divendres, 4 de juny de 2010

Divendres 4 de juny, Tokyo (Japó)

Dia 4 de juny, últim dia a Tokyo (Japó)
Avui comencem el dia anat a visitar l’estació central de Tokyo, construïda al 1914 imitant l’estació central d’Amsterdam; tot i que diuen que amb els edificis que l’envolta no lliga arquitectònicament. Nosaltres volem opinar sobre això, però ens trobem que l’estan restaurant i està completament tapada sota una lona. Quina decepció...
Després d’això decidim visitar els jardins del Palau Imperial, que és la única cosa que es visita del palau. Ens trobem que avui els jardins estan tancats. Carai quina mala sort.

Bé, continuem la nostra programació i anem cap a l’illa artificial d’Odaiba; una de les zones més modernes de la ciutat. Segur que algú és capaç de dir que aquesta illa té una certa semblança amb Nova York ...


Un cop deixes el tren de la línia JR, has d’agafar un monorail anomenat Yurikamome (sense conductor) que et transporta per tota l’illa.
Realment trobem la zona espectacular. Els edificis nous tenen un disseny molt modern: com per exemple l’edifici de la seu de la Televisió Fuji. També està ple de centres comercial, s’hi pot trobar una platja i hi trobem una altre macro centre de Toyota. Aquí tornem a gaudir dels simuladors de conducció i fins i tot conduïm un immens monovolum (un model que aquí no existeix, però faria les meravelles de tots).



Ens acomiadem de Tokyo i evidentment de Japó, fent l’última passejada per un dels barris que més ens has sorprès i que trobem divertit passejar-hi: Harajuku

Adéu-siau, ja que aquesta és la darrera crònica del nostre viatge. Demà només ens queda agafar un tren fins a l’aeroport i un viatge de retorn de 16.55h .


ZÀIJIÀN

SAYONARA







Dia 3 de juny, encara a Tokyo (Japó)
Avui després d’esmorzar anem a fer la visita al Temple Senso-ji, al bell mig de Tokio.

Aquest temple està dedicat a la deessa Kannon, que representa la misericòrdia segons el budisme.

Ens torna a sorprendre (i no ens cansem de dir-ho) la quantitat de gent que visita aquests temples i la quantitat de diners que s’hi gasten; sempre tirant monedes a les “guardioles”, i comprant les butlletes de la fortuna. Per cert, davant de l’altar d’aquest temple trobem la guardiola més gran que hem vist fins avui.
Al voltant del temple trobem els típics carros “jinrikisha”. Cada un d’aquest carros ( 2 places ) és estirat per un noi/noia que mentre passeja als turistes va explicant coses dels llocs per on passa. Ens hem estat fixant que sempre ofereixen aquests serveis a parelles joves o de mitjana edat i del país. Aquest tipus de mitjà de transport l’hem trobat a tot Japó en els llocs turístics.

Sortint del temple passem a veure el Toyota Amlux, una mena de saló de l’automòbil exclusiu de la casa Toyota. Aquí gaudim dels simuladors de curses, molt divertits, i entrem a remenar tota la gamma de cotxes Toyota, una gamma completament diferent de la que es ven a Espanya o a Europa. Tot això en 5 plantes d’un edifici al mig de la ciutat. Pels que ens agraden els cotxes, un festival ...
Ja cap al tard tornem a Yokohama (on varem anar ahir), per veure la zona dels edificis i el parc d’atraccions il·luminat a la nit.

Tornant de Yokohama ens parem a passejar altra vegada pel barri de Shibuya.

PUBLICA: Isabel ^-^

dijous, 3 de juny de 2010

Dia 2 de juny, continuem a Tokyo (Japó)
Avui ens llevem aviat, i a ¾ de 8 ja som a l’estació de tren i metro d’Ikebukuro, que segons la nostra guia és una de les més concorregudes en hora punta. De fet no sabem ben bé quina és la hora punta, però hi anem a l’hora que pensem que la gent va a treballar. El que volíem veure era la típica imatge dels senyors i senyores de guants blancs que amb delicadesa empenyen la gent perquè càpiguen els màxims dins de cada vagó.
Primer quedem sorpresos per la riuada de gent que arriba a entrar a l’estació, i com tots van molt decidits per l’entramat de passadissos que hi ha sota terra; és ben bé com un formiguer. Però el que encara sorprèn més és amb el silenci i la tranquil·litat que van tots decidits, però sense empentes ni corredisses.

A les andanes hi trobem els treballadors de guants blancs. No hem vist en cap moment que haguessin d’empènyer, perquè la gent estratègicament entra al vagó d’esquenes i va empenyent endarrere per fer-se lloc. El que sí fan els dels guants blancs és ajudar a tancar les portes i que tot, tot (bolsos, carteres, mans, peus, ...) hagi entrat dins el vagó. I també regulen amb cordes l’accés de gent a les andanes perquè no hi hagi massa acumulació i indiquen quan la gent pot començar a entrar dins els vagons, ja que els japonesos ja s’ordenen en fileres ells solets davant d’on es pararà la porta del vagó, i ningú empeny, ni es cola, ni res. Són el súmmum de l’educació i l’ordre !!!
Hem pujat dins el metro per veure com anava la cosa (gairebé amb la càmera de fotos sobre el cap perquè no em cabia al costat ...), i encara amb això algú trobava l’espai per llegir un llibre per sobre el cap del veí o per llegir missatges al mòbil. Ep !! que parlar pel mòbil està prohibit dins els trens i dins els metros, i els mòbils han d’estar en silenci !! Us ho recordem per si ho havíeu oblidat. Quina tranquil·litat sense mòbils ...
Després d’aquesta activitat anem a esmorzar per agafar forces. Cap a les 11h, ja recuperades les forces, agafem el tren cap a Yokohama, a 30 km de Tokyo i amb una població de més de 3,5 milions de persones.


Aquest poble ha passat de ser, en 140 anys, d’un minúscul poble de pescadors a la segona ciutat més gran de Japó. Aquí visitem el seu barri xinès (enyorança de Xina?), que diuen que és el segon més gran del món. Bé, després d’una estada tant recent per terres xineses, la visita d’aquest barri ens assembla una mica “descafeïnada”.

Continuem la visita i anem cap a la moderna zona del Port. Aquí trobem jardins, uns grans passejos, i unes vistes espectaculars. Realment és una zona ben moderna, però molt oberta i tranquil·la. A més, el dia és radiant.

Tornem cap a Tokyo i anem a passejar per algunes zones que encara no havíem visitat. Avui hem pogut captar “discretament” alguna imatge més de com la gent va vestida pel carrer.







Sempre són fotos pirates, ja se sap, i queden com queden ...Ah! La senyora de la visera la porta per protegir-se del sol. N’hi ha moltes com ella, amb aquesta visera al cap ... primer és estrany, però després t’acostumes a veure-les ...



PUBLICA: Isabel ^-^

dimecres, 2 de juny de 2010

A Tokyo des del dilluns 31 de maig

Hem arribat a Tokyo, la capital, el nostre últim destí abans de la tornada cap a casa. Com molts ens estan dient: "això s'acaba".

Una ciutat amb més de 12 milions i mig d'habitants i el més sorprenent és que moltes vegades passejant pel carrer no se sent cap soroll (ni cotxes -tot i que en circulen forces-, ni gent cridant -tot i que en passeja molta-.

Aquí falta espai fins i tot per aparcar les bicicletes ...
Una altra cosa que ens té ben distrets és com vesteix bona part del jovent; realment és ben divertit passejar i anar observant.

L'exemple de la foto, tot i que aquesta noia està repartint propaganda, és un imatge real que pots veure pel carrer: vesteixen com si fossin nines o dibuixos manga. O d'altres formes ben modernes; però sempre el tret comú és anar ben curtes (les faldeilles són minuscules i les sabates de taló ben alt). També els nois vestixen tope moderns. No podem passar fotos perquè és molt difícil fotografiar a la gent pel carrer "amb tota la cara del món".

Hem pres vistes des de dalt dels edificis més alts de la ciutat. I hem passejat per part dels seus barris.
Amb tota la gent que hi viu, ens sorpren la relativa tranquil·litat que es respira (res a veure amb Shanghai, segons la nostra experiència).Ens falta comprovar la gent que es mou a les estacions de metro i tren a les hores punta. Però aviat ho farem. El que sí hem pogut veure és el pas de vianants que es considera el més concorregut del món; realment hi circula una quantitat de gent brutal.

Vaja, deixem unes imatges de Tokyo per tenir una idea.


PUBLICA: Isabel ^-^

dilluns, 31 de maig de 2010

Diumenge 30 de maig – Morioka (Japó)

Avui fem diumenge; no ens llevem aviat: només a ¾ de 8.
Abans de les 9 ja sortim del Ryokan i marxem cap al centre de Morioka a esmorzar. És diumenge, i clar, no hi ha gaire gent; realment això no és Xina, on sempre i a tota hora hi havia gent pel carrer. Fem un volt pels carrers de vianants del centre i pel parc del castell.

Avui que fa un dia clar, veiem que Morioka està envoltada de muntanyes altes i encara amb restes de neu. Per això l’aire és tant fred!

A les 11:06 agafem el tren per anar a passar la resta de dia a la platja. No perquè faci un dia d’estiu, sinó per visitar una platja que està dins el rànquing de les 100 millors de Japó i ha guanyat la distinció d’estar dins les 12 més maques. És la platja de Jodogohama, a 4 Kms de Miyago a la costa del Pacífic.
Us heu fixat que aquests japonesos tot ho classifiquen?; tot està dins un ordre: els 3 més escènics, les 12 més maques, els 10 més .....
Avui fa sol, tot i que segueix fent més aviat “fresqueta”. Anem abrigats i gaudim del dia.


Passegem, dinem i llegim tranquil·lament davant del mar amb les vistes del “top 12”. Un dia fantàstic de vacances.



Cap a les 18h pleguem veles ja que ens espera un llarg camí de retorn; unes 2 hores i mitja entre bus i tren.

Aquests dos dies han estat diferents, sense temples ni visites culturals; només paisatge. Demà ja marxem cap a Tokyo i a partir de 2/4 d’11 ja estarem en una de les ciutat més vives, actives i impressionants del món. Bé, això diuen.

APUNTS:
Aquí a Japó hi ha dos tipus d’autobús. Uns on el cost del trajecte és fix i uns altres que és variable en funció del trajecte que facis. En aquests, quan entres a l’autobús has d’agafar un tiquet on consta el número de parada on puges. Al costat del conductor, enlairada, hi ha una pantalla digital que va indicant el cost del teu trajecte si baixessis en aquell moment.
Per tant quan baixes has de mirar la casella del teu número i ja saps quant has de pagar. Sempre s’ha de pagar amb l’import just. Però això no és cap problema, ja que en tots els busos o tramvies hi ha una màquina per fer canvi.

Enyorem molt el cafè. Tenim ganes de fer un bon expresso, però no amb una “melita”.


PUBLICA: Isabel
Dissabte 29 de maig – Morioka (Japó)

Avui deixem de banda els temples i les cases de samurais i/o de geishes i marxem cap a la costa del Pacífic, concretament al poble de Matsushima, a fruir del paisatge.
Matsushima (que literalment significa “l’illa dels pins”) està considerat com un dels tres llocs més escènics de Japó, juntament amb Miyahima (on varem estar el passat 22 de maig) i Amanohashidate (al nord de Kyoto i que no hi hem anat).

Agafem el tren a les 8:41h i arribem a Matsushima a les 10:15 (després d’un canvi de tren a Sendai).
Avui torna a fer un dia rúfol, plovineja i les temperatures són bastant fresques; realment és un dia d’hivern. Sort que hem agafat la roba d’abrigall.
Fem una passejada pels diferents racons que ens recomanen a l’oficina d’informació i així podem anar veient les diferents vistes.





Realment no sabem si és un dels 3 llocs més escènics, però si que és un lloc de costa agradable i amb unes formacions rocoses que jugant amb ponts vermells i petits temples fan que el lloc sigui realment bonic. Trobem que la marea està baixa i segur que perdem part de l’encant que té (i segur que amb un dia de sol seria molt més maco).




Tot i així ens agrada la visita. Visitem per fora la zona de temples, on hi ha un parc ple de coves funeràries (no volem pagar més, de moment, per visitar temples; entre Xina i Japó ja en portem un bon historial).







Com a curiositat: Date Masamune és un dels personatges amb més renom a la història de Matsushima. Era un poderós senyor feudal que va governar la regió el S.XVI i se’l coneixia amb el sobrenom de “el drac d’un sol ull” ja que de petit havia perdut l’ull dret. I diuen que la màscara de “Darth Vader” de “La Guerra de les Galàxies” va ser creada basant-se en l’armadura de Masamune.
Nosaltres que hem vist imatges de’n Masamune, sí que podem dir que hi ha semblances i és creïble aquesta afirmació.

A quarts d’una agafem el tren i marxem a Oku-Matsushima (a 11 Km i a 17 minuts en tren) per anar a l’illa de Miyato. Caminem poc més d’una hora (4,4 Kms ) per arribar a dalt del turó de Otakamori, des d’on es té una vista espectacular de part de les 260 illes que hi ha al voltant de Matsushima.


Desfem el camí per tornar a l’estació i agafar el tren que ens portarà a Sendai i d’aquí a Morioka.
Estem contents de la caminada que hem fet pel paisatge i les vistes que hem vist; ha valgut la pena, tot i que les fotos no en fan justícia.

A Morioka anem a fer un bon àpat d’un tipus de noodles típics d’aquesta zona, amb miso. Tot i que ahir varem dir que el miso no ens havia acabat d’agradar, la veritat que avui amb la verdureta i els noodles el plat estava realment bo.
(Ja ens han informat que el miso és una pasta de soja fermentada amb sal marina)

NOTA: els japonesos estan molt ben preparats tant pels terratrèmols com pels tsunami. Avui que hem estat a dues zones de la costa del pacífic hem vist constants rètols indicant quina és la millor zona d’evacuació en cas d’un tsunami.



PUBLICA: Isabel

divendres, 28 de maig de 2010

Divendres 28 de maig – Morioka (Japó)

Marxem més cap el nord; a la zona de Tohoku (la part més al nord de l’illa principal de Japó: Honshu). Ens instal·larem a Morioka per visitar diferents llocs del voltant, tot aprofitant el passi de tren de JR .
La regió de Tohoku és bàsicament muntanyosa. Se la considera la zona més rural i a on les tradicions s’han mantingut més arrelades; on millor s’ha conservat l’essència del Japó.

Sortim de Nikko a les 8:10h i arribem a Morioka a les 11:39h , després d’haver fet un canvi de tren a Utsunumiya.
Ens instal.lem al Ryokan on hi passarem les 3 properes nits... Ryokan Kumagai.
Tenim una excel·lent rebuda. En teoria el check-in és a les 16h però només d’arribar ja ens donen l’habitació. Tot seguit ens ensenyen les instal·lacions i ens conviden al seu bar/restaurant a un te i unes pastes; que més podem demanar?.

A les 14:24 agafem un tren bala shikansen fins a Kakunodate. En el tren fem l’activitat que fan molts japonesos: aprofiten per menjar i tot seguit dormir. Nosaltres també ho practiquem; ens comprem unes safates de menjar (que on ho compres t’ho escalfen, s’hi vols; i et donen els coberts i tovalló) i les hem menjat en el trajecte de Morioka a Kakunodate.
Hem de dir que durant el trajecte gaudim d’un paisatge de muntanya espectacular; també amb una paleta de colors verds increïble, i amb molts camps d’arròs. Una meravella.

Kakunodate és un altre d’aquestes petites poblets que conserven l’arquitectura de fa temps com si així retinguessin les glòries del passat. Fundat al S XVII és molt coquetó i la visita és molt agradable. Visitem un gran barri on tot són cases on vivien els samurais. En visitem la més important per dins, on també hi ha un petit museu de roba

i estris de la vida quotidiana de l’època.

Us ensenyem els vestits que es posaven a la nit per dormir: ja veureu que amb això no necessitaven gaire més abrigall (us ho assegurem, a part de grans, molt gruixuts).

Quines casasses.....

no vivien gens malament; pel fet de servir al seu cap com a recompensa rebien terres i diners.


També visitem una casa on fan “miso” i salsa de soja (tot i que no sabem que és el miso, sí podem dir que no ens ha acabat d’agradar el gust)

A les 17:52h tornem amb tren cap a Morioka.
Fem un petit vol per aquesta ciutat –que és més gran i per tant hi ha molt més ambient al carrer - i ens anem a endreçar al Ryokan.
Aquí les temperatures són molt més baixes i al carrer fa fresca. Es nota que estem més al nord i en una zona de muntanya. A banda el dia és rúfol i ha plovinejat a estones.

APUNTS:

El que més fem al dia és treure’ns i posar-nos les sabates. Cada vegada que entres a algun lloc: al Ryokan (o alberg, casa d’hostes,..), a les visites (cases samurais, de geishas, de qualsevol cosa....) , temples,..... cal que et treguis les sabates i et posis unes espardenyes per aquest us. Com que tot és de fusta o tatami cal que es conservi adequadament.
No us ho perdeu: al Ryokan et treus les sabates i et poses les espardenyes. Però per entrar pròpiament a l’habitació que és de tatami cal que et treguis les espardenyes i vagis descalç. I quan entres al lavabo t’has de canviar les espardenyes que portes per unes que hi ha especials per dins dels lavabos. És un no parar de canviar de sabates.

Seguim controlant el tema de les benzineres “aèries” . Encara les anem trobant tot i que n’hem trobat algunes de “terrestres”.


PUBLICA: Isabel
Dijous 27 de maig – Nikko (Japó)

No plou. Comencem bé el dia, tot i així està força tapat. Veurem com avança el dia.
Avui fem un extra, i ens llevem a quarts de 8; sense presses.

Després d’un bon esmorzar marxem de nou cap a la zona dels temples.
No desistim i tornem a parar a l’oficina d’informació per intentar saber d’on surten els busos per anar al Llac Chuzenji (si cal tornar a l’estació de trens o no, on és la parada més propera a la zona de temples, ... ). Avui tenim més sort, i la noia que ens atén, amb un bon anglès, ens indica les parades que ens interessen, ens dóna horaris, preus,..... vaja, el mínim d’un lloc d’informació per al turista. (Passi bus fins a Llac Chuzenji 2.000Y/pp; un bitllet des la zona dels temples a dalt llac Chuzenji 950Y/pp i del llac Chuzenji fins a estació tren 1.150 Y/pp)

Arribem a la zona de temples. Comprem una entrada combinada (1.000 Y/pp) per visitar el temple de Rinnoji, Toshogu, Futurasan, el mausoleu Taiyuinbo i Yakushido. A banda pots visitar més coses però pagant entrades a part.
Nosaltres només visitem el que entra amb l’entrada combinada que no és poc.



L’interior d’aquests temples és molt maco, amb una decoració molt carregada plena de gravats, pintures, ... en la que no et cansaries de trobar-hi detalls i detalls.



A dins tot és sagrat. Fonts d’aigua sagrada (per rentar-te les mans i tot seguit veure’n),

un cavall blanc sagrat, pedres sagrades, .... i com sempre un munt de racons sagrats per poder-hi fer les donacions . Per exemple : en un dels edificis hi ha una pintura d’un drac al sostre i un monjo es posa a sota i pica dos pals; tot seguit se suposa que el drac rugeix (que de fet és el ressò del so dels dos pals al haver-los picat) i com que el drac ha rugit per tu aleshores pots fer alguna donació i tot seguit comprar una boleta de drac que fa “dring-dring” pel mòdic preu de 1.000Y. I apa, ... a comprar boles de drac.

Trobem molts i molts escolars. De fet cada dia anem on anem i sigui el dia de la setmana que sigui trobem molts i molts escolars. Encara que sigui diumenge, van amb el seu uniforme i els seus professors a fer les visites culturals. Increïble. Increïble també, amb quina educació i ordre van pels llocs aquests escolars. (per exemple el dia de Hiroshima era diumenge i n’hi varem trobar molts).
Cap a les 12h, com que el cel sembla que no amenaça pluja decidim marxar cap amunt per passejar pel llac Chuzenji i veure la cascada de Kegon.
El dia s’ha aclarit i surt el sol. Fruïm d’unes meravelloses vistes d’aquest llac que està a 1.250 metres d’alçada i de les muntanyes que l’envolten.

Ens sorprèn la variada “paleta” de colors verds del paisatge.

Tot i que les vistes són maques creiem que l’elevat preu de l’autobús no s’ho val.
Llavors fem una petita caminada fins al mirador de les cascades Kegon. La curiositat és que si vols anar fins el peu de les cascades només hi pots anar agafant un ascensor que costa 530Y. I no hi ha cap més opció; no hi ha escales pels que volen fer exercici o no pagar més calerons.

A mitja tarda tornem a agafar el bus per tornar a Nikko.
Sembla un poble ben diferent al d’ahir. No plou i fa un sol tímid: els colors són ben diferents i sembla que la gent s’ha animat a sortir el carrer. Tampoc penseu que hi ha un ambient de boig; és un poblet i hi viu poca gent.


PUBLICA: Isabel