Diumenge 11 d’abril. Tunxi
Per avui tenim contractat un tour als pobles de Xidi i Hongcun. Ho hem fet en el mateix alberg per 360Y tots dos. Ja ens varen advertit, però, que tot seria en xinès. El tour inclou les entrades als pobles (que poden pujar a 80 Y cada poble), el dinar, el transport, la guia i parada a una fàbrica de seda.
Teníem previst visitar aquests pobles i ho veiem complicat fer-ho d’altra manera. També hi ha altres pobles reconeguts per l’arquitectura “Huizhou” com Nanping, Guanlu ...... però no sé si els visitarem.
Tota la nit que ha estat plovent a samalades. Increïble quina tempesta de llamps i trons.
Pel matí segueix plovent; a veure que passarà amb el tour.......
A les 8:15h ens venen a buscar a l’alberg. La guia ens acompanya al bus, on ja està quasi ple de turistes xinesos. Ens seiem en dos seients buits i separats. Recollim algú més i amb l’autobús ple ja marxem cap a Hongcun. Ep!!! que en el bus també hi venen una parella de francesos.
A les 10 h ja arribem al primer poble Hongcun. Baixem del bus i la guia se’ns acosta i ens escriu al seu mòbil 12:00 i diu “bus” assenyalant la porta d’entrada. Entenem que tenim 2h per visitar el poblet i que ens espera a les 12h. (!!!!! altre cop els números són els nostres aliats).
Tot i així no ens separem del grup, ja que hem d’entrar al poblat i sabem que cal pagar entrada. Per tant, com la resta passem el control d’accés i llavors ja ens separem.
Per avui tenim contractat un tour als pobles de Xidi i Hongcun. Ho hem fet en el mateix alberg per 360Y tots dos. Ja ens varen advertit, però, que tot seria en xinès. El tour inclou les entrades als pobles (que poden pujar a 80 Y cada poble), el dinar, el transport, la guia i parada a una fàbrica de seda.
Teníem previst visitar aquests pobles i ho veiem complicat fer-ho d’altra manera. També hi ha altres pobles reconeguts per l’arquitectura “Huizhou” com Nanping, Guanlu ...... però no sé si els visitarem.
Tota la nit que ha estat plovent a samalades. Increïble quina tempesta de llamps i trons.
Pel matí segueix plovent; a veure que passarà amb el tour.......
A les 8:15h ens venen a buscar a l’alberg. La guia ens acompanya al bus, on ja està quasi ple de turistes xinesos. Ens seiem en dos seients buits i separats. Recollim algú més i amb l’autobús ple ja marxem cap a Hongcun. Ep!!! que en el bus també hi venen una parella de francesos.
A les 10 h ja arribem al primer poble Hongcun. Baixem del bus i la guia se’ns acosta i ens escriu al seu mòbil 12:00 i diu “bus” assenyalant la porta d’entrada. Entenem que tenim 2h per visitar el poblet i que ens espera a les 12h. (!!!!! altre cop els números són els nostres aliats).
Tot i així no ens separem del grup, ja que hem d’entrar al poblat i sabem que cal pagar entrada. Per tant, com la resta passem el control d’accés i llavors ja ens separem.
Havia parat de ploure. Però no portem ni 15 minuts dins del poble que torna a posar-s’hi amb ganes. Què hi farem: ben tapats i seguir la visita. Hongcun és patrimoni mundial, i aquest encantador poblat data de la època de les dinasties Song meridional.
És un entramat de carrerons estrets, ponts i un degoteig de cases tradicionals de l’estil Huizhou. (aquesta arquitectura és representativa de la classe comerciant que va dominar aquesta zona durant les dinasties Ming i Qing)
Arribem al bus a les 11.50h. Ja ens esperaven; som els últims. Arranquem i anem cap a Xidi a dinar (la guia crec que ha dit (“Xidi lunch”). A les 12:30 arribem a Xidi. Entrem al poblat i anem a un lloc a menjar. Mirem que fan els altres: es van seient en taules rodones de 12 (la gràcia es que sembla que tot ha de ser molt ràpid; ells criden i busquen cadira ràpid; crits... riures...). Ja han omplert 3 taules i nosaltres ens mirem els francesos i tots junts amb seiem en una taula buida que de mica en mica s’omple. Apa, el menjar el van posant al mig, i tots l’anem agafant amb els nostres pals (arròs, bolets, verdureta, peix.... i tot d’altres coses que no sabem). Amb 10 minuts ja han menjat i com nens petit d’escola que no poden estar més estona asseguts, s’aixequen i parlen amb la guia i sembla que acordin alguna cosa. La guia encara està asseguda menjant, igual que nosaltres i els francesos. 10 minutets més i ja s’aixeca la guia i nosaltres també. Apa, la guia fa un gest amb la mà com indicant que ja podem anar tirant, però abans ens escriu al mòbil 14:30 i diu “bus”.
Segueix plovent però toca visitar el poble. Sota la forta pluja també té un encant especial.
Segueix plovent però toca visitar el poble. Sota la forta pluja també té un encant especial.
Potser aquest poblet encara té més edificis dels mercaders que varen establir-se en aquesta zona.
De tornada a Tunxi, primer ens parem a una fàbrica de seda per visitar i comprar si algú s’anima. I una segona parada a un altre lloc de compres. Aquest cop ni baixem del bus i ens quedem amb la parella de francesos fent-la petar . Ells ja porten uns dos mesos de viatge per l’Índia, Vietnam i Cambodja; compartim experiències i tots coincidim que viatjar per la Xina és més complicat que per exemple Vietnam (i segons ells per l’Índia encara és més fàcil moure’s).
A les 17h arribem a Tunxi. Avui tornem a anar a sopar al mateix restaurant que ahir: conegut, bo el menjar i econòmic.
A les 17h arribem a Tunxi. Avui tornem a anar a sopar al mateix restaurant que ahir: conegut, bo el menjar i econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada