dimarts, 27 d’abril de 2010

Dijous 22 i divendres 23 d’abril – PING’AN
Ens llevem aviat, perquè avui marxem cap Ping’An, en el bell mig de les Terrasses d’arròs de Longji.

Ens caldrà agafar 3 busos diferents: de Yanshuo a Guilin (1’30 h . 18Y), de Guilin a Longsheng (2h o 3h depenent del bus. 22 Y) i finalment de Longsheng a Ping’An ( 1,15h . 8Y).

Anem a l’estació de busos a buscar el bus de les 7.55h, ja que ahir varem mirar els horaris de sortida cap a Guilin (el preu eren 15Y, els que varem pagar per venir) . En arribar, hi ha un bus just a la sortida de l’estació i un noi que diu : Mister, mister, Guilin? En Gerard diu que sí i nosaltres cap amunt. Realment mai saps si l’encertes o no; sempre vas una mica venut, ja que amb ells no t’acabes d’entendre mai. Per començar ens demanen 18Y; i per tant nosaltres creiem que serà més ràpid -potser finalment hem trobat el regular que tardava 1h segons la Lonely-. De fet l’autobús sortia de dins l’estació, per tant era un bus “oficial”. Però només d’arrencar i sortir de l’estació es comença a parar al carrer -fent parades de potser 5 minuts- intentant convèncer a la gent perquè pugi. Vaja, no ho entenem però es pot deduir pels gestos i les entonacions. De mica en mica va convencent gent i així anem omplint el bus. Ara, no avancem gens. Comencem a estar una mica negres, perquè hem de fer 2 trams de bus més i passa el temps. No hi podem fer res; tant sols relaxar-nos i intentar fruir de la situació (aprendre de com funciona el transport a la Xina i de les relacions socials). Finalment arribem a Guilin després d’1 hora i 45 minuts
Arribem a Guilin i ens deixa a una estació de busos diferent. No és l’estació de busos de llarga distància; sinó que és una de més petita que està davant l’estació de trens. Tardem una miqueta a situar-nos. Allà mateix sembla que ens ofereixen transport per anar a Longsheng, però preferim anar l’estació i comprar a taquilles tiquet per autocar .
Finalment comprem tiquet. Sort, són les 9.55h i el bus surt a les 10:10h. Costa 22Y. Sembla que anem bé. Torna a ser difícil saber quin bus és el que has d’agafar. Vas preguntant fins que algú et diu que sí i t’indica amb el dit quin és el teu.
Aquest cop hem comprat el tiquet de bus a la taquilla de l’estació de busos, i no sé , tornem a pujar a un mini bus d’aquells que pel camí puja i puja més gent (d’aquells que porten tamborets de plàstics i els van posant al mig del passadís per anar enquibint gent). Potser té 20 seients i al final hi anem 27 persones assegudes en tamborets i en un banc de fusta.Torna a ser un viatge lent de quasi 3 hores. Cada un d’aquest mini busos que va agafant gent pel camí porta un cobrador a banda del conductor. Aquest organitza l’equipatge i va indicant on s’ha de seure la gent; i també si cal pacta el preu del tall de trajecte que fa cada persona.
En aquest cas la “cobradora” veu que volem anar a Ping’An perquè en una de les parades li diem : Ping’An??? I ella diu : no, no... indicant amb la mà que és més endavant. Però tot seguit telefona amb el mòbil i ens sembla entendre entre les paraules en xinès, una cosa com Ping’An. Serà que s’està preocupant per nosaltres??. Doncs sí, només d’arribar a Longsheng ja fa senyals a una altra “cobradora”, que ens ve a buscar corrents i ens indica el mini bus que hem d’agafar. Sort,perquè ja eren les 13h i sortia ja; el proper era a les 15h. Realment aquests xinesos són sorprenents; t’has de deixar portar tot i que mai saps que t’espera. A vegades surt molt bé.
Anem cap a l’hostal que teníem encarregat via internet (Liqing Hostel -150Y hab.doble, de les recentment renovades). Realment no feia falta reservar res ja que el poblet està ple d’allotjament.
El poble està dins les terrasses d’arròs de Longji, a uns 800 metres sobre el nivell del mar. Aquestes terrasses es varen començar a construir durant la dinastia Yuan (1271-1368), i s’han anat mantenint durant els anys amb els treballs de les minories que hi viuen (Zhuang, Yao i Dong). Les diferents terrasses d’arròs es reguen a través d’un complexa sistema de canals que han anat millorant amb els anys, i reben l’aigua dels rius i rierols de la muntanya. El quadre escènic es completa amb uns camins empedrats que connecten el poble amb les diferents terrasses d’arròs i fins els punts més alts, on estan situats els miradors.
Dinem al mateix hotel i sortim a passejar; tot i que plou. Anem a fer la volta per les terrasses; una volta que està molt ben indicada que passa pel mirador 1 i mirador 2 . Són les 16 h i li preguntem a la senyora de l’hotel si tindrem temps abans no es faci fosc. Diu que sí.
De totes formes agafem els frontals per si ens ve de gust entretenir-nos. Després de delectar-nos força estona amb el paisatge emboirat i plujós, baixem al poblet que ja s’està fent fosc. Ens asseiem en unes cadires, i veiem passar la gent del poble que torna cap a casa. A aquesta hora ja només quedem els del poble i els 4 que ens hem quedat a dormir. S’hi està de meravella.
Anem a sopar a un dels “restaurants”, i amb l’ajuda dels frontals que portem, arribem caminant fins a l’hostal. És fosc com una gola de llop, ja que els camins no tenen cap mena d’enllumenat. I així, ens n’ anem a dormir.

El divendres ens llevem a les 7h, perquè tenim ganes d’anar a passejar per les terrasses d’arròs altra vegada. I ... sorpresa! Fa SOL !!! No ens ho podem creure. Esmorzem a l’hostal, i anem a fer la mateixa volta que el dia anterior, però al revés, aprofitant que encara no ha arribat l’allau de turistes que venen a fer el tour amb autobús.
A les 13h, tornem a agafar un bus que ens porta cap a Longshen per tornar cap a Guilin. La sorpresa és que el bus, enmig de la carretera, quan encara falta una estona per arribar a Longshen, es creuar amb un altre bus i es paren tots 2 a la carretera. La cobradora del nostre bus ens mira i ens diu: Guilin? -Yes, diem nosaltres. I ens senyala que anem a l’altre bus. I dit i fet; canviem de bus enmig de la ruta, i cap a Guilin. Aquí les coses funcionen així ...
A Guilin acabem de passejar, anem a visitar els dos llacs que queden al centre de la ciutat, on hi ha les pagodes del sol i de la lluna. I després de sopar, i passejar una estona pels carrers il·luminats, tornem a l’alberg.
REFLEXIÓ : després d’haver passat per Yangshuo, Ping’an i Guilin, potser muntaríem la ruta de diferent manera. En el poble de Yangshuo encara es respira un ambient de poble, per no parlar dels pobles del voltant com Xinping, Yangdi, ... en canvi, Guilin és una gran ciutat que nosaltres eliminaríem del recorregut, ja que moltes de les activitats típiques al voltant del descens del riu Li, es poden fer fàcilment des de Yangshuo.


PUBLICA: Isabel

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada