dimarts, 6 d’abril del 2010

Això de la Xina és més sorprenent del que ens pensàvem.

I molt més difícil del que ens imaginàvem. El tema de la llengua fa que les coses siguin molt més difícils.



Havíem reservat les primeres nits a Shangai en un Hotel de 3 estrelles , potser perquè l’adaptació a un país nou fos més fàcil. Només d’arribar la primera sorpresa: no ens entenen de res. Ni una paraula d’anglès només xinès. Cap informació de la ciutat, ni res.

Per tant sortim a passejar amb res.

Sort de la nostra guia de viatge.



És un dia de festa i està sorprenentment a rebentar de xinesos. Les voreres no són prou amples (a la zona cèntrica) i cal que ocupin la calçada. I vinga tocar els clàxon. Sort que abunden més les bicis elèctriques (amb forma d’escuter) que els cotxes , i mira van fent. Als passos de vianant, hi ha un controlador per tal que els vianants s’esperin a tenir verd i creuar quan toca i no quan volen. Una cosa positiva es que el terra està súper net: constantment hi ha treballadors municipals que recullen qualsevol brutícia que està al terra.



El tema de la informació és el que portem més malament. No trobem llocs que ens puguin entendre; ni els que posen informació turística. Devem tenir mala sort. Ahir varem anar a un alberg per veure si allà ens entenien i podíem resoldre el tema de com a anar a visitar uns pobles i fer uns circuits. Allà varem tenir sort . A partir d’ara ja anirem d’alberg en alberg que crec que anirem millor.


Avui hem agafat el tren i ha sigut una altra experiència. Quina quantitat de gent i quina súper estació de trens. Quins panells electrònics informant de cada tren; immensos. Tenim sort que el números són iguals que amb xinès. Gràcies a això hem sabut trobar el tren i l’andana. Tot ho tenen súper controlat: doble control de bitllets. Només pot entrar a l’estació aquell que ja té bitllet de tren. Llavors has de passar per escàner les bosses que portes. I finalment abans d’entrar a la zona d’espera del tren que agafes, una altra vegada revisió del bitllet. Això sí, trens súper ràpids (230 Km/h) i súper amples i nets.




Els contrastos són enormes. Grans edificis amb llums de neó amb edificacions que cauen. Starbucks i Mc’Donalds al costat de gent que al matí està fent taixí. Petits comerços atrotinats al costat de botigues de Gucci o Cartier. O bé des de l'habitació del nostre hotel pots veure la veïna del davant rentar-se les dents des de la seva finestra tot escupint pels teulats. la gent esten la roba al carrer sota el transformador de la llum o aprofitant els semàfors,... sense cap problema.



L'altra cosa es que no ens podem conectar al blog que varem fer per penjar-hi fotos i explicacions. Deu ser una de les traves que hi posa el govern xinés per controlar internet.

2 comentaris:

  1. sembla que finalment us ha funcionat el blog, enhorabona!
    de mentre els d'aquí l'anirem seguint per saber noticies vostres.
    ara toca veure el barça mentre vosaltres segur que esteu pel segon son!

    pitu i alina.

    ResponElimina
  2. De fet ells no poden connectar al blog, per ara, això ho he penjat jo amb la seva autorització, si torna a passar ja diré que és una anotació meva. ;-)

    ResponElimina