dijous, 3 de juny de 2010

Dia 2 de juny, continuem a Tokyo (Japó)
Avui ens llevem aviat, i a ¾ de 8 ja som a l’estació de tren i metro d’Ikebukuro, que segons la nostra guia és una de les més concorregudes en hora punta. De fet no sabem ben bé quina és la hora punta, però hi anem a l’hora que pensem que la gent va a treballar. El que volíem veure era la típica imatge dels senyors i senyores de guants blancs que amb delicadesa empenyen la gent perquè càpiguen els màxims dins de cada vagó.
Primer quedem sorpresos per la riuada de gent que arriba a entrar a l’estació, i com tots van molt decidits per l’entramat de passadissos que hi ha sota terra; és ben bé com un formiguer. Però el que encara sorprèn més és amb el silenci i la tranquil·litat que van tots decidits, però sense empentes ni corredisses.

A les andanes hi trobem els treballadors de guants blancs. No hem vist en cap moment que haguessin d’empènyer, perquè la gent estratègicament entra al vagó d’esquenes i va empenyent endarrere per fer-se lloc. El que sí fan els dels guants blancs és ajudar a tancar les portes i que tot, tot (bolsos, carteres, mans, peus, ...) hagi entrat dins el vagó. I també regulen amb cordes l’accés de gent a les andanes perquè no hi hagi massa acumulació i indiquen quan la gent pot començar a entrar dins els vagons, ja que els japonesos ja s’ordenen en fileres ells solets davant d’on es pararà la porta del vagó, i ningú empeny, ni es cola, ni res. Són el súmmum de l’educació i l’ordre !!!
Hem pujat dins el metro per veure com anava la cosa (gairebé amb la càmera de fotos sobre el cap perquè no em cabia al costat ...), i encara amb això algú trobava l’espai per llegir un llibre per sobre el cap del veí o per llegir missatges al mòbil. Ep !! que parlar pel mòbil està prohibit dins els trens i dins els metros, i els mòbils han d’estar en silenci !! Us ho recordem per si ho havíeu oblidat. Quina tranquil·litat sense mòbils ...
Després d’aquesta activitat anem a esmorzar per agafar forces. Cap a les 11h, ja recuperades les forces, agafem el tren cap a Yokohama, a 30 km de Tokyo i amb una població de més de 3,5 milions de persones.


Aquest poble ha passat de ser, en 140 anys, d’un minúscul poble de pescadors a la segona ciutat més gran de Japó. Aquí visitem el seu barri xinès (enyorança de Xina?), que diuen que és el segon més gran del món. Bé, després d’una estada tant recent per terres xineses, la visita d’aquest barri ens assembla una mica “descafeïnada”.

Continuem la visita i anem cap a la moderna zona del Port. Aquí trobem jardins, uns grans passejos, i unes vistes espectaculars. Realment és una zona ben moderna, però molt oberta i tranquil·la. A més, el dia és radiant.

Tornem cap a Tokyo i anem a passejar per algunes zones que encara no havíem visitat. Avui hem pogut captar “discretament” alguna imatge més de com la gent va vestida pel carrer.







Sempre són fotos pirates, ja se sap, i queden com queden ...Ah! La senyora de la visera la porta per protegir-se del sol. N’hi ha moltes com ella, amb aquesta visera al cap ... primer és estrany, però després t’acostumes a veure-les ...



PUBLICA: Isabel ^-^

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada