dilluns, 12 d’abril de 2010

Divendres 9 d'abril: Shangai-Hangzhou

LEMA: Les coses importants cal que te les escriguin en un paper en xinès, per les altres coses millor deixar que passin com hagin de passar.

Després de 4 dies de passejar per Shanghai (inclòs la visita a un poblet de 6 milions d’habitants. Suzhou) deixem la gran ciutat per anar cap al Sud de la Xina.

Divendres 9 d’abril : Shanghai- Hangzhou


Ja teníem el bitllet de tren comprat de feia dies(amb seient reservat, i aquest cop viatgem en primera . 59Y cada bitllet).

Ens llevem a les 6:30 h. Arribem a l’estació de trens del Sud per anar a buscar el nostre tren. Altra vegada els números ens salven. Busquem a les grans pantalles de neó el número del nostre tren i deduïm que el número que hi ha al costat és l’andana per on sortirà. I vinga, cap a la sala d’espera. – Abans els rigorosos controls de revisió de bitllets per accedir a l’estació i l’escàner de totes les bosses-. No penseu amb els espais/sales d’espera d’aquí: a la Xina són grans sales amb una gran quantitat de cadires. I a l’andana només s’hi pot accedir quan falten 10 minuts per marxar i obren els accessos per anar cap al tren.

Quedem bocabadats, un tren amb potser més de 20 vagons. Amb 10 minuts tothom fa corredisses i busca el seu lloc.

Marxa puntual i arribem a l’hora prevista (sortim a les 9:30h i arribem a les 10:48h). Els espais en el tren són amples i molt còmodes.

Quan arribem a Hangzhou hem d’anar cap a l’alberg que ja tenim reservat. Segons la Lonely (la nostra guia de viatges) la línia de bus K7 ens acostarà al costat est del llac –just on tenim el nostre alberg-. Preguntem a un punt d’informació; no sé perquè ho fem, mai aclarim res i un cop més ens passa igual, no ens entenen i no els entenem. Ensenyem a una noia jove que fa cua per agafar el K7 el tríptic del “hostel” on anem, on hi ha un petit mapa indicant on està situat, per confirmar si aquest és el bus que hem d’agafar. Primer diu sí; llavors diu no; marxa a preguntar-ho i torna dient que sí. (és ben curiós quan els hi ensenyem tots s’ho miren molt fixament, s’ho acosten molt com si no ho veiessin. De fet les adreces estan amb la seva llengua xinesa i transcrits en el nostre alfabet. No entenem perquè s’ho miren tant... ). Seguim fent cua per pujar al K7 i quan arriba el bus abans de pujar li tornem a preguntar al conductor; i clar s’ho mira molt fixament i al cap d’una estona fa que no amb el cap.

Total no pugem. Farts d’intentar aclarir quin bus agafar marxem a peu pensant que no serà tant lluny. Després d’una llarga estona de caminar i carregar tant pes agafem un taxi i arribem a l’alberg. Aquesta hagués sigut l’opció més fàcil des d’un principi.

Oh!!!! Quin plaer a l’alberg (el Mingtown de Hangzhou de la IYH). Tenim una habitació doble –llit ample- amb bany a dins i tovalloles i llençols inclosos, i súper àmplia. Molta llum ja que dona directament al llac. Una guapada per 220 Yuans (uns 23 €). Anem cap a recepció a practicar una mica l’anglès i intentar lligar els enllaços pels nostres propers dies.

D’aquí (on hi estem una nit) marxem 3 nits a Tunxi (l’antiga Huangshan Shi) on tenim l’alberg encarregat. I d’aquí la nostra intenció era anar a Hong Kong. De fet ja havíem començat a informar-nos des de Shanghai com anar a Hong Kong. I l’opció més econòmica era tornar a Hangzhou des de Tunxi i aquí agafar un avió fins Hong Kong; més econòmic que des de Shanghai.
A recepció de l’alberg venen bitllets d’avió. Sort!! Després d’una estoneta comprem el bitllet d’avió Hangzhou-Hong Kong però per un dia més tard del previst (hi havia una diferència de preu a considerar). Per tant tornarem de Tunxi a Hangzhou el dimarts 13 i l’endemà 14 d’abril volarem cap a Hong Kong (2.760Y els dos bitllets amb la comissió).

També volem comprar el bitllet de bus per marxar demà cap a Tunxi . Això no ho venen i ens envien a compar-ho a correus. Ja veus, et poden vendre un bitllet d’avió, i en canvi no un de bus.
La cosa es complica i sortim de correus rient. Ho hem intentat però evidentment no ens entenien de res i la senyora que ens havia de vendre els bitllets anava parlant i parlant i ens ensenyava la seva pantalla d’ordinador (en xinès, clar). Hi havia 4 persones més en aquells moments a correus, i un noi jove que ha dit que sabia quatre paraules d’anglès ens ha intentant ajudar. I res. Total que hem dit gràcies en xines i hem marxat . Hem hagut de tornar a l’alberg i dir-li al noi de recepció que ens apuntés en un paper (en xinès) que “volíem comprar 2 bitllets de bus per anar a Tunxi demà matí al voltant de les 10 h matí”. Amb aquell paper hem tornat a correus. Que bo!!!! quan la noia ens ha vist entrar ha fet una cara de pànic; però li hem donat el paper i ha fet una cara de tranquil·litat. En un tres i no res hem tingut els bitllets de bus.

Ja sabem com ho hem de fer: les coses importants com comprar bitllets per arribar a un lloc cal que algú ens ho escrigui en un paper. I en un pim pam està fet. (hem acabat totes les gestions cap a les 16h)

La resta del dia passegem tranquil·lament per la ciutat . Una estona pel voltant del llac; fins i tot pugem a una barca de turistes que per 45Y et porta a l’illa de Yingzhou Menor on pots passejar tot el temps que vulguis i quan vols tornes a agafar una barca i tornes .



I cap el tard anem a passejar per Qinghefang (carrer de vianants amb moltes paradetes de te, seda, menjar,...).

Publicat per Isabel

1 comentari: