Diumenge 11 d'abril . TUNXI

Diumenge 11 d’abril. Tunxi

Per avui tenim contractat un tour als pobles de Xidi i Hongcun. Ho hem fet en el mateix alberg per 360Y tots dos. Ja ens varen advertit, però, que tot seria en xinès. El tour inclou les entrades als pobles (que poden pujar a 80 Y cada poble), el dinar, el transport, la guia i parada a una fàbrica de seda.
Teníem previst visitar aquests pobles i ho veiem complicat fer-ho d’altra manera. També hi ha altres pobles reconeguts per l’arquitectura “Huizhou” com Nanping, Guanlu ...... però no sé si els visitarem.

Tota la nit que ha estat plovent a samalades. Increïble quina tempesta de llamps i trons.
Pel matí segueix plovent; a veure que passarà amb el tour.......

A les 8:15h ens venen a buscar a l’alberg. La guia ens acompanya al bus, on ja està quasi ple de turistes xinesos. Ens seiem en dos seients buits i separats. Recollim algú més i amb l’autobús ple ja marxem cap a Hongcun. Ep!!! que en el bus també hi venen una parella de francesos.
A les 10 h ja arribem al primer poble Hongcun. Baixem del bus i la guia se’ns acosta i ens escriu al seu mòbil 12:00 i diu “bus” assenyalant la porta d’entrada. Entenem que tenim 2h per visitar el poblet i que ens espera a les 12h. (!!!!! altre cop els números són els nostres aliats).
Tot i així no ens separem del grup, ja que hem d’entrar al poblat i sabem que cal pagar entrada. Per tant, com la resta passem el control d’accés i llavors ja ens separem.

Havia parat de ploure. Però no portem ni 15 minuts dins del poble que torna a posar-s’hi amb ganes. Què hi farem: ben tapats i seguir la visita. Hongcun és patrimoni mundial, i aquest encantador poblat data de la època de les dinasties Song meridional.

És un entramat de carrerons estrets, ponts i un degoteig de cases tradicionals de l’estil Huizhou. (aquesta arquitectura és representativa de la classe comerciant que va dominar aquesta zona durant les dinasties Ming i Qing)

Arribem al bus a les 11.50h. Ja ens esperaven; som els últims. Arranquem i anem cap a Xidi a dinar (la guia crec que ha dit (“Xidi lunch”). A les 12:30 arribem a Xidi. Entrem al poblat i anem a un lloc a menjar. Mirem que fan els altres: es van seient en taules rodones de 12 (la gràcia es que sembla que tot ha de ser molt ràpid; ells criden i busquen cadira ràpid; crits... riures...). Ja han omplert 3 taules i nosaltres ens mirem els francesos i tots junts amb seiem en una taula buida que de mica en mica s’omple. Apa, el menjar el van posant al mig, i tots l’anem agafant amb els nostres pals (arròs, bolets, verdureta, peix.... i tot d’altres coses que no sabem). Amb 10 minuts ja han menjat i com nens petit d’escola que no poden estar més estona asseguts, s’aixequen i parlen amb la guia i sembla que acordin alguna cosa. La guia encara està asseguda menjant, igual que nosaltres i els francesos. 10 minutets més i ja s’aixeca la guia i nosaltres també. Apa, la guia fa un gest amb la mà com indicant que ja podem anar tirant, però abans ens escriu al mòbil 14:30 i diu “bus”.
Segueix plovent però toca visitar el poble. Sota la forta pluja també té un encant especial.

Potser aquest poblet encara té més edificis dels mercaders que varen establir-se en aquesta zona.

De tornada a Tunxi, primer ens parem a una fàbrica de seda per visitar i comprar si algú s’anima. I una segona parada a un altre lloc de compres. Aquest cop ni baixem del bus i ens quedem amb la parella de francesos fent-la petar . Ells ja porten uns dos mesos de viatge per l’Índia, Vietnam i Cambodja; compartim experiències i tots coincidim que viatjar per la Xina és més complicat que per exemple Vietnam (i segons ells per l’Índia encara és més fàcil moure’s).

A les 17h arribem a Tunxi. Avui tornem a anar a sopar al mateix restaurant que ahir: conegut, bo el menjar i econòmic.