aeroport i un viatge de retorn de 16.55h .


ZÀIJIÀN

SAYONARA







Dia 3 de juny, encara a Tokyo (Japó)
Avui després d’esmorzar anem a fer la visita al Temple Senso-ji, al bell mig de Tokio.

Aquest temple està dedicat a la deessa Kannon, que representa la misericòrdia segons el budisme.

Ens torna a sorprendre (i no ens cansem de dir-ho) la quantitat de gent que visita aquests temples i la quantitat de diners que s’hi gasten; sempre tirant monedes a les “guardioles”, i comprant les butlletes de la fortuna. Per cert, davant de l’altar d’aquest temple trobem la guardiola més gran que hem vist fins avui.
Al voltant del temple trobem els típics carros “jinrikisha”. Cada un d’aquest carros ( 2 places ) és estirat per un noi/noia que mentre passeja als turistes va explicant coses dels llocs per on passa. Ens hem estat fixant que sempre ofereixen aquests serveis a parelles joves o de mitjana edat i del país. Aquest tipus de mitjà de transport l’hem trobat a tot Japó en els llocs turístics.

Sortint del temple passem a veure el Toyota Amlux, una mena de saló de l’automòbil exclusiu de la casa Toyota. Aquí gaudim dels simuladors de curses, molt divertits, i entrem a remenar tota la gamma de cotxes Toyota, una gamma completament diferent de la que es ven a Espanya o a Europa. Tot això en 5 plantes d’un edifici al mig de la ciutat. Pels que ens agraden els cotxes, un festival ...
Ja cap al tard tornem a Yokohama (on varem anar ahir), per veure la zona dels edificis i el parc d’atraccions il·luminat a la nit.

Tornant de Yokohama ens parem a passejar altra vegada pel barri de Shibuya.

PUBLICA: Isabel ^-^

dijous, 3 de juny de 2010

Dia 2 de juny, continuem a Tokyo (Japó)
Avui ens llevem aviat, i a ¾ de 8 ja som a l’estació de tren i metro d’Ikebukuro, que segons la nostra guia és una de les més concorregudes en hora punta. De fet no sabem ben bé quina és la hora punta, però hi anem a l’hora que pensem que la gent va a treballar. El que volíem veure era la típica imatge dels senyors i senyores de guants blancs que amb delicadesa empenyen la gent perquè càpiguen els màxims dins de cada vagó.
Primer quedem sorpresos per la riuada de gent que arriba a entrar a l’estació, i com tots van molt decidits per l’entramat de passadissos que hi ha sota terra; és ben bé com un formiguer. Però el que encara sorprèn més és amb el silenci i la tranquil·litat que van tots decidits, però sense empentes ni corredisses.

A les andanes hi trobem els treballadors de guants blancs. No hem vist en cap moment que haguessin d’empènyer, perquè la gent estratègicament entra al vagó d’esquenes i va empenyent endarrere per fer-se lloc. El que sí fan els dels guants blancs és ajudar a tancar les portes i que tot, tot (bolsos, carteres, mans, peus, ...) hagi entrat dins el vagó. I també regulen amb cordes l’accés de gent a les andanes perquè no hi hagi massa acumulació i indiquen quan la gent pot començar a entrar dins els vagons, ja que els japonesos ja s’ordenen en fileres ells solets davant d’on es pararà la porta del vagó, i ningú empeny, ni es cola, ni res. Són el súmmum de l’educació i l’ordre !!!
Hem pujat dins el metro per veure com anava la cosa (gairebé amb la càmera de fotos sobre el cap perquè no em cabia al costat ...), i encara amb això algú trobava l’espai per llegir un llibre per sobre el cap del veí o per llegir missatges al mòbil. Ep !! que parlar pel mòbil està prohibit dins els trens i dins els metros, i els mòbils han d’estar en silenci !! Us ho recordem per si ho havíeu oblidat. Quina tranquil·litat sense mòbils ...
Després d’aquesta activitat anem a esmorzar per agafar forces. Cap a les 11h, ja recuperades les forces, agafem el tren cap a Yokohama, a 30 km de Tokyo i amb una població de més de 3,5 milions de persones.


Aquest poble ha passat de ser, en 140 anys, d’un minúscul poble de pescadors a la segona ciutat més gran de Japó. Aquí visitem el seu barri xinès (enyorança de Xina?), que diuen que és el segon més gran del món. Bé, després d’una estada tant recent per terres xineses, la visita d’aquest barri ens assembla una mica “descafeïnada”.

Continuem la visita i anem cap a la moderna zona del Port. Aquí trobem jardins, uns grans passejos, i unes vistes espectaculars. Realment és una zona ben moderna, però molt oberta i tranquil·la. A més, el dia és radiant.

Tornem cap a Tokyo i anem a passejar per algunes zones que encara no havíem visitat. Avui hem pogut captar “discretament” alguna imatge més de com la gent va vestida pel carrer.







Sempre són fotos pirates, ja se sap, i queden com queden ...Ah! La senyora de la visera la porta per protegir-se del sol. N’hi ha moltes com ella, amb aquesta visera al cap ... primer és estrany, però després t’acostumes a veure-les ...



PUBLICA: Isabel ^-^

dimecres, 2 de juny de 2010

A Tokyo des del dilluns 31 de maig

Hem arribat a Tokyo, la capital, el nostre últim destí abans de la tornada cap a casa. Com molts ens estan dient: "això s'acaba".

Una ciutat amb més de 12 milions i mig d'habitants i el més sorprenent és que moltes vegades passejant pel carrer no se sent cap soroll (ni cotxes -tot i que en circulen forces-, ni gent cridant -tot i que en passeja molta-.

Aquí falta espai fins i tot per aparcar les bicicletes ...
Una altra cosa que ens té ben distrets és com vesteix bona part del jovent; realment és ben divertit passejar i anar observant.

L'exemple de la foto, tot i que aquesta noia està repartint propaganda, és un imatge real que pots veure pel carrer: vesteixen com si fossin nines o dibuixos manga. O d'altres formes ben modernes; però sempre el tret comú és anar ben curtes (les faldeilles són minuscules i les sabates de taló ben alt). També els nois vestixen tope moderns. No podem passar fotos perquè és molt difícil fotografiar a la gent pel carrer "amb tota la cara del món".

Hem pres vistes des de dalt dels edificis més alts de la ciutat. I hem passejat per part dels seus barris.
Amb tota la gent que hi viu, ens sorpren la relativa tranquil·litat que es respira (res a veure amb Shanghai, segons la nostra experiència).Ens falta comprovar la gent que es mou a les estacions de metro i tren a les hores punta. Però aviat ho farem. El que sí hem pogut veure és el pas de vianants que es considera el més concorregut del món; realment hi circula una quantitat de gent brutal.

Vaja, deixem unes imatges de Tokyo per tenir una idea.


PUBLICA: Isabel ^-^