divendres, 30 d’abril de 2010

Dimarts 27 d’abril fins divendres 30 d’abril – Kangding i Tagong

Avui ens llevem a ¼ de 7, per sortir de l’alberg a les 7h i agafar el bus 28 (2Ypp) per anar a l’estació de busos a buscar el que ens portarà a Kangding.

De 7h a 9h del matí, hi ha un carril exprés pels busos, i tot i el volum de trànsit que hi ha, arribem a l’estació al cap d’1/4 d’hora. Això si, com a sardines dins els bus, ja que a aquella hora ja està ple de gent i sobretot d’escolars.

A les 8h surt el bus, un autocar normal (no una furgoneta) . Són 8 hores de trajecte, tot i que pel camí les vistes fan que estiguis entretingut. La carretera puja i baixa muntanyes, i és una mica desastrosa; esllavissades, molts clots, obres a la carretera, els xinesos que es paren on els hi dona la gana, ...

Arribem a Kangding a les 16h, i com que som a l’estació de busos, intentem esbrinar com marxar demà cap a Tagong. Avui que ho portem escrit en un paper, a l’estació ens diuen que no hi ha bus, que hem d’anar en taxi. En taxi? No ho veiem clar, i voltant per l’estació li preguntem a un noi jove si parla anglès: tenim sort. El noi torna anar a preguntar sobre aquest bus, i les venedores de tiquets li diuen que no, però que el que haurem de fer és agafar un bus fins un altre poble, i des d’allà agafar una furgoneta local que ens porti fins a Tagong. El noi ens escriu el nom d’aquest poble d’enllaç on hem de canviar de bus. També s’ofereix a acompanyar-nos a un alberg que coneix. I així acabem al Dengba hostel (100Y la nit).

La resta de la tarda la dediquem a passejar per Kangding, que per cert no té res d’interessant, sinó fos perquè ja s’hi respira ambient tibetà.
Abans d’anar a dormir, li tornem a preguntar com anar a Tagong a la noia de l’alberg. Ella ens diu que sí, que hi ha un bus, però que surt a les 5h del matí de l’estació de busos (la conversa és molt curiosa i divertida, perquè ella ens explica les coses mitjançant el traductor del Google, ja que no parla anglès). A les 5h del matí? Li preguntem nosaltres. Ella insisteix i ens diu que sí, que a les 5h hi ha un bus. –Com sempre les informacions són confuses, ja que a l’estació de busos ens diuen que no hi ha bus, la guia Lonely ens diu que n’hi ha un a les 6h del matí, i aquesta noia molt convençuda ens diu que n’hi ha un a les 5h-. Decidim que demà matinarem, i li fem escriure a la noia en xinès que busquem un bus per anar a Tagong, i que el preu (segons ella) a pagar són 50Y per persona.

Dimecres ens llevem a les 4.20h del matí. Això són vacances? I només de llevar-nos, la primera sorpresa: l’edifici tremola. Què ha passat? Doncs resulta que ha estat un petit terratrèmol ! No sabem on ha estat l’epicentre, però segur que no ha estat a sota nostre.

No sabem si ha sigut per culpa d’això, però a 2/4 de 5, en sortir de l’alberg, el carrer està ple de gent. Estem al·lucinant. Hi ha tanta gent que sembla ple dia, però encara és negra nit. Nosaltres apressem el pas cap a l’estació, i a ¾ de 5 ja estem a punt per veure que passa amb el bus. L’estació està tancada, però a fora està ple de gent.

També es comença a veure el moviment de les petites furgonetes (7 seients més conductor) que són les que fan el transport “local”, és a dir, fora de les línies de bus regulars.

Doncs bé, preguntem a 2 o 3 persones ensenyant-los el paper que portem escrit per indicar on volem anar. Uns diuen que a dintre l’estació podrem comprar el bitllet, altres només ens contesten : ah Tagong, tagong ... Obren l’estació, i fem cua per mirar si comprem el bitllet. Abans que ens toqui el torn, un noi a qui havíem preguntat ens crida i ens diu : Tagong, Tagong, i ens assenyala una furgoneta de les de fora, i parla amb el conductor. El conductor ens diu : Tagong, confirmant la destinació final i ens posem d’acord amb el preu (50Ypp). Les converses no són llargues, només es diu el nom del destí i s’escriu el preu en un paper. Doncs apa, cap a dins la furgoneta. Omplim els 7 seients disponibles, i arrenquem cap a Tagong (com que el tema del bus no l’havíem aclarit, hem optat per aquesta opció).

El trajecte transcorre sense problemes, i el paisatge (quan clareja) fa que el viatge sigui distret. A més, els 3 personatges que tenim asseguts al davant, són autèntics: ens tenen entretinguts pel que fan , per com parlen, perquè van bevent cervesa i fumant dins la furgoneta ... I quan un dels 3 ha tingut una “necessitat”, ha fet una mena de crit en xinès i el conductor ha parat de cop perquè el noi pogués satisfer-la. Sí que on ens hem parat hi havia una mena de lavabo, i quan ha sortit d’allà ha hagut de pagar diners a una senyora que ha aparegut d’una casa de l’altre costat. A més, quan quedava més o menys una hora per arribar, encara hem carregat 2 avis tibetans que estaven al costat de la carretera i s’han assegut amb els 3 personatges que teníem al davant: és a dir, 5 persones en 3 seients. I els 3 personatges, tot i estar apilonats, encara tenien espai per anar fumant i bevent ! Des de darrera (la nostra posició), la situació era ben còmica.

Al cap de 3 hores hem arribat a Tagong. Portàvem una targeta de la “Snowland Guesthouse” per anar-hi a dormir, on en anglès indicava que era el lloc perfecte per impregnar-se de la vida familiar tibetana, i alhora podies gaudir al “Sally’s Kham restaurant and bar” de menjar tibetà, xinès o occidental. La guesthouse l’hem trobat de seguida al costat del monestir a la plaça del poble (una habitació correcte, amb bany i aigua calenta les 24h, per 70 Y), però hem dubtat si ho era per la mala indicació i perquè ens han atès 2 senyores tibetanes autèntiques, que no parlaven ni una paraula d’anglès. Nosaltres buscàvem la Sally, però hem deduït que deu estar de vacances perquè no li hem vist el pel, tot i així hem estat molt ben atesos per les senyores tibetanes.

Descarreguem les motxilles, i les senyores ja ens preparen un bon esmorzar: la Sally els hi ha escrit en anglès i tibetà tots els plats i begudes per oferir.

Fem un bon esmorzar, i marxem a passejar. Fa sol, tot i que no fa calor. De fet, el poble està a 3800 m. sobre el nivell del mar, i el paisatge de prats, muntanyes i monestirs és espectacular.Passem el dia passejant pels voltants i també pel poble.




Són súper simpàtics i ens ho passem molt bé veient i observant la seva manera de fer. Ells volen parlar amb nosaltres, i de fet ho fan; malgrat que no entenem ni una sola paraula.


Al migdia s’ha tapat el cel, i fins i tot han caigut quatre volves de neu. Llavors s’ha tornat a aclarir, i quan ja ha començat a fosquejar, ens hem endreçat a l’habitació (abans mengem a ca la Sally, o sigui amb les senyores tibetanes). Per sort, a cada llit, hi ha una manta elèctrica que ens salva de passar molta fred durant la nit. La temperatura dins l’habitació és de 7 graus!

Dijous no volem matinar i ens llevem tranquil·lament a quarts de 9. Hem dormit força bé i no hem passat gens de fred.

Torna a fer sol. Fem un bon esmorzar a ca la Sally i aprofitem el matí per tornar a voltar pel poble i voltants. No ens en cansaríem, l’ambient és fantàstic i es respira pau i tranquil·litat. Val a dir, que també es respira molta pols i això ja no és tant agradable.

Ens varen informar que per tornar a Kangding –que és la nostra intenció- hi havia un bus a les 8h matí, o bé l’opció de parar les furgonetes a la plaça del poble entre 1 i 2 del migdia, ja que baixen d’un poble de més amunt. Com que no volem matinar, i ens fa il·lusió acabar de gaudir del lloc decidim marxar cap el migdia utilitzant una furgoneta tal com varem fer per venir.

No ens costa res aconseguir una furgoneta, al cap de res d’estar a la plaça ja s’en para una i ens ofereix anar a Kangding. Acordem el preu i arranquem.

Però....... quan portem 1 hora de trajecte, ens parem a un poble perquè sembla que la furgoneta té problemes. Això ens ha explicat un nen del poble en anglès i s’ha excusat en nom del conductor per deixar-nos allà, però també ha dit que ja ens buscarien alguna altra furgoneta o vehicle per continuar el trajecte fins a Kangding. Al final, ens oferien coses molt cares o ens volien fer anar 4 a darrera d’un cotxe, i ens hem espavilat pel nostre compte per trobar transport. Això sí, hem perdut 1 hora al poble i per mala sort hem aconseguit la furgoneta més lenta de la xina ... Una furgoneta de 1000 cm3, i un conductor que semblava molt novell. Però ha fet la feina al preu acordat, tot i que fins i tot els camions ens avançaven per la carretera. Hem passat per un pas de 4300 m. sobre el nivell del mar, i pensàvem que hauríem de baixar a empènyer la furgoneta.

El trajecte que l’altre dia va ser de 3hores avui per tornar ha sigut de 4’30h amb parada inclosa per netejar la furgoneta .

Avui hem buscat un bon hotelet al centre del poble: per 180Y i una habitació fantàstica, per preparar-nos per les 8h de bus de demà fins a Chengdú

Divendres ens llevem a les 7h del matí, per anar a buscar el bus per tornar a Chengdu. Comprem els bitllets i vinga, cap al bus. En aquell moment no sabíem el que ens esperava. El trajecte de l’anada de 8 hores s’ha convertit en un malson de tornada de 10 hores. Un trànsit infernal, cues a les carreteres, obres, i col·lapses varis. I tot això sumat a una calor insuportable que ens ha fet tenir un viatge pesadíssim.

Un cop a l’estació de busos de Chengdu, hem agafat el bus urbà núm. 28 que ens portarà a l’alberg. Resulta que els dies 1,2 i 3 de maig són festius a Xina, i no us podeu ni imaginar com estan les carreteres i quanta gent va d’un costat a l’altre. Per entrar al bus, el tercer que ha passat per davant nostre, hem hagut d’empènyer literalment els que teníem al davant i els que hi havia dins el bus per poder-hi entrar. Però amb el crit de “pit i collons” hem entrat al bus.

Finalment hem arribat a l’alberg a les 20h.

Una cosa curiosa és que encara que el bus estigui ple a vessar, i la gent entri per la porta de darrera, passen tant els diners com els carnets personals de viatges cap endavant, i el que està davant de tot en aquell moment, s’encarrega de posar els diners al calaix o bé de marcar els carnets un per un. Una vegada fet això, torna a enviar els carnets cap enrere perquè la gent els recuperi. Tothom paga, cosa increïble en un país així.

Tot i el llarg camí que hem recorregut, val la pena i compensa anar fins a Tagong. Una altra opció hagués estat arribar a Tagong, i continuar fins a Danba, i des d’aquí tornar a Chengdu. Potser amb algun dia més de marge, o en una altra visita a la Xina ...

Una cosa hem de dir de la tecnologia xinesa, i és que tot i passar per molts ports de muntanya de fins a 4300 m. d’alçada, els mòbils mai perden la cobertura. La gent es passa el dia parlant pel mòbil, fins i tot en els racons més allunyats de la civilització, com per exemple Tagong. Una estampa molt curiosa era veure els monjos tibetans anant en moto pel poble i parlant pel mòbil sense parar.


PUBLICA: Isabel

1 comentari:

  1. Us vaig seguint l'aventura, n'estic atrapat. Això és fantàstic.
    Bon viatge,
    Rafael

    ResponElimina